«Paraules d’antes», records d’infantesa

Els qui vam néixer en l’època de la dictadura franquista, vam anar a l’escola en castellà i no teníem llibres, novel·les o tebeos en català. Els qui som de famílies provinents d’altres zones d’Espanya (en el meu cas dels país valencià) parlàvem (encara parlem) a casa amb la nostra llengua col·loquial i conservem paraules, expressions, frases fetes o referències locals que només nosaltres entenem.

I, és clar, de tant en tant, se’ns escapa algun barbarisme o diem “vale” quan hem de dir “d’acord” o “dos” en lloc de “dues” o les “nou i mitja” per “dos quarts de deu”. Ens n’adonem. Costa canviar.

Quan anem pel carrer llegim els rètols i les publicitats, la majoria en anglès, com passa amb les paraules relacionades amb la informàtica, i sembla que no ens importi sentir a les notícies “fake news”, “ bullying”, “coworking”, “spoiler”, etc.

Hi ha un llibre que m’ha agradat força i que l’editorial el recomana per a majors de 6 anys, però no sé si és per a infants. El seu títol “Paraules d’antes” ja ens informa de què va la cosa.

En format de relat amb imatges explica la història d’un nen, en Miquel i la seva àvia, la Remei, que li fa una bufanda i tot el que d’aquest fet es deriva.

A la contracoberta llegim:

Els avis d’en Miquel viuen en un poble tan petit que només hi ha un colmadu i un bart. Per això el dia que l’àvia Remei decideix fer-li una bufanda al seu nét Miquel, agafa el cotxe de línia i se’n va a ciutat perquè no té prouta llana verda.

Paraules d’Antes és un homenatge a la nostra llengua: als barbarismes, col·loquialismes i trets dialectals que sabem que no són correctes però que formen part dels nostres records d’infància i construeixen el nostre imaginari familiar.

Un regalu per llegir en família.

Llegim aquesta història farcida de les paraules que s’usaven (encara s’usen, malgrat siguin barbarismes, localismes, col·loquialismes o trets dialectals) i que ens fan somriure quan reconeixem alguna que deien les nostres mares o àvies.

Crec que és un llibre per regalar i llegir en família. I de passada, afegir les paraules d’antes que tenim a la família i que potser es perdran.

Ah! I no us perdeu la cançó que és molt pegadissa.

LES DADES:
Títol: Paraules d’antes
Autors: Ricard Farré i Àlex Pujols (duet musical Arribar i ploure)
Il·lustrador: Toni Galmés
Editorial: Cossetània
Pàgines: 40
Valls, 2024

Deixa un comentari