Carll Cneut va néixer al petit poble de Wervicq (Flandes) a la frontera belgo-francesa i és el gran de tres germans.
Nascut el 1969, no va créixer somiant en ser un il·lustrador de llibres infantils. De fet, va pensar fer-se artista de circ però després va estudiar Disseny Gràfic a l’Escola Sant Lluc Arts a Gant, la ciutat on viu actualment.
Quan es va graduar, Carll va començar a treballar per a una agència de publicitat, però una casualitat el va portar a il·lustrar un llibre per a nens, en col·laboració amb l’autor flamenc Geert De Kockere. Era l’any 1996.
Ara mateix, ja hi ha en el mercat internacional més de 30 llibres il·lustrats per ell, alguns amb premis prestigiosos en els Països Baixos, Bèlgica, Itàlia i França. L’any 2010 va ser un dels cinc il·lustradors finalistes per al Premi Hans Christian Andersen
L’univers d’aquest il·lustrador flamenc és sens dubte un dels més originals. Els seus personatges, molt estilitzats, amb colors de tons pastís semblen venir d’un lloc inconcret, semblen flotar en la pàgina.
Algunes opinions sobre la seva feina, expressades per ell mateix:
“Sempre he cregut que hi ha dos tipus d’il·lustradors de llibres, els qui treballen des del cor, i els qui construïm amb la ment. Tots dos tenen el mateix valor, però jo pertanyo als segons. Construeixo. No tinc la capacitat natural de dibuixar amb facilitat, de manera que treballo amb diverses capes de dibuix per aconseguir la il•lustració final. Intento trobar noves formes de pintar. Un bon exemple són els fons del llibre “El secreto de la garganta del ruiseñir” en que necessitava un toc d’inspiració xinesa per al llibre. Vaig crear els fons escampant diverses capes de pintura amb un vell tros de cartró sobre el paper. De fet ho vaig descobrir accidentalment mentre netejava la meva taula de treball”
“M’agrada la sensació i l’olor del material, el paper blanc. Són sensacions que no tens quan treballes amb l’ordinador”
“Una cosa que sempre he trobat molt important és deixar marges per a la interpretació del lector. El lector ha de participar activament i formar part del llibre. Jo intento arrossegar al lector dins del llibre. Un exemple és la primera il·lustració del meu llibre Willy. A la primera pàgina es veu un tros d’un tronc i dos peus, però el fons no es veu. Es tracta que hom pugui completar el dibuix en la seva imaginació. Tothom veu un elefant, tot i que no es mostra.
És com dibuixar sense un llapis. En aquest moment, el lector es converteix en el tercer fabricant del llibre. També tracto de contribuir a través de moltes altres indicis, com mostrant els principals personatges de perfil i fer que les seves emocions es notin per la manera com mantenen els seus cossos, perquè el lector entri en aquest personatge imaginant la seva expressió facial. També hi dedico molt de temps en els vestits dels personatges, afegint moltes capes de pintura per fer que la roba mostri una mica de la seva vida i de la seva història, de manera que el lector ha de preguntar per què el personatge utilitza aquests vestits o per què la roba no sembla nova, deixant espai perquè el lector pugui imaginar d’on ve aquest personatge, com és la seva vida, etc.”
“De vegades afegeixo petites històries en les il·lustracions que no tenen res a veure amb la història principal. Curiosament, els nens veuen aquestes petites històries addicionals molt ràpidament, mentre que els adults gairebé mai ni se n’adonen”
A l’escola tenim els cinc llibres que Barbara Fiore ha publicat en castellà i, excepte un (Greta la loca) la resta estan ben considerats pels alumnes (Monstruo no me comas, Hadabruja, El secreto de la garganta del ruiseñor i Un millón de Mariposas).
El secreto de la garganta del ruiseñor l’estem treballant aquests dies previs a Sant Jordi perquè forma part de l’exposició creativa sobre literatura infantil i música que estem preparant.
Podeu veure més informacions sobre aquests llibres clicant en els títols dels llibres.
El secreto de la garganta del ruiseñor
Més:
GRETEL és un Grup d’Investigació en literatura infantil i juvenil i educació literària de la Universidad Autònoma de Barcelona dirigit per la doctora Teresa Colomer. Allà també podeu llegir una entrevista que li van fer. Només has de clicar aquí.
Si passeu pel Món Llibre els propers dies 13 i 14 d’abril potser tindreu la sort de conèixer-lo. Si no podeu venir, també podeu veure com és en Carll Cneut en el vídeo que us deixo a continuació.
La invitació a la lectura 