Amics de la talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap

Que «la tapeta que volia saber qui li havia fet allò al cap» és un conte que té l’èxit assegurat amb els infants, ja ho sabia.
Que al seu darrera hi ha un ensenyament, també. Alguns hi veuen tenacitat, d’altres curiositat, d’altres venjança, etc.
Que en Wolf Erlbruch és un gran il·lustrador també ho coneixem (n’havíem parlat a la secció l’Il·lustrador del mes, el juny del 2014)
Però que l’amic Carles Ferrer té uns quants exemplars en diferents idiomes, això ja no és tan sabut. En Carles Ferrer, lletraferit amant de l’Hospitalet i de la seva gent i la seva història, és un dels impulsors d’accions literàries singulars com la llibreria Perutxo, les tertúlies que organitza el col·lectiu tres quarts per cinc quarts o el club de lectura en veu alta per a gent gran i normalment el podeu trobar a la primera planta de la biblioteca Tecla Sala envoltat de fulletons, post-its i llibres de tota mena.

Conec en Carles des de fa més de trenta anys i sovint hem anat coincidint en diversos esdeveniments hospitalencs i crec que puc entendre perquè aquesta dèria per la tapeta, però això ho deixo per a un altre dia, no fos cas…

Ara, que els exemplars dels que disposa ja són una veritable col·lecció (en calen més de setze per ser considerada com a tal) ens comparteix tot el que la talpeta li ha aportat i ho fa en petites pinzellades que periòdicament anirà publicant al web que ha creat.
Estaré atent al que explica i segur que, més d’un, acabarem fent-nos “fans” de la tapeta.

Si voleu fer una ullada al que explica, entreu a https://amicsdelatalpeta.wordpress.com/

 

 

Anuncis

José Ángel Labari, l’Il·lustrador del mes (febrer 2018)

Hi ha un grup cada vegada més nombrós d’il·lustradors que combinen els treballs a la literatura infantil amb altres passions com poden ser el disseny gràfic o els còmics. Un és en José Labari, amb qui vaig tenir la sort de compartir la experiència de gestació d’uns personatges i unes històries per a infants de quatre anys a l’editorial Cruïlla.
Em va agradar molt veure tot el procés que segueix i imagino que és el que fan altres autors. Primer va definir el personatges, després ens va presentar els decorats, les accions, els enquadraments, etc. És un treball molt creatiu perquè si el text apunta, per exemple, que “En una vall a prop del Bosc daurat, tot està disposat per a la celebració de l’arribada del bon temps” o “a l’altra banda de els muntanyes nevades, on comença l’arc de Sant Martí, entre el gel i la boira” amb aquest pocs incidís, au! espavila i imagina el teu propi escenari. És en aquesta part del procés quan s’esdevé la màgia i, els que som maldestres amb el llapis, veiem com algú altre plasma negre sobre blanc quelcom que sovint no s’assembla al que hem pensat. I és genial!

He conegut alguns il·lustradors i il·lustradores i tots tenen en comú que són molt treballadors, sovint solitaris, i que hi dediquen moltíssimes hores a fer i a refer, fins a l’extenuació (literal). Ara que, després, el resultat paga la pena.
Aquest mes presento al José Ángel Labari, un  il·lustrador que té la taula plena de projectes i l’agenda superplena d’idees i encàrrecs.


En José diu:
Nací en el 1977 en Pamplona (Navarra). Mi interés por el dibujo viene ya desde muy pequeño. Siempre he estado rodeado de libros de cuentos y de cómics que leía una y otra vez. Me encantaba pararme a observar los dibujos que luego intentaba copiar inventando mis propios personajes y las aventuras en las que se veían envueltos.
A los 18 años vine a Barcelona a estudiar la carrera de Bellas Artes. Después de terminarla empecé a buscarme la vida como dibujante. Conseguí publicar 5 cómics dibujados y escritos por mí, estuve un año trabajando en una empresa de dibujos animados, colaboré durante 3 años en una revista de humor gráfico y durante 2 años colaboré como dibujante de una tira cómica en un periódico.
Actualmente estoy más interesado por el mundo de la ilustración. Me encanta dibujar, disfruto enormemente, sobre todo si son trabajos dirigidos al público infantil, sin duda el público más exigente. Me apasiona inventar personajes, crear historias con ellos y plasmarlo todo en dibujos.
Así que si estas buscando un ilustrador eficiente, divertido, profesional, versátil, rápido y más cosas que diría mi abuela, no busques más porque ¡¡¡ya lo has encontrado!!!

Si el voleu conèixer més a fons podeu visitar el seu bloc J. A. LABARI Ilustrador: http://plxigls.blogspot.com.es/
I també veure il·lustracions seves a Pinterest: https://www.pinterest.es/jalabari/jalabari-imc/

Li estic agraït perquè la imatge que encapçala aquest bloc és un fragment d’un dels contes de Les històries de la fada Nora que compartim.

El podeu trobar en altres projectes solidaris com Dibujos por sonrisas on, juntament amb d’altres artistes, recullen diners per a projectes solidaris en els camps de refugiats. Podeu consultar el projecte a: https://www.dibujosporsonrisas.org/ (Cada dibujo que escoges se convierte en ayuda directa gracias a tu donativo para el campo que lo necesita. Así de fácil. Así de solidario.)

Gràcies José!

Il·lustríssima Noemí Villamuza (exposició)

cartell

La Montse Marcet (lectors al tren!) torna a impulsar una altra exposició. En aquest cas de la il·lustradora Noemí Villamuza. Es podran veure els seus originals i també els llibres on es troben. Per fer-ho més bonic han organitzat lectures de relats, anecdotaris, i cants i balls de grafit (no sé que és però sona bé…)
Crec que també hi haurà algun raconet amb objectes personals de l’autora.
L’exposició només estarà deu dies o sigui que val la pena programar l’escapada fins a Rubí.noemc3ad-15
La Montse ens recomana especialment la presentació del dia 16 a les 19 h. Amb paraules seves: “La Noemí explicarà com treballa i ho regarem amb un Rioja boníssim! No falteu!”
Podeu seguir la informació que es generi al facebook Il·lustríssima Noemí Villamuza i també a Lectors al tren!

Recordeu:
Del 16 de setembre al 25 de setembre a La Claraboia (Carrer Sant Miquel, 9 Rubí)

Diria que també es podran comprar els originals, si hi esteu interessats, però no estic segur.

noemi-villamuza2

me-gusta

Einar Turkowski, l’il·lustrador del mes (abril 2016)

cartell casa anitaEl proper dia 23 d’abril, diada de Sant Jordi, se celebrarà la 9a trobada d’il·lustradors que organitza la llibreria Casa Anita. Enguany tindrem la sort de comptar amb l’Einar Turkowski, un il·lustrador realment espectacular per com tracta els dibuixos, per com es dedica, per com cuida tots els detalls —des del llapis fins al paper— per aconseguir uns resultats brillants, bonics i misteriosos.
No té molts llibres publicats perquè s’ho pren amb dedicació. Per exemple,  el seu primer llibre Era fosc i sospitosament tranquil, amb el que li va arribar el reconeixement i va ser mereixedor de nombrosos premis, li va ocupar tres anys. D’aquesta “opera prima” es va dir:
Einar Turkowski, a més de demostrar una vasta professionalitat en el seu treball com a il·lustrador gràcies a la seva especial manera d’explicar històries, obre nous camins en la literatura. Les seves il·lustracions són una invitació a que el lector s’endinsi en els originals mons que ell crea, plens de màgia i poesia. Els seus magistrals dibuixos en blanc i negre destil·len humor, sensibilitat, enginy i fins i tot “color”. I, encara que per concedir aquest guardó atenem tan sols als originals que rebem, hem quedat profundament complaguts en constatar que a la perfecció del seu art s’afegia una immillorable qualitat d’impressió.

einarturkowski.de_portrait1Encara que el vostre coneixement de l’alemany sigui nul, val la pena fer una visita al web d’aquest autor http://einarturkowski.de i acompanyeu-vos del traductor google (poc fiable, però una mica d’esforç per part nostra, ajuda) per veure com treballa, quins materials fa servir i la minuciositat dels seus dibuixos. Val la pena.

Els llibres que podem trobar d’aquest autor són:

era fosc

Era fosc i sospitosament tranquil
Una nit, de cop, un vaixell amarra en una platja de dunes i el seu únic tripulant s’instal·la en una casa abandonada que hi ha allà, a la vora del mar. El pescador desperta el recel dels habitants del poble a causa dels objectes que apareixen al voltant de la casa (peixos penjats en cordills o mig enfonsats a la sorra, contenidors buits al jardí). Encegats per una curiositat més aviat malsana i provocant tota mena d’especulacions estrafolàries, l’espiaran i tafanejaran el seu dia a dia per comprendre què hi fa, aquell home, al seu estimat poble. Finalment descobreixen com aconsegueix aquells fantàstics peixos… és un pescador de núvols!

Una llum diminuta sorgí del no-res
En una antiga i solitària casa, el meticulós senyor Ribblestone dedica els seus dies a la jardineria. La seva vida tranquil·la es veurà trastocada quan certa estranya planta comenci a créixer en un racó dels seus dominis, posant a prova la paciència i l’enginy del seu guardià.

La-montañaLa montaña
En un país llunyà, una muntanya porta tota classe de desgràcies als que s’atreveixen a escalar-la. Però malgrat la terrible fama que l’acompanya, un home decideix aventurar-se en els seus paratges. Múltiples meravelles i dificultats s’obriran al seu pas amb una única finalitat: ensenyar-li a mirar.

El pastor, les ovelles, el llop i el marel pastor les ovelles...
Un pastor irlandès té un ramat amb moltes ovelles. Les ovelles li alegren la vida però, al mateix temps, sempre està temorós que alguna cosa dolenta els passi. Un dia, quan la seva por es torna insuportable, decideix vendre-les. Amb els diners adquireix una barca, es transforma en pescador i els seus temors desapareixen. Ara, quan la tempesta eleva el seu vaixell i pot albirar la seva casa sobre les ones, se sent completament feliç. Una història poètica sobre aquelles coses sobre les quals hem de reflexionar si volem trobar la felicitat.

casasCuando las casas regresaron flotando
Deu dibuixos-conte que es presenten plens de misteri i enigmes, en el blanc i negre habitual de l’autor. Un llibre sense text en el qual cada doble pàgina narra una història que crearà el mateix lector, sense més instruccions que les de seguir els camins de la seva imaginació. Una excusa per tal d’explorar totes les possibilitats que poden obrir-se amb aquesta fascinant obra. Un llibre que mai serà el mateix, ja que cada vegada que es visitin les seves pàgines explica alguna cosa diferent, i en tancar-se, el joc torna a començar.

Ttos els llibres de l’Einar Turkowski estan editats en català o castellà per l’editorial Libros del Zorro Rojo que és d’on hem extret les imatges.

Montaña-1

Iban Barrenetxea, l’il·lustrador del mes (agost 2015)

Imatge extreta del web de l’editorial A buen paso

Fa relativament poc, més o menys cinc anys, que coneixem les il·lustracions d’aquest autor (nascut a Elgóibar el 1973) des que el 2010 va veure la llum el seu primer llibre il·lustrat del qual també n’és l’autor. Va ser el magnífic

bombastica_cubiertaBombástica naturalis editat per A buen paso, un àlbum de format gran a manera de llibre de botànica en el que s’explica que un tal Bombastus Dulcimer recopila les seves invencions com ara la famosa Pera aerostàtica per volar en globus, o la Olivera Trabuc que només té el defecte que dispara un cop l’any, quan les olives estan madures, o la Carbassa Carruatge, el Narcís Mirall i molts altres fins a completar tot l’alfabet.
Uns textos curts descriuen els poders de l’invent presentat però podem ampliar la informació amb les il·lustracions detallistes.
D’aquest llibre, el narrador Pep Bruno, al seu bloc fa una anàlisi detallada i precisa dels nivells de lectura i, entre altres coses, escriu:
Las hermosas ilustraciones, con una estética muy personal y coherente, son perfectas para mostrar el mundo que sugieren y juegan, bellísimas y llenas de detalles delicados. Un regalo para el ojo, muy adecuado para glotones de cosas hermosas.

Les il·lustracions d’Iban Barrenetxea són fàcilment reconeixibles perquè té un estil propi molt definit. De línia clara, una estètica molt elegant i suggerent, amb molt detalls que ajuden a explicar les històries. Els vestits, els objectes, l’arquitectura i els escenaris són, per se, personatges dels seus contes.

Dels llibres que hi ha al mercat podem destacar-ne els següents:

el-unico-verdadero-rey-del-bosqueEl único y verdadero rey del bosque
A buen paso
Barcelona: 2013

En una caseta de fusta, enmig d’un bosc, viuen tres germans: en Jaska, en Kaspar i la Masia. Els dos primers no són gaire llestos però per sort, la seva germana Masia, els recorda cada matí com s’han de posar les botes. L’últim dia de tardor, al bosc de bedolls, la Masia pronuncia en veu alta un desig: vol tenir una bufanda extraordinària feta de pell de guineu per enlluernar Pekka el moliner i fer que Frigga la bugadera es mori d’enveja.
Els seus germans, en Jaska i en Kaspar, corren al bosc a la recerca d’una pell perfecta per a la bufanda i es donen de cara amb una guineu blanca.
La mateixa guineu blanca que, tot just uns moments abans, estava embrancada en una disputa amb tres corbs negres. També hi arriba al bosc la guàrdia reial conduïda pel mateix Rei Primus Primer.
Un conte hilarant, narrat a través de una prosa elegant i rica i d’unes il·lustracions riques en detalls, que no només marquen el ritme de la pròpia història, sinó que a més ofereixen referències a vegades tendres, altres, iròniques i mordaces. Una història que deixa clar qui és l’únic -i veritable- rei del bosc.

“Si un viajero se aventurase a cruzar los helados mares del norte, si los vientos y las mareas le fueran propicios, si sorteara las tempestades y los monstruos marinos se apiadasen de él, desembarcaría en un lugar donde los inviernos son largos y oscuros y en verano el sol jamás se va a dormir.”

El-único-y-verdadero-rey-del-bosque-A-buen-paso-20131

brujarellaBrujarella
Ed. Thule
Barcelona: 2014

Aquesta novel·la segueix l’estela de El único y verdadero rey del bosque, protagonitzada per personatges que viuen en un món de màgia i fantasia, talment com si fos un conte popular.
Brujarella es una bruixa que viu al bosc de Terragrís, juntament amb altres bruixes que també tenen nom curiosos com Viejarella, la bruixa més vella. Brujarella és la més neta i polida de totes però un dia descobreix que algú li ha robat un mitjó. Aquest serà l’inici d’una recerca detectivesca en la que participaran, a més a més de les altres bruixes, diversos personatges com un llop poeta o un pingüí.
La historia es complica quan descobreixen que totes les granotes, també han desaparegut i és ben sabut que els granotes són un ingredient bàsic per elaborar les pocions màgiques.
La narració es àgil, amena i fàcil de llegir, malgrat la seva llargària. El text s’acompanya d’unes il·lustracions en blanc i negre, precioses.
El missatge final és clar: Quan busques alguna cosa és probable que en trobis una altra. I, possiblement, quan deixis de buscar-la, apareixerà.

la cata 1La cata
Nórdica Libros
Madrid 2014
La cata (Taste, en l’original) és un conte de Roald Dahl que es va publicar al Regne Unit l’any 1953, dins d’una col·lecció titulada Someone like you (algú com tu).
La història se situa durant el transcurs d’un sopar a la casa d’un corredor de borsa anomenat Mike Schofield. Al costat del propietari de la casa estan la seva dona i la seva filla, el narrador (sense nom) i la seva dona i un convidat, Richard Pratt, un famós gourmet que gaudeix mostrant els seus amplis coneixement dels vins i dels aliments.
Durant el sopar, Pratt es mostra com una persona completament desagradable. En les dues anteriors ocasions en què Pratt va sopar amb Schofield, els dos homes van fer una aposta curiosa: Van apostar a que Pratt no podria identificar un vi especial que havia comprat per a aquesta nit. En ambdues ocasions, Pratt va guanyar. Però aquesta vegada, Schofield posseeix una ampolla de claret d’un petit Château francès i n’està convençut que Pratt no serà capaç d’endevinar de quin vi es tracta.
Pratt accepta l’aposta arriscada i la porta fins al límit: Ofereix les seves dues cases si falla però demana la mà de Louise, la filla de Schofield, en matrimoni si encerta.
Tant la jove Louise com la seva mare estan en contra de l’aposta, però Schofield aconsegueix convèncer-les perquè acceptin, convençut com n’està que en Pratt no té cap possibilitat de guanyar.Iban-Barrenetxea_La-Cata

La liga de los pelirrojos
Anaya
Madrid 2013

Es tracta d’un conte d’Arthur Conan Doyle que comença un dia que Watson va de visita al 221 de Baker Street, i es troba a Sherlock Holmes al costat d’un corpulent home pèl-roig anomenat Jabez Wilson, el qual necessita dels serveis del gran detectiu per resoldre el misteri de la seva recentment perduda ocupació, copiant el primer tom de l’Enciclopèdia Britànica, a La lliga dels pèl-rojos.
“Todo empezó por aquí. Léalo usted mismo, señor.
A la liga de los pelirrojos: (…) se ha producido otra vacante que da derecho a un miembro de la liga a percibir un salario de cuatro libras a la semana por servicios puramente nominales. Pueden optar al puesto todos los varones pelirrojos, sanos de cuerpo y de mente, y mayores de veintiún años.”

L’edició és extraordinària, des del seu format de grans dimensions fins a les il·lustracions, sense oblidar la innegable gràcia d’aquest cas del detectiu per antonomàsia. El resultat és un llibre pensat per al gaudiment del lector, en més d’un sentit.
Un cas curiós, molt sentit de l’humor i algunes deduccions sorprenents converteixen aquesta lectura en una petita joia de les nostres biblioteques.sherlock_1

El-cuento-del-carpinteroEl cuento del carpintero
A buen paso
Barcleona 2011
Firmín és el millor fuster que mai hagi existit, de manera que el dia en què el baró Von Bombus perd un braç en el fragor de la batalla, el metge, la Baronessa, el ministre i el Cardenal acudiran a ell perquè li fabriqui un de nou a l’incansable guerrer.
El resultat serà tan espectacular, que les ganes del baró de seguir combatent seguiran creixent en lloc de minvar i Firmín s’encarregarà d’anar reemplaçant les extremitats danyades en les seves conteses fins gairebé quedar-se sense fusta. Així arribarem a l’hilarant desenllaç de la història, un final tan rodó com la figura del Baró.
Les imatges, a doble pàgina, són riques en detalls i tocs d’humor.

Altres llibres amb il·lustracions de l’Iban Barrenetxea són:
Traficantes de milagros y sus métodoshoudini
H. Houdini
Nórdica libros, Madrid 2014

Blancanieves
Germans Grimm
Nórdica libros
Madrid 2012

Blancanieves-Barrenetxea-we

 

 

 

Web de l’autor: http://www.ibanbarrenetxea.com/

Podeu seguir-lo també a: http://ibanbarrenetxea.blogspot.com.es/

Unes imatges del seu portfoli:

Literatura: El món per un forat

10615610_692333674185331_137843790326905588_nComparteixo informació d’un esdeviment que es farà el proper cap de semana (14 i 15 de febrer) a la seu del Museu del Disseny.

Es tracta de la Jornada que organitza el Festival de literatures i art infantil ijuvenil (FLIC) i que aplegarà un bon grapat de professionals de l’art i la literatura infantil i juvenil. Creadors, docents, bibliotecaris, professionals dels museus, il·lustradors, escriptors i editors es trobaran durant una jornada sencera amb el seminair “Art i creació per nens i joves” , “El punt de trobada entre editors i creadors” i tallers d’il.lustració.

El Flic és un festival de literatures i arts infantil i juvenil que itinera per diverses poblacions i espais culturals de tot el territori. L’objectiu del Flic és apropar la creació a partir de la literatura per infants i joves i fomentar la seva lectura, apostant per la innovació i l’experimentació en la transmissió i promoció literària. El Flic promou la creació al nostre país i porta iniciatives internacionals a les nostres terres a través del corssing art literari. El Flic posa especial atenció a incentivar l’acció literària en espais o llocs de la literatura no habituals.

stjernehimmelen_pDe tot el programa en destaco el taller d’il·lustració que farà l’Stian Hole, il·lustrador noruec que proposa un treball amb la tècnica del collage amb pega, retalls i tisores, prescindint de les eines digitals. Els seus llibres il·lustrats existencials i no convencionals s’han publicat en molts països i han estat guardonats amb premis com el Premi Ragazzi de Bolonya, Norwegian Brage-prize and the Deutscher Jugendliteraturepreis
Els llibres que coneixem d’aquest autor són:
El cielo de Ana, El final del verano, el secreto de Garmann i La calle de Garmann.
Si voleu veure tot el programa de les Jornades només cal que us el descarregueu AQUÍ

Més informació a

Mario Ramos, l’il·lustrador del mes (gener 2015)

foto mario ramosL’il·lustrador d’aquest mes és en Mario Ramos, un autor que va néixer a Brussel·les el 1958, de mare belga i pare portuguès.
Com tots els nens, en Mario solia dibuixar, només que en el seu cas, simplement no va parar de fer-ho durant tota la seva vida.
Segons ell mateix explicava, dibuix sempre el va ajudar a viure. A casa seva no tenien televisor i les seves fonts d’inspiració artística van ser els còmics de Tintín i les pel·lícules de Charles Chaplin.
Va estudiar comunicació gràfica i els seus mestres van ser els dibuixos fabulosos de l’americà Saul Steinberg (el pare de tots els il·lustradors) i els de Tomi Ungerer.
El 1983 va començar a guanyar-se la vida com a il·lustrador. Primer va fer de cartellista i els seus dibuixos aviat es van veure publicats a la premsa: portades, dibuixos per anuncis, etc.
Cap al 1991 va començar a abandonar la publicitat perquè començava a avorrir-se i les seves millors idees mai no van ser utilitzades.
Va ser per aquella època que va fitxar per “L’école des Loisirs”, una editorial que va creure en els seus somnis i li va permetre desenvolupar el seu món personal.
Primer va il·lustrar alguns textos d’altres autors però el que realment volia era dedicar-se a les seves pròpies històries.
El 1995 va publicar el seu primer llibre(text i dibuixos): “El món al revés”.
En Mario tenia la idea que allò que interessa no són les il·lustracions, allò que aguanta un bon àlbum il·lustrat és la història que s’explica.
Els seus dibuixos busquen la senzillesa (que sovint exigeix molta feina).
Per conèixer-lo una mica més us transcric algunes frases que ens va deixar en una excel·lent entrevista que li van fer des de l’editorial francesa Ricochet.
Jo era un nen molt rebel i l’únic que em tranquil·litzava eren els llibres. Realment tinc passió pels llibres. En compro molts i de tota mena.
En un llibre, el que m’interessa és el que vull a compartir amb altres. Després ja em preocupo dels colors, la mida, el disseny, tot el podríem dir-ne la “decoració”. L’important és el missatge. un llibre és com una pel•lícula. Som narradors i no pintors. Això és l’essencial! Quan faig un llibre, m’importa que les històries siguin potents.
caputxetaCada llibre m’ocupa uns cinc o sis mesos de creació. A “El petit soldat” volia parlar de la guerra, vaig començar amb el text i després ja vaig començar amb els dibuixos. No és una cosa que vagi abans que l’altre… Tots dos expliquen la història.
La major part dels seus llibres es representen amb animals:
A la major part dels meus llibres uso els animals, són animals amb actituds humanes, com si fossin les faules de Lafontaine.
Treballo temes que m’encanten, com jugar amb el llop i els tres porquets. És una història que tots tenim al cap, és coneguda per tots nosaltres. Em serveixo d’aquestes històries per relacionar-les amb la nostra vida actual.
Parlar del costat “menys positiu” o de les petites dificultats de la vida també m’obsessiona. Crec que els nens entenen i saben molt més del que pensem. Sovint confio en ells i sovint em sorprenen. Per exemple, si anem a un parc infantil, no hi ha res més cruel que els nens… M’encanta aquesta època de la vida de les persones ja que té una gran sinceritat. Una sinceritat que perdem una mica després.
L’humor és una cosa molt important per a mi, primer perquè així és com m’agrada parlar. És part de la meva vida. En els moments més difícils, sempre m’he alliberat a través de l’humor. Crec que l’humor és la cortesia de la desesperació.
Amb bon humor, podem fer front a les pitjors situacions i els pitjors personatges poden ser abatuts amb un humor ben escrit, ben triat. Jo no faig llibres per divertir, però jo faig servir l’humor per explicar històries que em toquen molt, com parlar de la diferència, la guerra, etc. Per exemple, a “el petit soldat” era important per a mi que el soldadet es trobi en roba interior en un moment de la història. Això fa riure a tots els nens, és clar. I no és un fet trivial. La guerra és l’orgull de l’uniforme i si els exèrcits estan en pantalons curts…
A “El Rei està ocupat”, un llibre que aborda el poder, la història acaba amb el rei al lavabo. Això només pot fer riure, i, a més, es desmitifica la imatge del poder. El rei també va al bany. Que els ho diguem als nens és important. llop2
Una part de la meva feina és anar per les escoles. M’encanta conèixer al meva públic, perquè és qui em dóna de menjar i cal mantenir el contacte amb els nens, perquè no són els mateixos nens que jo coneixia quan jo era petit. No tenen les mateixes preocupacions.

Ja ho veieu: Amb llapis i paper, tot és possible. És màgia!
En Mario ens va deixar fa dos anys,  el 16 de desembre de 2012, però segueix vivint en les nostres ments i els nostres cors, gràcies als seus magnífics àlbums il•lustrats.

Us deixo amb una tria dels millors llibres d’en Mario Ramos, traduïts al català per l’editorial Corimbo.

soc el mes fortSóc el més fort!
Quan un llop vol estar tranquil, què fa? Preguntar als habitants del bosc: “Digueu-me, qui és el més fort?”. I tothom, des de la Caputxeta fins als tres porquets, passant pels set nans, li responen el mateix: “El més fort ets tu, senyor llop”. Fins que un dia, una espècie de gripau li contesta una altra cosa. El llop s’enfada…

Mentre observava els nens jugant al pati de l’escola, en Mario va trobar la idea d’aquest llibre. Ho explica així:
És una pregunta que ens fem sovint ( i no només els nens…) simplement hem de fer una ullada al nostre voltant o escoltar les notícies.
Jo vaig construir la història amb humor: les trobades amb els personatges són divertides, però només el final li dóna a la història la seva veritable dimensió.
Observeu com tot va bé sempre que el llop (símbol de poder) obté la resposta que està buscant. Sembla agradable, gairebé entranyable, però tan aviat com el contradiuen, apareix la seva veritable naturalesa.
En aquest món basat en la competència, molts de nosaltres pensem que una mica de modèstia aniria bé a certes persones. De tota manera, tot és relatiu: depèn de amb qui et comparis.
La reunió amb els set nans era inevitable ¿Havíeu pensat alguna vegada que els set nans treballen tot el dia, sota terra, en condicions terribles, i cantant tot el temps? És una bogeria, no és així?
El que el llop no sap és que la mare ja està a la portada… ah, sí, mireu correctament, just al seu darrere.

romeuijulietaRomeu i Julieta
Hi havia una vegada un enorme elefant, gran com una muntanya. El seu nom era Romeu i era feliç. Bé, gairebé … Només tenia un petit problema. Un petit problema de res, però que li molestava molt. Era tímid. Molt, molt tímid. Per res es posava vermell, es ruboritzava de cap a peus.
Un llibre sobre les dificultats de viure amb els qui són diferents. La trobada amb la Julieta és fonamental per a en Romeu, perquè és la primera vegada que algú no li pren el pèl.
Volia explicar la història d’una parella inusual: que ens preguntéssim què estan fent junts…
D’altra banda, el més fort dels dos no és el qui estem pensant.
Els elefants que li prenen el pèl, agrupats, són la imatge de la multitud monstruosa i idiota.
El llibre acaba amb la següent frase: “Mai es van separar perquè eren, senzillament, feliços junts”. Un final feliç que implica que quan ja no siguin feliços, seran prou valents com per a separar-se.

soc-el-mes-ben-plantatSóc el més ben plantat!
Després d’un bon esmorzar, el llop incorregible es posa les seves millors gales i se’n va a fer una passejada, per tal que tothom el pugui admirar.
De camí, es troba amb la Caputxeta Vermella, els tres porquets, els set nans, la Blancaneus, etc.
És un llibre que ens parla sobre l’aparença, que ocupa cada vegada més espai en la nostra societat. Nomé cal mirar els anuncis o campanyes electorals, per exemple. I a més, qui no es reconeix una mica en el personatge del llop?
La idea del llibre va sorgir a partir d’una trucada telefònica: la persona amb qui estava parlant em va dir: “Estic tan guapo!”. Em vaig posar a riure i li vaig dir que seria un molt bon títol.
El llop estava tan feliç en el seu nou abillament que jo no ho podia deixar de passar l’oportunitat de fer-li fer una altra passejada pel bosc. Aquest llibre d’imatges recorda a ”Sóc el més fort!”
Com que el tema és la bellesa, la trobada amb la Blancaneus era inevitable. Jo sé que ella no fa servir el mateix vestit que en la pel·lícula de Disney (que es va fer el 1937), però això és el normal: ella també disfruta canviant de roba de tant en tant.
A la portada, fixeu-vos bé en el marc del mirall del llop: Hi podreu veure els tres porquets.

al llit petit monstreAl llit, petit monstre!
Què fa un monstruet abans de dormir? Fa ximpleries amb la pasta de dents, demana que li expliquin un conte o un got d’aigua i balla una samba a sobre del llit.
L’únic moment en el petit monstre està en calma és quan escolta el seu llibre preferit: “Allà on viuen els monstres”, de Maurice Sendak, un gran clàssic.
El llibre s’ha convertit en un gran èxit. Els pares vénen a dir-me que reconeixen la situació que experimenten totes les nits amb el seu fill. És sempre al voltant de l’edat de tres anys que el nen fa tot el possible per allargar l’hora d’anar a dormir.
Quan vaig rebre el llibre imprès, em vaig adonar que hi havia un error en el dibuix dels lavabos però, sorprenentment, ningú no se n’ha adonat mai. Tots vosaltres heu estat en un bany, així que si busqueu com cal… detectareu l’error (i no és a les canonades!).

Mama-LMare!
Un nen crida a la seva mare a cada pàgina. La seva casa està plena d’animals inusuals en situacions còmiques. Al final, es descobreix per què està tan espantat…
Em va semblar divertit per explicar la història d’un nen obsessionat per un petit detall mentre, al seu voltant, tot s’ha tornat boig. Una mica com a la nostra societat.
Un llibre que parla de diferents maneres de veure: els nens tenen una visió fragmentada de la realitat i els adults tenen una visió global.
Els nens sovint veuen els petits detalls que els pares passen per alt.
A cada pàgina, es representa el nombre. Per exemple, a la pàgina dels lleons, el 2 és el Gazelle Magazine, que és la seva revista favorita. A la dels cocodrils, el 4 és de Chanel 4, una colònia que no existeix: més barata que Chanel 5, però fa pudor, així que no us amoïneu a comercialitzar-la. A la pàgina dels porcs, el 8 és el trencaclosques de la Caputxeta Vermella.
A les guardes, trobareu els números de 1-2970 (es podria haver continuat). Ho vaig fer per demostrar que els nombres són infinits (que sempre m’ha fascinat).
Una vegada, quan estava signant llibres, una senyora em va dir que 2970 representa el nombre de vegades que diem “mama” a la vida. Em va semblar molt poètic.

ocupatEl rei està ocupat
Tu és el personatge principal del llibre. Vas a veure al rei però els guàrdies t’ impedeixen entrar al castell: “El rei està ocupat! Torni un altre dia! ” Però no et conformes i trobes un passadís secret, que et permet entrar al castell. A traves dels passadissos, finalment arribes a la sala real. Però, on és el rei?
Aquest llibre respon a una pregunta fonamental: ¿què fan totes aquestes persones importants (rei, president o primer ministre), per estar sempre tan ocupats?
És un llibre que els nens els encanta. Un llibre per jugar, però no només per jugar. Hi ha molts altres camins per explorar.
El principi és molt important: “Un va a veure al rei per dir-li tot el que està malament”. A partir d’aquí, podem demanar als nen què creuen que està malament al món, parlar-ne…

el-llop-que-volia-ser-un-xaiEl llop que volia ser un xai
Són els petits somnis d’un llop que vol deixar el bosc i volar pel cel.
El llop ha vist que fan les ovelles: no tenen ales, però no obstant això, de vegades s’enlairen.

el-mes-astutEl mes astut
El llop, és clar, vol engolir a la Caputxeta Vermella.
Tot va bé fins que es posa la camisa de dormir de l’àvia…
La història de la Caputxeta Vermella és el punt de partida per ridiculitzar el llop. És tan agradable burlar-se del Llop Ferotge.