Aquest dies hem rebut un parell de notícies sobre Mitsumasa Anno, un autor que feia temps que teníem oblidat. Recordo que, als anys 90, els seus libres de viatges tenien força acceptació entre els infants, especialment «El viatge d’Anno», una joia il·lustrada, un llibre sense text. En aquest viatge, l’autor ens feina recórrer diversos indrets i, a mesura que avançàvem pàgines, descobríem nous escenaris i referències a l’art, a la literatura i la història del país per on se suposava que transitava un genet, un personatge que anava muntat a cavall i que costava de trobar perquè era petitet i, talment com si fos Wally, s’amagava en racons insospitats.
Les il·lustracions d’Anno estan fetes amb molt de detall, a ploma, tinta i aquarel·les.
Mitsumasa Anno, segons la Wiquipèdia, va néixer el 1926 a Tsuwano on va viure els primers anys. Després de la Segona Guerra Mundial, va fer de mestre de matemàtiques durant deu anys a una escola primària de Tòquio abans de començar la seva carrera il·lustrant llibres infantils.
Va rebre el Premi Andersen l’any 1984 i hem sabut que va morir el mes de desembre passat de malaltia, a l’edat de 94 anys.
A casa nostra, els seus llibres, els va publicar l’editorial Joventut i ara crec que estan descatalogats. Es poden trobar alguns exemplars en algunes biblioteques, però n’hi ha pocs.
Sortosament, aquesta setmana, l’editorial Kalandraka ha publicat un dels seus llibres: «Ocultos en el bosque», un llibre sense text que també és un llibre-joc. Segons diuen al seu web:
“Un centenar de especies de fauna y otros insólitos elementos habitan en las páginas de esta obra exclusivamente visual que estaba inédita en español; sus páginas son un viaje -una de las pasiones de Anno, junto con las ciències y el conocimiento de otras culturas- por un intrincado espacio natural donde la vegetación camufla la presencia de animales de todo el mundo: domésticos y salvajes; insectos, aves, reptiles, mamíferos, criaturas acuáticas… y donde no faltan los simios y la figura humana. Para descubrirlos es necesario afinar la agudeza visual, aventurarse intuitivamente en el verdor de la arboleda, el follaje y los matorrales, escudriñar la rugosidad de la madera y adentrarse en las sombras para identificar la forma de tantos y tan variados animales”
Mireu aquesta imatge i, a veure si teniu sort i trobeu un mussol, una cabra, una cacatua, un colom, un cabridet, un llop marí o una grua.
És difícil, oi? Amb el llibre a la mà, una mica de paciència, anar girant el llibre fins observar el bosc des de tots els angles, allunyant-lo o acostant-lo, arriba un moment que els descobreixes i llavors cada vegada que tornes a mirar es fan visibles, inevitablement.
Lectura per a infants a partir de 9 anys.
LES DADES:
Títol: Ocultos en el bosque
Autor i il·lustrador: Mitsumasa Anno
Editorial: Kalandraka
Pàgines: 40
Pontevedra, 2021
Quan arriba el mes de gener és moment de canviar la imatge de la capçalera del blog, la il·lustració que veureu durant tot l’any. Hem tingut dibuixos bonics de la Màriam Ben-Arab, d’en José Labari, de la Sígrid Martínez i d’en Raül Castillo, tots ells artistes amb els que he col·laborat i que, generosament, han cedit un dibuix per a la capçalera.
Enguany li he demanat a l’Imma Palahí per dos motius. El primer perquè va il·lustrar la portada de «El abrazo de la literatura»
El segon perquè acaba de pujar al web un jclic preciós sobre l’obra d’en Gianni Rodari, en concret sobre els «Contes per telèfon». Imprescindible.
Un jclic és un programa educatiu sobre un tema determinat. Estan avalats pel Departament d’Educació i l’Imma n’ha fet alguns de mítics (com el del centenari de la Joana Raspall, per exemple) que els hem anat veient i passant a les escoles des de fa una pila d’anys.
El d’en Rodari es titula «Etern Rodari» i el podeu veure i jugar clicant a:
L’Imma també ha col·laborat en obres de literatura infantil. La darrera va ser un llibre signat pel col·lectiu Sardina i que va publicar Takatuka. El seu títol és «Lota, la catxalota»
Hi ha un tercer motiu que, per a mi, és molt valuós i és quan darrera de les relacions professionals sorgeix una entesa personal i acabem establint amistances amb bona gent amb qui confiar i amb qui anar on calgui.
Tot comença amb una línia que no saps ben bé si l’ha fet un llapis sobre el paper o és la marca que deixa un patí que llisca pel gel.
El llibre, sense text, com tots el de la Suzy Lee, narra els peripècies, salts i balls d’un patinador feliç que fa mil piruetes fins que cau al terra i llavors el conte pren una altra forma. Bé, és l’estil inconfusible de la Suzy, una de les més prestigioses il·lustradores actuals i que entén i ens fa entendre el valor dels plecs que separen les pàgines (dreta-esquerra, amunt-avall).
Divendres passat, al FLIC, vam tenir la sort de sentir-la explicar com treballa i d’on treu les idees i ens va mostrar el procés que segueix per crear els seus llibres.
Si voleu saber més de la seva obra, podeu recuperar el que vam escriure en aquest blog, l’any 2017, clicant AQUÍ.
LES DADES:
Títol: Líneas
Autora: Suzy Lee
Il·lustradora: Suzy Lee
Editorial:Bárbara Fiore
ISBN: 978-84-15208-98-3
21,5 x 28 cm
40 pàgines
Albolote, 2017
Quan pregunto als il·lustradors i persones relacionades amb el món dels llibres infantils que conec a quins col·legues admiren, un dels noms que es repeteixen és el de la Mariona Cabassa.
A la Viquipèdia llegim que «Mariona Cabassa és una il·lustradora catalana. Va estudiar a l’Escola Massana de Barcelona, a l’École supérieure des arts décoratifs d’Estrasburg i a l’École supérieure d’art et de design Marseille-Méditerranée»
Segons ella mateixa explica al web http://theinvisiblecircle.com/«vaig néixer el 1977, em passejo molt, tinc fotos de tot, viatjo, soc una artista del tatuatge, cuso, pinto, visc a Barcelona, escolto música tot el temps, soc mare, m’agraden la soledat, els espais amplis, petits grups de gent i el bon vi, vesteixo principalment de negre i, de vegades, amb vestits florits, necessito grans finestres i llum natural, m’agraden les galetes i el cafè,… El que realment em fascina, tanmateix, és treballar amb la llum i el color i el poder de provocar, en el lector/espectador, sentiments i emocions diferents i múltiples, més enllà de les formes dibuixades i la narració escrita de les paraules i il·lustracions mateixes»
Dels llibres que ha publicat (moltíssims) els tres que més m’agraden són: El dia d’anar i venir on ens mostra una paleta de colors molt vius que permet entendre el que és la poètica visual. Les imatges tenen força detalls i molt de ritme. Històries de Nasrudin on es mostren uns colors brillants, llampants, exuberants. Conte per contar mentre es menja un ou ferrat, un títol clàssic que crec que ja està descatalogat però que si el trobeu a la biblioteca podreu gaudir d’una història ben curiosa.
Us deixo una selecció d’imatges fetes per la Mariona Cabassa.
Aquestes imatges i moltes més les trobareu al web de l’autora. Val la pena donar-hi una ullada.
Que «la tapeta que volia saber qui li havia fet allò al cap» és un conte que té l’èxit assegurat amb els infants, ja ho sabia.
Que al seu darrera hi ha un ensenyament, també. Alguns hi veuen tenacitat, d’altres curiositat, d’altres venjança, etc.
Que en Wolf Erlbruch és un gran il·lustrador també ho coneixem (n’havíem parlat a la secció l’Il·lustrador del mes, el juny del 2014)
Però que l’amic Carles Ferrer té uns quants exemplars en diferents idiomes, això ja no és tan sabut. En Carles Ferrer, lletraferit amant de l’Hospitalet i de la seva gent i la seva història, és un dels impulsors d’accions literàries singulars com la llibreria Perutxo, les tertúlies que organitza el col·lectiu tres quarts per cinc quarts o el club de lectura en veu alta per a gent gran i normalment el podeu trobar a la primera planta de la biblioteca Tecla Sala envoltat de fulletons, post-its i llibres de tota mena.
Conec en Carles des de fa més de trenta anys i sovint hem anat coincidint en diversos esdeveniments hospitalencs i crec que puc entendre perquè aquesta dèria per la tapeta, però això ho deixo per a un altre dia, no fos cas…
Ara, que els exemplars dels que disposa ja són una veritable col·lecció (en calen més de setze per ser considerada com a tal) ens comparteix tot el que la talpeta li ha aportat i ho fa en petites pinzellades que periòdicament anirà publicant al web que ha creat.
Estaré atent al que explica i segur que, més d’un, acabarem fent-nos “fans” de la tapeta.
Hi ha un grup cada vegada més nombrós d’il·lustradors que combinen els treballs a la literatura infantil amb altres passions com poden ser el disseny gràfic o els còmics. Un és en José Labari, amb qui vaig tenir la sort de compartir la experiència de gestació d’uns personatges i unes històries per a infants de quatre anys a l’editorial Cruïlla.
Em va agradar molt veure tot el procés que segueix i imagino que és el que fan altres autors. Primer va definir el personatges, després ens va presentar els decorats, les accions, els enquadraments, etc. És un treball molt creatiu perquè si el text apunta, per exemple, que “En una vall a prop del Bosc daurat, tot està disposat per a la celebració de l’arribada del bon temps” o “a l’altra banda de els muntanyes nevades, on comença l’arc de Sant Martí, entre el gel i la boira” amb aquest pocs incidís, au! espavila i imagina el teu propi escenari. És en aquesta part del procés quan s’esdevé la màgia i, els que som maldestres amb el llapis, veiem com algú altre plasma negre sobre blanc quelcom que sovint no s’assembla al que hem pensat. I és genial!
He conegut alguns il·lustradors i il·lustradores i tots tenen en comú que són molt treballadors, sovint solitaris, i que hi dediquen moltíssimes hores a fer i a refer, fins a l’extenuació (literal). Ara que, després, el resultat paga la pena.
Aquest mes presento al José Ángel Labari, un il·lustrador que té la taula plena de projectes i l’agenda superplena d’idees i encàrrecs.
En José diu: Nací en el 1977 en Pamplona (Navarra). Mi interés por el dibujo viene ya desde muy pequeño. Siempre he estado rodeado de libros de cuentos y de cómics que leía una y otra vez. Me encantaba pararme a observar los dibujos que luego intentaba copiar inventando mis propios personajes y las aventuras en las que se veían envueltos. A los 18 años vine a Barcelona a estudiar la carrera de Bellas Artes. Después de terminarla empecé a buscarme la vida como dibujante. Conseguí publicar 5 cómics dibujados y escritos por mí, estuve un año trabajando en una empresa de dibujos animados, colaboré durante 3 años en una revista de humor gráfico y durante 2 años colaboré como dibujante de una tira cómica en un periódico. Actualmente estoy más interesado por el mundo de la ilustración. Me encanta dibujar, disfruto enormemente, sobre todo si son trabajos dirigidos al público infantil, sin duda el público más exigente. Me apasiona inventar personajes, crear historias con ellos y plasmarlo todo en dibujos. Así que si estas buscando un ilustrador eficiente, divertido, profesional, versátil, rápido y más cosas que diría mi abuela, no busques más porque ¡¡¡ya lo has encontrado!!!
Li estic agraït perquè la imatge que encapçala aquest bloc és un fragment d’un dels contes de Les històries de la fada Nora que compartim.
El podeu trobar en altres projectes solidaris com Dibujos por sonrisas on, juntament amb d’altres artistes, recullen diners per a projectes solidaris en els camps de refugiats. Podeu consultar el projecte a:https://www.dibujosporsonrisas.org/ (Cada dibujo que escoges se convierte en ayuda directa gracias a tu donativo para el campo que lo necesita. Así de fácil. Así de solidario.)
La Montse Marcet (lectors al tren!) torna a impulsar una altra exposició. En aquest cas de la il·lustradora Noemí Villamuza. Es podran veure els seus originals i també els llibres on es troben. Per fer-ho més bonic han organitzat lectures de relats, anecdotaris, i cants i balls de grafit (no sé que és però sona bé…)
Crec que també hi haurà algun raconet amb objectes personals de l’autora.
L’exposició només estarà deu dies o sigui que val la pena programar l’escapada fins a Rubí.
La Montse ens recomana especialment la presentació del dia 16 a les 19 h. Amb paraules seves: “La Noemí explicarà com treballa i ho regarem amb un Rioja boníssim! No falteu!”
Podeu seguir la informació que es generi al facebook Il·lustríssima Noemí Villamuza i també a Lectors al tren!
Recordeu: Del 16 de setembre al 25 de setembre a La Claraboia (Carrer Sant Miquel, 9 Rubí)
Diria que també es podran comprar els originals, si hi esteu interessats, però no estic segur.
El proper dia 23 d’abril, diada de Sant Jordi, se celebrarà la 9a trobada d’il·lustradors que organitza la llibreria Casa Anita. Enguany tindrem la sort de comptar amb l’Einar Turkowski, un il·lustrador realment espectacular per com tracta els dibuixos, per com es dedica, per com cuida tots els detalls —des del llapis fins al paper— per aconseguir uns resultats brillants, bonics i misteriosos.
No té molts llibres publicats perquè s’ho pren amb dedicació. Per exemple, el seu primer llibre Era fosc i sospitosament tranquil, amb el que li va arribar el reconeixement i va ser mereixedor de nombrosos premis, li va ocupar tres anys. D’aquesta “opera prima” es va dir: Einar Turkowski, a més de demostrar una vasta professionalitat en el seu treball com a il·lustrador gràcies a la seva especial manera d’explicar històries, obre nous camins en la literatura. Les seves il·lustracions són una invitació a que el lector s’endinsi en els originals mons que ell crea, plens de màgia i poesia. Els seus magistrals dibuixos en blanc i negre destil·len humor, sensibilitat, enginy i fins i tot “color”. I, encara que per concedir aquest guardó atenem tan sols als originals que rebem, hem quedat profundament complaguts en constatar que a la perfecció del seu art s’afegia una immillorable qualitat d’impressió.
Encara que el vostre coneixement de l’alemany sigui nul, val la pena fer una visita al web d’aquest autor http://einarturkowski.de i acompanyeu-vos del traductor google (poc fiable, però una mica d’esforç per part nostra, ajuda) per veure com treballa, quins materials fa servir i la minuciositat dels seus dibuixos. Val la pena.
Els llibres que podem trobar d’aquest autor són:
Era fosc i sospitosament tranquil
Una nit, de cop, un vaixell amarra en una platja de dunes i el seu únic tripulant s’instal·la en una casa abandonada que hi ha allà, a la vora del mar. El pescador desperta el recel dels habitants del poble a causa dels objectes que apareixen al voltant de la casa (peixos penjats en cordills o mig enfonsats a la sorra, contenidors buits al jardí). Encegats per una curiositat més aviat malsana i provocant tota mena d’especulacions estrafolàries, l’espiaran i tafanejaran el seu dia a dia per comprendre què hi fa, aquell home, al seu estimat poble. Finalment descobreixen com aconsegueix aquells fantàstics peixos… és un pescador de núvols!
Una llum diminuta sorgí del no-res
En una antiga i solitària casa, el meticulós senyor Ribblestone dedica els seus dies a la jardineria. La seva vida tranquil·la es veurà trastocada quan certa estranya planta comenci a créixer en un racó dels seus dominis, posant a prova la paciència i l’enginy del seu guardià.
La montaña
En un país llunyà, una muntanya porta tota classe de desgràcies als que s’atreveixen a escalar-la. Però malgrat la terrible fama que l’acompanya, un home decideix aventurar-se en els seus paratges. Múltiples meravelles i dificultats s’obriran al seu pas amb una única finalitat: ensenyar-li a mirar.
El pastor, les ovelles, el llop i el mar
Un pastor irlandès té un ramat amb moltes ovelles. Les ovelles li alegren la vida però, al mateix temps, sempre està temorós que alguna cosa dolenta els passi. Un dia, quan la seva por es torna insuportable, decideix vendre-les. Amb els diners adquireix una barca, es transforma en pescador i els seus temors desapareixen. Ara, quan la tempesta eleva el seu vaixell i pot albirar la seva casa sobre les ones, se sent completament feliç. Una història poètica sobre aquelles coses sobre les quals hem de reflexionar si volem trobar la felicitat.
Cuando las casas regresaron flotando
Deu dibuixos-conte que es presenten plens de misteri i enigmes, en el blanc i negre habitual de l’autor. Un llibre sense text en el qual cada doble pàgina narra una història que crearà el mateix lector, sense més instruccions que les de seguir els camins de la seva imaginació. Una excusa per tal d’explorar totes les possibilitats que poden obrir-se amb aquesta fascinant obra. Un llibre que mai serà el mateix, ja que cada vegada que es visitin les seves pàgines explica alguna cosa diferent, i en tancar-se, el joc torna a començar.
Ttos els llibres de l’Einar Turkowski estan editats en català o castellà per l’editorial Libros del Zorro Rojo que és d’on hem extret les imatges.
Fa relativament poc, més o menys cinc anys, que coneixem les il·lustracions d’aquest autor (nascut a Elgóibar el 1973) des que el 2010 va veure la llum el seu primer llibre il·lustrat del qual també n’és l’autor. Va ser el magnífic
Bombástica naturalis editat per A buen paso, un àlbum de format gran a manera de llibre de botànica en el que s’explica que un tal Bombastus Dulcimer recopila les seves invencions com ara la famosa Pera aerostàtica per volar en globus, o la Olivera Trabuc que només té el defecte que dispara un cop l’any, quan les olives estan madures, o la Carbassa Carruatge, el Narcís Mirall i molts altres fins a completar tot l’alfabet.
Uns textos curts descriuen els poders de l’invent presentat però podem ampliar la informació amb les il·lustracions detallistes.
D’aquest llibre, el narrador Pep Bruno, al seu blocfa una anàlisi detallada i precisa dels nivells de lectura i, entre altres coses, escriu: Las hermosas ilustraciones, con una estética muy personal y coherente, son perfectas para mostrar el mundo que sugieren y juegan, bellísimas y llenas de detalles delicados. Un regalo para el ojo, muy adecuado para glotones de cosas hermosas.
Les il·lustracions d’Iban Barrenetxea són fàcilment reconeixibles perquè té un estil propi molt definit. De línia clara, una estètica molt elegant i suggerent, amb molt detalls que ajuden a explicar les històries. Els vestits, els objectes, l’arquitectura i els escenaris són, per se, personatges dels seus contes.
Dels llibres que hi ha al mercat podem destacar-ne els següents:
El único y verdadero rey del bosque
A buen paso
Barcelona: 2013
En una caseta de fusta, enmig d’un bosc, viuen tres germans: en Jaska, en Kaspar i la Masia. Els dos primers no són gaire llestos però per sort, la seva germana Masia, els recorda cada matí com s’han de posar les botes. L’últim dia de tardor, al bosc de bedolls, la Masia pronuncia en veu alta un desig: vol tenir una bufanda extraordinària feta de pell de guineu per enlluernar Pekka el moliner i fer que Frigga la bugadera es mori d’enveja.
Els seus germans, en Jaska i en Kaspar, corren al bosc a la recerca d’una pell perfecta per a la bufanda i es donen de cara amb una guineu blanca.
La mateixa guineu blanca que, tot just uns moments abans, estava embrancada en una disputa amb tres corbs negres. També hi arriba al bosc la guàrdia reial conduïda pel mateix Rei Primus Primer.
Un conte hilarant, narrat a través de una prosa elegant i rica i d’unes il·lustracions riques en detalls, que no només marquen el ritme de la pròpia història, sinó que a més ofereixen referències a vegades tendres, altres, iròniques i mordaces. Una història que deixa clar qui és l’únic -i veritable- rei del bosc.
“Si un viajero se aventurase a cruzar los helados mares del norte, si los vientos y las mareas le fueran propicios, si sorteara las tempestades y los monstruos marinos se apiadasen de él, desembarcaría en un lugar donde los inviernos son largos y oscuros y en verano el sol jamás se va a dormir.”
Brujarella
Ed. Thule
Barcelona: 2014
Aquesta novel·la segueix l’estela de El único y verdadero rey del bosque, protagonitzada per personatges que viuen en un món de màgia i fantasia, talment com si fos un conte popular.
Brujarella es una bruixa que viu al bosc de Terragrís, juntament amb altres bruixes que també tenen nom curiosos com Viejarella, la bruixa més vella. Brujarella és la més neta i polida de totes però un dia descobreix que algú li ha robat un mitjó. Aquest serà l’inici d’una recerca detectivesca en la que participaran, a més a més de les altres bruixes, diversos personatges com un llop poeta o un pingüí.
La historia es complica quan descobreixen que totes les granotes, també han desaparegut i és ben sabut que els granotes són un ingredient bàsic per elaborar les pocions màgiques.
La narració es àgil, amena i fàcil de llegir, malgrat la seva llargària. El text s’acompanya d’unes il·lustracions en blanc i negre, precioses.
El missatge final és clar: Quan busques alguna cosa és probable que en trobis una altra. I, possiblement, quan deixis de buscar-la, apareixerà.
La cata
Nórdica Libros
Madrid 2014
La cata (Taste, en l’original) és un conte de Roald Dahl que es va publicar al Regne Unit l’any 1953, dins d’una col·lecció titulada Someone like you (algú com tu).
La història se situa durant el transcurs d’un sopar a la casa d’un corredor de borsa anomenat Mike Schofield. Al costat del propietari de la casa estan la seva dona i la seva filla, el narrador (sense nom) i la seva dona i un convidat, Richard Pratt, un famós gourmet que gaudeix mostrant els seus amplis coneixement dels vins i dels aliments.
Durant el sopar, Pratt es mostra com una persona completament desagradable. En les dues anteriors ocasions en què Pratt va sopar amb Schofield, els dos homes van fer una aposta curiosa: Van apostar a que Pratt no podria identificar un vi especial que havia comprat per a aquesta nit. En ambdues ocasions, Pratt va guanyar. Però aquesta vegada, Schofield posseeix una ampolla de claret d’un petit Château francès i n’està convençut que Pratt no serà capaç d’endevinar de quin vi es tracta.
Pratt accepta l’aposta arriscada i la porta fins al límit: Ofereix les seves dues cases si falla però demana la mà de Louise, la filla de Schofield, en matrimoni si encerta.
Tant la jove Louise com la seva mare estan en contra de l’aposta, però Schofield aconsegueix convèncer-les perquè acceptin, convençut com n’està que en Pratt no té cap possibilitat de guanyar.
La liga de los pelirrojos
Anaya
Madrid 2013
Es tracta d’un conte d’Arthur Conan Doyle que comença un dia que Watson va de visita al 221 de Baker Street, i es troba a Sherlock Holmes al costat d’un corpulent home pèl-roig anomenat Jabez Wilson, el qual necessita dels serveis del gran detectiu per resoldre el misteri de la seva recentment perduda ocupació, copiant el primer tom de l’Enciclopèdia Britànica, a La lliga dels pèl-rojos. “Todo empezó por aquí. Léalo usted mismo, señor. A la liga de los pelirrojos: (…) se ha producido otra vacante que da derecho a un miembro de la liga a percibir un salario de cuatro libras a la semana por servicios puramente nominales. Pueden optar al puesto todos los varones pelirrojos, sanos de cuerpo y de mente, y mayores de veintiún años.”
L’edició és extraordinària, des del seu format de grans dimensions fins a les il·lustracions, sense oblidar la innegable gràcia d’aquest cas del detectiu per antonomàsia. El resultat és un llibre pensat per al gaudiment del lector, en més d’un sentit.
Un cas curiós, molt sentit de l’humor i algunes deduccions sorprenents converteixen aquesta lectura en una petita joia de les nostres biblioteques.
El cuento del carpintero
A buen paso
Barcleona 2011
Firmín és el millor fuster que mai hagi existit, de manera que el dia en què el baró Von Bombus perd un braç en el fragor de la batalla, el metge, la Baronessa, el ministre i el Cardenal acudiran a ell perquè li fabriqui un de nou a l’incansable guerrer.
El resultat serà tan espectacular, que les ganes del baró de seguir combatent seguiran creixent en lloc de minvar i Firmín s’encarregarà d’anar reemplaçant les extremitats danyades en les seves conteses fins gairebé quedar-se sense fusta. Així arribarem a l’hilarant desenllaç de la història, un final tan rodó com la figura del Baró.
Les imatges, a doble pàgina, són riques en detalls i tocs d’humor.
Altres llibres amb il·lustracions de l’Iban Barrenetxea són: Traficantes de milagros y sus métodos
H. Houdini
Nórdica libros, Madrid 2014
Blancanieves
Germans Grimm
Nórdica libros
Madrid 2012
Comparteixo informació d’un esdeviment que es farà el proper cap de semana (14 i 15 de febrer) a la seu del Museu del Disseny.
Es tracta de la Jornada que organitza el Festival de literatures i art infantil ijuvenil (FLIC) i que aplegarà un bon grapat de professionals de l’art i la literatura infantil i juvenil. Creadors, docents, bibliotecaris, professionals dels museus, il·lustradors, escriptors i editors es trobaran durant una jornada sencera amb el seminair “Art i creació per nens i joves” , “El punt de trobada entre editors i creadors” i tallers d’il.lustració.
El Flic és un festival de literatures i arts infantil i juvenil que itinera per diverses poblacions i espais culturals de tot el territori. L’objectiu del Flic és apropar la creació a partir de la literatura per infants i joves i fomentar la seva lectura, apostant per la innovació i l’experimentació en la transmissió i promoció literària. El Flic promou la creació al nostre país i porta iniciatives internacionals a les nostres terres a través del corssing art literari. El Flic posa especial atenció a incentivar l’acció literària en espais o llocs de la literatura no habituals.
De tot el programa en destaco el taller d’il·lustració que farà l’Stian Hole, il·lustrador noruec que proposa un treball amb la tècnica del collage amb pega, retalls i tisores, prescindint de les eines digitals. Els seus llibres il·lustrats existencials i no convencionals s’han publicat en molts països i han estat guardonats amb premis com el Premi Ragazzi de Bolonya, Norwegian Brage-prize and the Deutscher Jugendliteraturepreis
Els llibres que coneixem d’aquest autor són: El cielo de Ana, El final del verano, el secreto de Garmann i La calle de Garmann.
Si voleu veure tot el programa de les Jornades només cal que us el descarregueu AQUÍ
Les il·lustracions d’Anno estan fetes amb molt de detall, a ploma, tinta i aquarel·les.
Mitsumasa Anno, segons la Wiquipèdia, va néixer el 1926 a Tsuwano on va viure els primers anys. Després de la Segona Guerra Mundial, va fer de mestre de matemàtiques durant deu anys a una escola primària de Tòquio abans de començar la seva carrera il·lustrant llibres infantils.
És difícil, oi? Amb el llibre a la mà, una mica de paciència, anar girant el llibre fins observar el bosc des de tots els angles, allunyant-lo o acostant-lo, arriba un moment que els descobreixes i llavors cada vegada que tornes a mirar es fan visibles, inevitablement.
La invitació a la lectura 