Eva Sánchez, la il·lustradora del mes (febrer 2020)

Quedem al davant la biblioteca Bonnemaison de Barcelona. Arriba amb un somriure que m’alegra un dia que estava essent fred, un d’aquells dies grisos que, de tant en tant, ens emplenen de cabòries. Conec el treball de l’Eva des que vaig llegir «El poltre de la Lluna», una llegenda dels Pirineus que va recrear l’Ester Farran per a l’editorial Salòria. D’això ja fa uns quants anys.
També me n’havia parlat l’Imma Palahí, en un dels viatges amb tren, camí de Lleida. L’Imma va treure la «tablet» i ens va mostrar alguns dibuixos fets a llapis. Després en va lloar el traç i la imaginació desbordant de l’Eva. Recordo que, capcota, va afegir que ella mai aconseguiria dibuixar tan bé. Vam riure.
I bé, després he anat trobant els seus dibuixos i les seves aquarel·les en diverses publicacions. Em va impressionar «L’espera» i em va recordar una tendència recent a antropoformitzar els personatges (ho vam comentar AQUÍ, recordeu?)

Davant de la Bonnemaison hi ha una cafeteria que està prou bé. Vam entrar a conversar-nos un cafè i em va explicar els seus projectes i les seves il·lusions. Li vaig contar alguna anècdota de Kabul (no es pot explicar) i vam comentar el seu darrer treball «Ningú com jo».
M’agraden els seus esbossos a llapis i especialment el seu traç amb les aquarel·les amb tants detalls i evocacions d’espais onírics i boirosos que enamoren. Apunteu el nom perquè fa treballs bonics. I més que en farà!


Al seu web, acabat d’estrenar, podeu llegir que l’Eva és una il·lustradora freelance que viu a La Garriga. Es va llicenciar en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i després es va centrar en la il·lustració a l’Escola Francesca Bonnemaison de la Diputació de Barcelona.

Va ser seleccionada per participar en el Catàleg Il·lustració IV Iberoamericà, i ha guanyat diversos premis aquí i a d’altres països com Itàlia.
Alguns dels seus àlbums publicats en català o castellà que podeu trobar a les llibreries o biblioteques són:
Dip. Más allá de la oscuridad, publicat amb Edelvives.
L’espera, publicat per Thule.
El poltre de la lluna i El trinxat no porta carbassa tots dos publicats per edicions Salòria.
Ningú com jo, publicat per Kalandraka.
El burrito que quería aprender a leer publicat amb Degomagom.

L’Eva Sánchez forma part d’una promoció de joves il·lustradors que estan super ben preparats com en Sebastià Serra, la Laura Borràs, l’Anna Aparicio i alguns altres que ens fan veure el futur dels artistes de casa nostra amb optimisme.

Visiteu el seu web, si voleu conèixer els seus treballs:  http://www.evasanchez.cat/

En Raül Castillo, il·lustrador

La imatge que encapçalarà aquest any el blog és obra d’en Raül Castillo, il·lustrador del conte «El senglar té singlot».
En Raül viu al Baix Empordà i explica que des de ben petit li agradava dibuixar i que va estudiar Belles Arts i va fer cursos de còmic a l’escola Joso.
He tingut l’oportunitat de conèixer-lo gràcies al projecte «AcompanyArt» que té com a objectiu principal humanitzar la sanitat i on en Raül va crear el personatge principal, l’Aloa, que simbolitza tot allò que d’humanitat tenim les persones que ens dediquem a tenir cura dels infants, a l’escola, al centre d’atenció primària, a la família, entre els veïns, als esplais, etc.
En Raül diu que «l’art (en tots els sentits) pot curar o ser-ne un catalitzador important, perquè l’art estimula les capacitats pròpies de l’individu, desenvolupa la seva creativitat i expressió individual com a mitjà per aconseguir millorar a escala personal. L’art permet projectar conflictes interns i, per tant, ofereix la possibilitat de poder-los resoldre» i opina que tota persona és capaç de ser creativa i és en aquesta possibilitat de crear on els experts asseguren que resideix la gran força terapèutica de l’art.

Durant l’any 2019 ens hem anat veient per donar forma al text i a les imatges del conte. Em consta que hi ha dedicat moltíssimes hores de manera desinteressada al projecte i, per això, s’ha guanyat l’admiració de tot l’equip.

 

Una de les coses més curioses que he vist del seu treball és comprovar com els primers esbossos els fa amb bolígraf BIC directament sobre qualsevol paper. Prova i torna a provar fins que troba allò que li agrada. Després ho escaneja i ho passa a l’ordinador on acaba el procés d’acolorir les imatges i quadrar les escenes.

Quina sort haver-lo conegut!

Max Velthuijs, l’il·lustrador del mes (octubre 2019)

Max Velthuijs és un il·lustrador i autor holandès que va néixer a l’Haia el 1923. Com a d’altres il·lustradors, de petit ja li agradava dibuixar i inventar històries. També deia que a l’escola era un alumne normal, no gaire brillant.
Va créixer i li va tocar va viure i patir la Segona Guerra Mundial. Això el va marcar perquè mentre estudiava pintura i disseny gràfic a l’ Acadèmia de les Arts Visuals, el 1944 tot es va aturar i va haver de marxar perquè la ciutat on vivia va ser evacuada.
Un cop acabada la guerra, va rebre diversos encàrrecs per a fer cartells, portades de llibres, publicitat i anuncis de televisió i així va ser com va descobrir la seva vocació: il·lustrar llibres.
Velthuijs és un dels il·lustradors infantils dels Països Baixos que ha rebut més premis i el seu prestigi és enorme, arreu del món. Entre el premis que va recollir, hi figura el Hans Christian Andersen, l’any 2004, per a il·lustradors.
Va morir el 2005.
Velthuijs dibuixa amb colors vius i alegres, fets amb ploma i tinta. De tota la seva producció, hi ha una sèrie que a l’escola és molt estimada i reconeguda: La de la Granota.

Els llibres de la Granota ens parlen d’amistat, d’amor, de natura, i també de persones. Són uns éssers molt entranyables, amb sentiments, pensaments filosòfics, missatges profunds i sentit d’un humor sa.
De la sèrie de la granota es van publicar 14 títols i val pena revisitar-los de tant en tant i posar-los en mans dels infants.

Alguns dels seus millors llibres són:

LA GRANOTA ÉS MOLT VALENTA
Plou durant molts dies seguits i tot s’inunda. Però la granota no dubta a tirar-se a l’aigua i anar a buscar ajut per als seus amics.

LA GRANOTA I LA MERLA
La granota troba una merla estirada a terra, que no belluga. És morta, i la granota i els seus amics l’enterren.

LA GRANOTA I L’ÀNEC
Que cansats però que feliços han arribat la Granota i l ‘ Ànec després de la seva passejada! Quantes coses han fet!

LA GRANOTA I LA RATA
La Granota i la Rata, tot buscant un tresor, fan un forat i damunt el forat construeixen una casa. Com que han de sobreviure, s ‘ alimenten del que els proporciona la terra.

LA GRANOTA I LA FORASTERA
Al bosc arriba una rata forastera, i els animals no l’accepten. Però la granota la va a veure i es fan amigues.

LA GRANOTA TÉ POR
La granota sent sorolls estranys i no pot dormir. Per això se’n va a ca l’ànec i després a cal porquet. Al final, per no tenir por, els tres amics acaben dormint junts.

LA GRANOTA A L’HIVERN
Ha arribat l’hivern i hi ha neu pertot arreu. La granota no té pèl, ni greix ni plomes, i es posa malalta de tan de fred.

LA GRANOTA I EL PORQUET
La Granota i el seu amic Porquet volien fer moltes coses plegats però no s ‘ acabaven de posar d ‘ acord… A la fi van decidir preparar-se un bon berenar!

I MOLTS MÉS!

Bruna Valls, la il·lustradora del mes (maig de 2019)

He anat trobant referències a la Bruna Valls, la il·lustradora del mes, en diferents escenaris i per motius ben allunyats de la literatura infantil. Us ho explico.
Fa cosa de vuit mesos vaig anar de visita a l’Hospital de Palamós. Tenia ganes de veure una part del projecte amb el que hi estic col·laborant. Es diu AcompanyArt i us en parlaré properament. L’acció que volia conèixer era com estaven humanitzant els espais (passadissos, sales d’espera, quiròfans i habitacions) de la zona pediàtrica. Vuitanta il·lustradors van dedicar una setmana a guarnir-ho amb escenes marineres (peixos, barques) Doncs, allà en una de les parets vaig trobar la primera referència a la Bruna. El seu dibuix de línia clara, molt ben treballada, em va agradar i em vaig quedar amb el nom.


Després va passar per les meves mans “La colección del abuelo”, un àlbum mereixedor del premi d’il·lustració i que hem comentat en aquest blog (https://jaumecentelles.cat/2019/02/11/la-colleccio-de-fotos-de-lavi/) Una meravella.

D’aquell àlbum, recordo que el seu estil em va conduir a un espai bohemi de la zona de Les Marolles (a prop del Sablon), a Brussel·les. Allà, a l’Atelier, hi ha uns quadres ben curiosos i que em van cridar molt l’atenció. Aquests:


Podeu imaginar quina sorpresa, quan vaig veure “La col·lección del abuelo”, oi?

Per acabar-ho d’adobar, fa unes setmanes, el 4 de maig, passejant pels carrers de Palafrugell, camí del museu dedicat a Josep Pla, vaig trobar aquesta pintada a la façana d’una perruqueria. Crec que, en aquell moment, em vaig fer fan de la Bruna Valls.


La Bruna ens explica (http://brunavalls.com) el següent:

Vaig néixer a Palafrugell el 1989 i vaig estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona, on es va graduar amb l’especialitat de pintura. Després va obtenir un títol de postgrau en il·lustració creativa de l’Escola Universitària de Disseny i Art EINA (Barcelona).
Ha il·lustrat diversos llibres de camps molt diferents com ara llibres de publicitat, llibres de cuina, llibres infantils i llibres d’estudiants.

Després ens recorda tota una tirallonga d’exposicions i treballs relacionats amb l’art que ha fet arreu del món. Una informació completa i detallada que us donarà una pista de per on es mou.
Tant de bo la puguem veure fent més treballs per a infants i joves.

Per saber-ne més, podeu llegir l’entrevista que li van ver a la revista digital Núvol: https://www.nuvol.com/noticies/bruna-valls-mai-he-tingut-por-de-dedicar-me-al-dibuix/

Feu-li una ullada, també, al seu web. Val la pena.
Algunes de les seves imatges, extretes del seu web, a continuació.

12a trobada d’il·lustradors

El proper dimarts és la Diada de Sant Jordi. A les escoles, és data assenyalada i a hores d’ara, ja ho tenen tot a punt (els jocs florals, les dramatitzacions, les accions solidàries, etc.) A la tarda, en acabar les classes serà moment de compartir amb la família un passeig per les paradetes i carrers i comprar alguns llibres. Com diuen els argentins, serà el moment de “carretear”.
Si esteu a Barcelona, una de les cites imprescindibles és anar a  la trobada d’il·lustradors que organitzen la llibreria Casa Anita i Ediciones Ekaré, amb el suport de l’Ajuntament de Gràcia. Això és al Pla de Salmerón, a l’inici del carrer Gran de Gràcia.

Nombrosos il·lustradors signaran els llibres que podreu comprar allà mateix a la gran parada que prepara la llibreria.
El cartell d’enguany és obra de l’Anna Aparicio i si voleu consultar els horaris de signatures, cliqueu AQUÍ.

Eric Puybaret, l’il·lustrador del mes (gener 2019)

En temps d’ordinadors, escàners i altres enginys que faciliten molt la vida als il·lustradors, sobta trobar artistes que pinten sobre tela i es prenen el seu temps en oferir-nos imatges meravelloses que són més a prop de la màgia que de l’art.
Un d’aquests artistes és el francès Eric Puybaret.
En Puybaret va néixer el 1976 a Vichy i va estudiar a l’Escola Nacional d’Arts Decoratives de París, on s’especialitzà en il·lustració.
El 1999, va guanyar el Festival del Llibre Infantil de Bolonya.
El primer llibre que vaig veure il·lustrat per ell va ser “Paf, el drac màgic” del que s’han venut més d’un milió de còpies arreu del món, i em va sorprendre la seva línia clara i definida. També com tractava els enquadraments i la paleta de colors pastels suaus.

No hi ha gaires llibres d’ell traduïts al català però si podeu fer-li una ullada als següents, segur que us agraden i podreu veure tota la poètica que desprenen els seus dibuixos.

El El follet dels somnis – 7 contes per anar a dormir
Autor: Andersen
Edicions Baula
No hi ha ningú al món capaç d’explicar els contes com ho fa el follet Tancaülls. A la nit, quan els infants dormen, l’Ole Tancaülls els duu al país dels somnis, allà on els ratolins es casen i on cada dissabte s’enllustren els estels.
Set contes breus de H. C. Andersen il·lustrats a bolígraf.

Alicia al Pais de les Meravelles.
Autor: Carroll, Lewis
Ediciones Jaguar
El clàssic de Carroll que ens explica què li succeix a la nena quan creua el cau del conill.

La Bella Dorment del Bosc
Autor: Fondacci, Élodie
Edicions Baula
Hi havia una vegada un regne que es deia el regne de les Mil Torres. Precisament perquè el rei i la reina que hi regnaven vivien en un castell que tenia mil torres. Era un castell magnífic, però el rei i la reina estaven molt tristos…

El Trencanous
Autor: Hoffman, Ernst Theodor Wilhelm
Edicions Baula
La Marie ha rebut un regal que supera els límits de la imaginació : un trencanous de fusta que pren vida de nit i s’enfronta a un inquietant exèrcit de ratolins. Deu ser un somni o realment les joguines es desperten quan dorm?

Semillas de cabañas
Lechermeier, Philippe
Editorial Luis Vives
A través d’aquest original quadern de viatge, acompanyarem l’explorador en un meravellós recorregut per tot el món. Descobrirem l’existència de les sorprenents i variades cabanes que neixen de llavors. Els textos són plens d’enginy i divertits.

Los islotes de pedestal
Autor: Puybaret, Eric
Editorial Luis Vives (Edelvives)
En els confins dels oceans ha un arxipèlag fabulós: el país dels mags. Uns científics, el mestre Azarias, Turpino i Pablo, exploren sense descans terres desconegudes. La seva missió és escriure el gran catàleg de mags. En aquest primer viatge descobriran els illots de Pedestal, assolats per una guerra incessant.

El gran mago de Plantagás
Puybaret, Eric
Editorial Luis Vives (Edelvives)
Segon viatge que continua les periècies de “los islotes de pedestal”. En aquestes terres trobaran el gran mag que pateix una rara malaltia.

Los zancos rojos
Puybaret, Eric
Editorial Luis Vives (Edelvives)
Hi ha una ciutat construïda en l’aigua on els habitants es mouen amb xanques. El seu nom és Marespuma.
En Leopoldo, que té les xanques més llargues, camina per sobre de tots els habitants, amb el cap sempre als núvols. Però la Gran Festa de l’hivern és a prop i només l’ajuda d’en Leopoldo farà possible la celebració.

I si el voleu veure pintant, cliqueu a l’enllaç següent…

https://www.francetvinfo.fr/culture/video-livre-pour-enfant-a-la-rencontre-d-un-illustrateur-a-l-ancienne_755249.html

 

Noemí Villamuza, la il·lustradora del mes (desembre 2018)

La Noemí Villamuza és una il·lustradora que fa vint anys que viu per la zona de Bacelona, coincidint amb la publicació del seu primer llibre il·lustrat L’Óscar i el lleó de correus una gran història que va ser mereixedora del Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil. La Noemí ens va mostrar en aquell primer treball el seu estil de dibuix molt elaborat, a llapis, acolorint-lo amb tons suaus i figures arrodonides.
L’Óscar i el lleó de correus parla de les pors d’un nen i de la manera de com vèncer-les. Una de les pors de l’Óscar és una bústia de Correus, d’aquelles que tenen forma de cap de lleó, amb la boca oberta per on s’introdueixen les cartes. Una bústia de llautó que sembla d’or. El nen ha d’anar a dipositar algunes cartes i és llavors quan s’empesca una manera molt original de tenir ocupat el lleó mentre les deixa.
“Als sis anys, a l’Óscar li feien por dues coses: la criatura de la nit i el lleó de Correus. No l’espantaven les persones grans. Tampoc no li importava barallar-¬se amb uns altres nens, encara que preferia no fer-¬ho. Però quan pensava en la criatura de la nit o en el lleó de Correus, les dents li cruixien com quan s’estava massa temps dins de la banyera i l’aigua es gelava.”


Llegim a la Viquipèdia que «la Noemí Villamuza va estudiar la carrera de belles arts, especialitat de disseny gràfic, a la Universitat de Salamanca. Va començar la seva vida professional treballant per a diverses editorials de llibres educatius. Després es va especialitzar en la il·lustració de llibres infantils. Ha publicat una trentena llarga de títols de literatura infantil i juvenil. Alguns s’han editat en altres països, com els Estats Units, Corea o el Japó.
En el curs 2000-01 va començar la seva tasca com a professora, impartint classes d’il·lustració a l’Escola Superior de Disseny BAU de Barcelona. Actualment imparteix també un Postgrau d’Il·lustració Editorial a l’Escola Massana. Així mateix dóna tallers i xerrades en col·legis i biblioteques i participa en diferents esdeveniments relacionats amb la literatura infantil i juvenil. »

Hem aconseguit que faci un forat a la seva agenda i el mes de maig tindrem la sort de comptar amb el seu mestratge en unes xerrades per a alumnes de les escoles de Parets del Vallès.
Fa uns mesos, la Montse Marcet, llibretera, va comissariar una magnífica exposició que es va presentar a la Sala Claraboia de Rubí. Ho vam anunciar en aquest blog 

D’aquella exposició es va fer un petit vídeo que podeu veure a continuació i així sabreu més d’aquesta extraordinària artista.

Alguns dels llibres que ha il·lustrat són:

Sempre t’estimaré, una història d’amor entre una mare i el seu fill. No només en el moment del naixement, també al llarg de la seua vida.
Encendrer la noche amb un text d’en Ray Bradbury
¿Sabrá volar el mar? escrit per José Corredor Matheos
La merienda de Micaela
Lola trae regalos
Cuentos del mundo escrit per Ana María Shua
¡Aúpa! escrit per Agustín Fernández Paz
El bosque encantado escrit per Ignacio Sanz
El mar de Darío escrit per Antonio Ventura
Los animales de la ciudad escrit per Vicente Muñoz Puelles
Más allá escrit per Alex Shearer
De verdad que no podía escrit per Gabriela Keselman Porter
Me gusta escrit per Javier Sobrino
Julia tiene una estrella escrit per Eduard José

Les imatges que acompanyen aquesta entrada estan extretes del web de l’autora i del blog de Lectors al tren!