Eric Puybaret, l’il·lustrador del mes (gener 2019)

En temps d’ordinadors, escàners i altres enginys que faciliten molt la vida als il·lustradors, sobta trobar artistes que pinten sobre tela i es prenen el seu temps en oferir-nos imatges meravelloses que són més a prop de la màgia que de l’art.
Un d’aquests artistes és el francès Eric Puybaret.
En Puybaret va néixer el 1976 a Vichy i va estudiar a l’Escola Nacional d’Arts Decoratives de París, on s’especialitzà en il·lustració.
El 1999, va guanyar el Festival del Llibre Infantil de Bolonya.
El primer llibre que vaig veure il·lustrat per ell va ser “Paf, el drac màgic” del que s’han venut més d’un milió de còpies arreu del món, i em va sorprendre la seva línia clara i definida. També com tractava els enquadraments i la paleta de colors pastels suaus.

No hi ha gaires llibres d’ell traduïts al català però si podeu fer-li una ullada als següents, segur que us agraden i podreu veure tota la poètica que desprenen els seus dibuixos.

El El follet dels somnis – 7 contes per anar a dormir
Autor: Andersen
Edicions Baula
No hi ha ningú al món capaç d’explicar els contes com ho fa el follet Tancaülls. A la nit, quan els infants dormen, l’Ole Tancaülls els duu al país dels somnis, allà on els ratolins es casen i on cada dissabte s’enllustren els estels.
Set contes breus de H. C. Andersen il·lustrats a bolígraf.

Alicia al Pais de les Meravelles.
Autor: Carroll, Lewis
Ediciones Jaguar
El clàssic de Carroll que ens explica què li succeix a la nena quan creua el cau del conill.

La Bella Dorment del Bosc
Autor: Fondacci, Élodie
Edicions Baula
Hi havia una vegada un regne que es deia el regne de les Mil Torres. Precisament perquè el rei i la reina que hi regnaven vivien en un castell que tenia mil torres. Era un castell magnífic, però el rei i la reina estaven molt tristos…

El Trencanous
Autor: Hoffman, Ernst Theodor Wilhelm
Edicions Baula
La Marie ha rebut un regal que supera els límits de la imaginació : un trencanous de fusta que pren vida de nit i s’enfronta a un inquietant exèrcit de ratolins. Deu ser un somni o realment les joguines es desperten quan dorm?

Semillas de cabañas
Lechermeier, Philippe
Editorial Luis Vives
A través d’aquest original quadern de viatge, acompanyarem l’explorador en un meravellós recorregut per tot el món. Descobrirem l’existència de les sorprenents i variades cabanes que neixen de llavors. Els textos són plens d’enginy i divertits.

Los islotes de pedestal
Autor: Puybaret, Eric
Editorial Luis Vives (Edelvives)
En els confins dels oceans ha un arxipèlag fabulós: el país dels mags. Uns científics, el mestre Azarias, Turpino i Pablo, exploren sense descans terres desconegudes. La seva missió és escriure el gran catàleg de mags. En aquest primer viatge descobriran els illots de Pedestal, assolats per una guerra incessant.

El gran mago de Plantagás
Puybaret, Eric
Editorial Luis Vives (Edelvives)
Segon viatge que continua les periècies de “los islotes de pedestal”. En aquestes terres trobaran el gran mag que pateix una rara malaltia.

Los zancos rojos
Puybaret, Eric
Editorial Luis Vives (Edelvives)
Hi ha una ciutat construïda en l’aigua on els habitants es mouen amb xanques. El seu nom és Marespuma.
En Leopoldo, que té les xanques més llargues, camina per sobre de tots els habitants, amb el cap sempre als núvols. Però la Gran Festa de l’hivern és a prop i només l’ajuda d’en Leopoldo farà possible la celebració.

I si el voleu veure pintant, cliqueu a l’enllaç següent…

https://www.francetvinfo.fr/culture/video-livre-pour-enfant-a-la-rencontre-d-un-illustrateur-a-l-ancienne_755249.html

 

Noemí Villamuza, la il·lustradora del mes (desembre 2018)

La Noemí Villamuza és una il·lustradora que fa vint anys que viu per la zona de Bacelona, coincidint amb la publicació del seu primer llibre il·lustrat L’Óscar i el lleó de correus una gran història que va ser mereixedora del Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil. La Noemí ens va mostrar en aquell primer treball el seu estil de dibuix molt elaborat, a llapis, acolorint-lo amb tons suaus i figures arrodonides.
L’Óscar i el lleó de correus parla de les pors d’un nen i de la manera de com vèncer-les. Una de les pors de l’Óscar és una bústia de Correus, d’aquelles que tenen forma de cap de lleó, amb la boca oberta per on s’introdueixen les cartes. Una bústia de llautó que sembla d’or. El nen ha d’anar a dipositar algunes cartes i és llavors quan s’empesca una manera molt original de tenir ocupat el lleó mentre les deixa.
“Als sis anys, a l’Óscar li feien por dues coses: la criatura de la nit i el lleó de Correus. No l’espantaven les persones grans. Tampoc no li importava barallar-¬se amb uns altres nens, encara que preferia no fer-¬ho. Però quan pensava en la criatura de la nit o en el lleó de Correus, les dents li cruixien com quan s’estava massa temps dins de la banyera i l’aigua es gelava.”


Llegim a la Viquipèdia que «la Noemí Villamuza va estudiar la carrera de belles arts, especialitat de disseny gràfic, a la Universitat de Salamanca. Va començar la seva vida professional treballant per a diverses editorials de llibres educatius. Després es va especialitzar en la il·lustració de llibres infantils. Ha publicat una trentena llarga de títols de literatura infantil i juvenil. Alguns s’han editat en altres països, com els Estats Units, Corea o el Japó.
En el curs 2000-01 va començar la seva tasca com a professora, impartint classes d’il·lustració a l’Escola Superior de Disseny BAU de Barcelona. Actualment imparteix també un Postgrau d’Il·lustració Editorial a l’Escola Massana. Així mateix dóna tallers i xerrades en col·legis i biblioteques i participa en diferents esdeveniments relacionats amb la literatura infantil i juvenil. »

Hem aconseguit que faci un forat a la seva agenda i el mes de maig tindrem la sort de comptar amb el seu mestratge en unes xerrades per a alumnes de les escoles de Parets del Vallès.
Fa uns mesos, la Montse Marcet, llibretera, va comissariar una magnífica exposició que es va presentar a la Sala Claraboia de Rubí. Ho vam anunciar en aquest blog 

D’aquella exposició es va fer un petit vídeo que podeu veure a continuació i així sabreu més d’aquesta extraordinària artista.

Alguns dels llibres que ha il·lustrat són:

Sempre t’estimaré, una història d’amor entre una mare i el seu fill. No només en el moment del naixement, també al llarg de la seua vida.
Encendrer la noche amb un text d’en Ray Bradbury
¿Sabrá volar el mar? escrit per José Corredor Matheos
La merienda de Micaela
Lola trae regalos
Cuentos del mundo escrit per Ana María Shua
¡Aúpa! escrit per Agustín Fernández Paz
El bosque encantado escrit per Ignacio Sanz
El mar de Darío escrit per Antonio Ventura
Los animales de la ciudad escrit per Vicente Muñoz Puelles
Más allá escrit per Alex Shearer
De verdad que no podía escrit per Gabriela Keselman Porter
Me gusta escrit per Javier Sobrino
Julia tiene una estrella escrit per Eduard José

Les imatges que acompanyen aquesta entrada estan extretes del web de l’autora i del blog de Lectors al tren!

Kathleen Kemly, la il·lustradora del mes (setembre 2018)

La Kathleen Kemly, com molts altres artistes, va començar a dibuixar des de ben petita, quan estudiava a Michigan. Més tard, es va traslladar a Nova York i allà va poder seguir estudis d’il·lustració a la Parsons School of Design (on ensenyava Maurice Sendak, poca broma!). Malauradament no tenim libres seus a casa nostra però sí que podem seguir el seu procés creatiu a la xarxa perquè és molt generosa i no té recança en mostrar com treballa. De fet, explica que gaudeix força de les visites escolars parlant amb els nois i nois de com crea els seus personatges.
Podeu veure el magnífic vídeo on explicar el procés seguit per al seu llibre més preuat «Molly, by Golly»

L’àlbum il·lustrat «Moly, by Golly: The Legend of Molly Williams Americas First Female Bomber» està escrit per la Dianne Ochiltree i narra una història basada en fets reals:
La Molly Williams era una cuinera afroamericana que treballava per a la Companyia de Bombers de Nova York i està considerada la primera bombera coneguda de la història dels EUA. El llibre recrea un dia d’hivern del 1818, quan molts dels bombers havien emmalaltit a causa d’una grip i es produí un incendi en una petita casa de fusta. La Molly va passar a l’acció i va aturar l’incendi.

El llibre ens explica com ho va fer. Destaquen les cinc pàgines que expliquen els fets tal com es van produir, la qual cosa és d’agrair perquè combina ficció amb realitat i és quelcom que sovint trobem a faltar.

Si heu vist el vídeo de més amunt ja heu comprovat que la Kathleen comença amb el photoshop fent esbossos dels personatges i després fa un guió (story board) ben senzillet.

A continuació, treballa cada personatge que primer són com una mena de miniatures a les que va donant forma i volum i amb el Photoshop els hi troba la mida final. Aquest sistema de treball li permet fer canvis molt ràpidament i fàcil; pot moure i ampliar i reduir els personatges a voluntat fins a trobar el que busca.

Després imprimeix els dibuixos en blanc i negre sobre unes làmines a mida completa i en paper aquarel·lat. Diu que la seva impressora és molt bona i que es va gastar molts calers però la inversió ha valgut la pena perquè estalvia molt de temps.

És curiós veure com usa primer tot el blau per establir el patró de valor bàsic sobre el qual anirà afegint més capes d’altres colors. En veure el vídeo m’ha semblat una mica esbojarrat i desastrós però de mica en mica vas veient com apareixen les imatges finals i el resultat és espectacular.

De la seva obra s’ha escrit:

El color i el moviment són les primeres coses que notes de les pintures de Kathleen Kemly. Els seus exuberants paisatges i figures transmeten una immediatesa de llocs i temps.
Fa servir una tècnica que permet juxtaposicions sorprenents de color i textura en les seves pintures acríliques.
Excursionista àvida i observadora del món, s’inspira en la natura i la fascinació per les persones.

Si voleu conèixer més d’aquesta artista podeu veure la interessant entrevista que li va fer la Joanna Marple. Cliqueu a http://joannamarple.com/2017/02/21/kathleen-kemly-illustrator-interview/

Alguns dels seus llibres infantils són:

 

Les imatges d’aquesta entrada estan extretes del web de l’autora: http://kathleenkemly.com/

Carme Solé Vendrell, la il·lustradora del mes (juny 2018)

La Carme Solé Vendrell és una de les pioneres de la il·lustració per a infants i joves a casa nostra i no hi ha cap biblioteca escolar de Catalunya que no tingui alguns dels seus llibres, perquè n’ha fet molts i de molt bonics durant molts anys.
A la biblioteca de l’escola guardem com a veritable tresor un dibuix que ens va fer l’any 1999, amb motiu d’una visita a l’Hospitalet. Aquí el podeu contemplar:

El primer llibre que va editar va ser l’any 1968 i fins al dia d’avui n’ha il·lustrat més de 700, entre àlbums i llibres de text, alguns han esdevingut mítics i agraïm que l’editorial Mars (de l’Associació de Mestres Rosa sensat) els estigui reeditant com és el cas de Raspall, La lluna d’en Joan, Jo les volia, En Benet i el seu roure, L’Aniversari o Llívia, petita història d’un gos d’atura.

Al seu web (http://www.carmesolevendrell.com/ca), molt complet i recomanable, podem llegir:
Els seus llibres han tractat temàtiques molt diverses, per a diferents grups d’edat, explorant sempre noves tècniques i estils. La seva obra segueix la rica tradició catalana d’il·lustració, creant escola en noves generacions d’artistes.
Des del 1992 compagina la seva activitat amb la pintura, on destaquen els seus retrats d’infants, Nens del mar i Nens de la guerra.

Sovint recordem que l’Eric Carle i en Tomi Ungerer tenen un museu dedicat a la seva obra. Crec que la Carme Solé Vendrell també mereixeria que la seva obra tingués espai propi i faria bé el Departament de Cultura de promoure aquesta iniciativa.

Si podeu, no deixeu de visitar l’exposició sobre la seva obra al Palau Robert de Barcelona. Val molt la pena perquè hi ha moltíssims originals i podem seguir la seva evolució com a il·lustradora i els diferents estils i tècniques que ha emprat al llarg de cinquanta anys.
L’exposició es titula «Per què? Carme Solé Vendrell», està organitzada per la Generalitat de Catalunya i explica el recorregut vital de Carme Solé Vendrell com a persona i artista, i descobreix l’entrellat de l’ofici de la il·lustració a través dels seus dibuixos, mostrant com són els personatges de les històries, com vesteixen, què fan, què senten, on són… tot allò que fa que llegir un llibre narratiu il·lustrat sigui com assistir a una representació teatral.
L’exposició es pot visitar fins al 24 de setembre. Es nota la mà de la Teresa Duran, experta en literatura infantil i juvenil i que ja ha comissariat altres exposicions exitoses. També compta l’assessorament del cantautor i escriptor Jaume Escala.

L’exposició s’estructura en quatre apartats i acaba amb la campanya WHY?, que ha promogut perquè ens preguntem el perquè de la injustícia que pateixen molts nens i nenes que viuen situacions de misèria i marginalitat arreu del món.


A l’exposició hi destaquen els 11 llibres que van suposar girs en la seva trajectòria, llibres essencials que expliquen bé les seves il·lustracions. Aquest:
1973. El poll i la puça. Textos de Jordi Cots. Editorial La Galera. Carme Solé Vendrell adquireix un estil (llenguatge tècnic) propi.
1978. Potser sí, potser no. Editorial Casals. Mostra del que és un bon llibre per a l’escola.
1979. Un os nuvolós. Textos de Leslie Williams. Primer llibre editat a l’estranger. Editorial Blackie.
1982. La Lluna d’en Joan. Text de Carme Solé Vendrell. Editorial Blackie.

1984. Jo les volia. Text de Maria Martínez i Vendrell sobre una idea de Carme Solé Vendrell. Editorial Destino. Relat autobiogràfic. Transició del relat fantàstic al realisme.
1989. La Bíblia. Tria de textos de Josep Maria Rovira Belloso. Editorial Destino. Viatges per veure llums i escenaris. El teatre és molt present en les il·lustracions d’aquesta obra, amb referències a les representacions de La Passió o Els Pastorets d’Horta.
1991. Els nens del mar. Textos de Jaume Escala. Editorial Syros Altternative. Aposta clara per un text que oposa tradició (rondallística) i crua realitat. Inspirat en la destrucció de les barraques imposada per la Barcelona Olímpica.
1992. La luz es como el agua. Textos de Gabriel García Márquez. Editorial Grimm Press. Obra en què apareixen alguns canvis tècnics i estilístics i que li permet aconseguir una gran visibilitat internacional.
1994. La Lluna, la Terra i el Sol. Textos de Jaume Escala. Editorial Patmos Verlag. Text molt obert que, a partir dels moviments dels astres, permet als infants fer diverses interpretacions.

2001. Un puñado de besos. Textos de Antonia Rodenas. Editorial Anaya. Representa una ruptura respecte a treballs anteriors d’il·lustració.
2011. La croada dels nens. Textos de Bertolt Brecht. Editorial Magenta. Imprès amb els esbossos originals.

Al Telenotícies vespre de TV3 del dia 30 d’abril de 2018 se’n van fer ressò. Aquí, la notícia:
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-vespre/una-exposicio-mostra-els-50-anys-de-professio-de-la-illustradora-carme-sole-vendrell/video/5763276/

Roger Zanni, l’il·lustrador del mes (maig 2018)

Els llibres que presentem en aquest blog, normalment són d’autors i il·lustradors que publiquen en format llibre o àlbum il·lustrat dins del que coneixem com a literatura de ficció. Tanmateix hi ha uns altres il·lustradors que orienten la seva feina envers els llibres de text, majoritàriament, o envers les revistes infantils.

És el cas d’en Roger Zanni, a qui he tingut el gust de conèixer recentment amb motiu de la inauguració de la biblioteca escolar que porta el seu nom.

En Roger és fill d’Esplugues de Llobregat, ciutat on té les seves arrels i on està lligat emocionalment. Em va comentar que es va iniciar en el món del dibuix a la prestigiosa Escola de Còmic Joso, quan estava situada a prop de la Plaça Universitat. Quines coses! En aquells anys, un dels meus fills, l’Ignasi, també hi anava i amb en Roger compartien el mestratge d’alguns grans professors com l’Oriol García. Vaig tenir una conversa amb en Roger recordant aquells llunyans dies de la Joso i els mítics viatges a Angoulême, bressol dels il·lustradors francesos on es celebra cada gener una fira molt potent, que no es pot deixar de visitar un cop a la vida, si més no.

En Roger ara treballa a Barcelona i està abocat a fer il·lustracions per a infants i joves. El seu estil, amb un toc comiquero, és fresc i amb colors brillants. Podeu veure els seus dibuixos a diferents editorials d’aquí (La Galera, Anaya, Vicens Vives, Barcanova, Casals, Combel, etc.) i també d’altres països.

També col·labora amb una empresa de prestatgeries: https://www.brickbox.es/es

 

Si voleu conèixer més d’en Roger, feu una passejada pel seu web: http://www.rogerzanni.com

Us deixo el booktrailer d’un dels llibres que ha il·lustrat per a l’editorial COMBEL, amb text de la Bel Olid:

Sígrid Martínez Peña, la il·lustradora del mes (octubre 2017)

La Sigrid Martínez és una il·lustradora nascuda a Barcelona, on viu en l’actualitat, i que va estudiar a l’escola d’art Pau Gargallo de Badalona i també a la Francesca Bonnameison.
Les seves primeres feines van ser dins del món tèxtil fent estampats i dissenys variats però actualment es dedica a il·lustrar llibres per a infants, tant de text com de ficció.
He tingut la sort de compartir un projecte amb ella. Són Els contes d’en Piula, un petit drac entremaliat que viu en un bosc misteriós de la Vall de la Ginesta. Les seves aventures estan adreçades als infants de tres anys i són el fil conductor del treball de llengua del projecte Cric Crac de l’editorial Cruïlla.

La gestació dels tres contes —En Piula al bosc, En Piula a la granja i en Piula al forat de fum— ha estat un treball d’equip perquè hem anat adaptant els textos i les imatges fins aconseguir un resultat prou lluït. He explicat els contes a infants d’aquesta edat i sobretot recorden el segon, el de la granja, on els personatges dels porquets els són més coneguts.
Els contes estan editats, de moment, en format gran (29×42) per ser explicats a l’aula seguint les orientacions de la lectura compartida.

Les il·lustracions estan resoltes de forma magnífica; per exemple, al tercer conte hi ha una imatge de la baixada a casa del drac en un contrapicat espectacular o una altra imatge on es presenta als pares del drac a través de la seva ombra projectada a la paret —ah! Plató i el mite de la caverna!— M’agrada també com s’ha resolt el pas del temps mitjançant el sol i les ombres.
La Lourdes Ribé, editora de Cruïlla, ens ha ajudat força. Li agraïm els seus consells i la visió global dels tres contes. Tant de bo, el proper curs els puguin editar en format petit i individual, com va passar amb els de l’anterior projecte Rialles.

Si voleu saber més de la Sigrid podeu entrar a la pàgina de Boolino: https://www.boolino.es/es/libros/autor/sigrid-martinez/
O a la de la seva agència IMC:
http://iemece.com/es/ilustrador-ilustraciones/129/sigrid-martinez


I per conèixer el projecte de Cruïlla cliqueu a CRIC CRAC

Contar la HISTORIA con mucho ARTE

A la revista AULA 265 del mes d’octubre (GUIX 437 en català), la il·lustradora Rocío Martínez ens explica la part de la seva feina relacionada amb el contacte amb els infants i ho fa mitjançant tallers centrats ens tècniques o llibres que ella ha il·lustrat. Creu que són una bona manera d’ensenyar a llegir les imatges. Diu que és com quan un mag comparteix algun truc. A la primera part de l’article ens fa algunes consideracions de les que en destaco les següents:
Es muy interesante escuchar cómo, a veces, un proyecto surge del encuentro casual de un autor y un ilustrador que luego presentan el proyecto a los editores, aunque lo habitual es que el encargo lo haga el editor al ilustrador. Se pueden dar situaciones tan curiosas como mantener oculta la autoría de la narración hasta que va a ser publicada sin que haya posibilidad de contacto entre ilustrador y autor.
La primera fase de búsqueda de información tanto temática como gráfica, de lectura, de investigación, de situación del texto en un escenario, me resulta fascinante. Son horas de trabajo apenas valoradas —desde luego no económicamente hablando— pero que son imprescindibles una vez se entra en la fase de realización de las ilustraciones.


La técnica elegida para materializarlo no es aleatoria. Decidir el tipo de papel, si es un Arches de acuarela (un papel con grano y bastante cuerpo, que aguanta raspados, sobre acuarelas, borrados y vuelta a poner color) o un Fabriano 100% algodón (más flexible) o 50% (más inmediato) hará que la batalla que le demos después deje una ilustración limpia y con fuerza o una imagen sucia y descolorida. Teñir el papel con té o dejarlo en su color crudo no son caprichos de artista, van ligados a lo que se quiere contar. De igual manera hacerlo con acuarela líquida o con acuarela de pastilla, rematar con línea de lápiz o hacerlo con tinta. Dar la tinta con rotring o con plumilla. Iluminar con témpera o con lápiz Cumberlant, etc. son «entresijos de cocina» que enseguida captan la atención del lector de esas imágenes.


No se trata tanto de enseñar cómo dibujamos sino de hacerles sensibles a cómo es un proceso de creación, lo respeten y valoren.
La ilustración, aparentemente, «acompaña o adorna» al texto pero es la clave para que enganche la lectura del texto y se quiera volver a él, de ahí el máximo respeto a lo que cuenta el autor.

I a la segona part ho exemplifica amb el taller sobre el llibre Del maravilloso libro de Calila y Dimna adreçat a infants entre 7 i 11 anys. Diu:

En el encuentro / taller voy contando el cuento usando unas cajas chinas con los personajes en marioneta y otros elementos de la historia como  un saquito de «monedas de oro», una reproducción en miniatura del libro o las flores de las tumbas.
Después les explico cómo realicé el libro enseñando bocetos e información gráfica reunida en el cuaderno de trabajo. Les hablo de porqué y dónde he utilizado el arte islámico y mozárabe para ilustrarlo y de cómo se representan las figuras humanas. Del uso de las cenefas o arabescos para enmarcar un espacio, en este caso el de la ilustración, al igual que se hace en la arquitectura de esa cultura.
Finalmente, los niños pueden hacer un libro como el «Calila» de cajas chinas, con unas historias dentro de otras.

Si voleu contactar amb la Rocío perquè vingui a la vostra escola ho podeu fer a través del seu web: http://www.rociomartinez.es/