«El búfalo y el pájaro», «Frederick» o «La fugida del pintor Notxa» són exemple de lectures que posen l’accent en aquells personatges que ens fan la vida més agradable. Un ocell que canta, un ratolí poeta o un pintor extraordinari, ens fan evident que hi ha treball, feines o vocacions que són imprescindibles. Està bé que els infants, a casa o a l’escola, els coneguin i els valorin.
S’acaba de publicar “L’elefant amb ulleres”, un àlbum per a infants menuts, dins la col·lecció Petit Nandibú i va d’això, precisament. Ho podem llegir a la contracoberta:
Un elefant no és res extraordinari. Però si l’elefant porta ulleres el conte es posa interessant, oi?
La història ens parla d’un elefant amb ulleres que cau panxa enlaire i demana ajuda perquè té dificultats per tornar-se a posar dret. Van arribant diferents animals com la girafa, el paó, la serp, la tortuga i altres però cap d’ells és capaç de donar-li la solució per posar-se dempeus. Finalment apareix un ratolí (qui, sinó?) i ell ho aconseguirà. Serà el moment de preguntar-li a l’elefant què sap fer si no tan sols es pot posar dret.
«L’elefant amb ulleres» és un àlbum amb una seqüència repetitiva que ajuda a entendre el relat. Els diferents animals que van apareixent només són capaços de donar-li consells a l’elefant i menysprear la seva poca traça, però l’elefant, ja ho podeu imaginar, disposa d’un poder que cap altre bèstia té (mireu bé la coberta i ho comprendreu).
Les il·lustracions de la Natasha Domanova són prou explicites i sintètiques perquè els infants les puguin entendre.
M’ha agradat i, pel que sé, aquest serà l’inici d’una sèrie que tindrà l’elefant com a protagonista. Tan de bo sigui així.
Lectura recomanada a partir de tres anys
LES DADES: Títol: L’elefant amb ulleres Autora i il·lustradora: Natasha Domanova Editorial: Pagès Col·lecció: Petit Nandibú, núm 18 Pàgines: 32 Lleida, 2023
Una bona notícia: Els vuit mil llibres ja han arribat a Medellín!
“Libros libres. Promoción de la Lectura en Latinoamérica” és un projecte que va començar fa quatre anys però va quedar aparcat per culpa de la pandèmia. El curs passar es va reprendre i, ara, podem fer públic l’agraïment a les entitats i les persones que ho han fet possible (que són moltes) especialment a en Pedro Bravo i les biblioteques de l’Hospitalet que han cedit bona part del seu espai per fer de magatzem temporal. També, un agraïment a les persones amigues que han aportat una pila de llibres i algunes entitats privades que també han fet donació de llibres nous.
Tot aquest projecte no hagués estat possible sense la convicció d’en Ricardo Reitano que, des del primer moment, hi va creure i ens va encomanar la força i la il·lusió necessària. Hem tingut alguns problemes logístics que han estat a punt d’aturar l’enviament (temes d’aduanes, transports, etc. que no cal comentar) però aquesta setmana hem rebut les primeres fotografies i els primers vídeos de la bona gent de Rebipoa (https://www.rebipoa.org/) i hem vist que les utopies són possibles, que es poden crear aliances i teixir complicitats comptant només amb la bona gent que hi ha pel món.
Gràcies a Rebipoa i la col·laboració de moltíssimes persones es van poder aconseguir els diners necessaris per als tràmits legals i de logística.
Els llibres que han arribat es distribuiran entre més de 25 biblioteques comunitàries i populars de Medellín i, si les circumstàncies sanitàries no ho impedeixen, aviat podrem començar la segona fase de formació amb les persones voluntàries que gestionen cadascuna de les biblioteques populars.
Si voleu saber en què consisteix el projecte, només cal que entreu a l’enllaç següent i sabreu què s’ha fet i quines perspectives de futur hi ha. A més trobareu moltes fotografies que il·lustren perfectament de què estem parlant. Cliqueu a https://maleidesflors.wixsite.com/my-site-8
Un parell de vídeos que ens han enviat des de Medellín…
El curs 2013-2014 es va crear el projecte literari “CAP INFANT SENSE CONTE”, els principals objectius del qual són fomentar l’hàbit i el gust per llegir des de petits i estimular la seva imaginació i creativitat. Estan convençuts que la lectura és un dels millors hàbits que podem transmetre i és necessari que, de ben petits, gaudim llegint.
Cap infant sense conte és un projecte altruista, els contes són una autoedició i tracten temes com la importància d’educar en la diferència, de treballar en equip, de sumar esforços, de superar les pors, del valor de l’esforç, de cooperar, de deixar-se ajudar, etc. A més, NO es venen ja que el seu cost es financia amb aportacions econòmiques d’empreses, ajuntaments, institucions, etc.
Ara acaben de publicar el darrer títol. Es tracta d’«EL SECRET DE L’HOMAR», amb text d’en Joan Carles Martín i il·lustracions de la Sandra Jiménez.
Amb el conte «El secret de l’Homar» pretenen, a més, fer difusió de la important tasca que realitza l’ONG sense ànim de lucre ALEGRIA SIN FRONTERAS (www.cooperacioambalegria.co) a Etiòpia i al Senegal, tot desenvolupant activitats que permeten la millora de la qualitat de vida de la població, prioritzant les intervencions en l’àmbit de la salut, educació i igualtat de gènere.
Si entreu al web trobareu i us podreu descarregar també el conte publicat el 2021 i que porta per títol “LA LLEGENDA DEL CAVALLER VALENTÍ”, escrit per la Nàdia Umbert i amb les il·lustracions de la seva filla Lucía, de 10 anys.
A la mateixa web trobareu els videocontes d’alguns dels contes publicats. Aquests:
Feu-li una ullada al web http://www.capinfantsenseconte.cat, i us podreu baixar el darrer conte que, tal vegada, us podrà inspirar de cara al dia 28 de gener per si celebreu al vostre centre el Dia de la Pau.
Diumenge passat, 24 d’octubre, coincidint amb el «Dia de les biblioteques» vam aixecar la persiana a l’«Espai Llamps i Centelles», un observatori de la literatura infantil i juvenil que té com a objectiu acompanyar docents, bibliotecaris i altres mediadors de la lectura, compartint experiències i formació.
Es tracta d’un projecte obert i cooperatiu que col·labora amb les manifestacions culturals que tenen el llibre infantil i juvenil com a protagonista, especialment aquelles relacionades amb la ciutat de l’Hospitalet i, més enllà, amb els Països Catalans.
Una de les dèries que sempre hem tingut és imaginar que aquest país nostre és més culte i més lector. Malauradament, això ja ho sabeu, la cultura encara no està prou valorada. Prima la competitivitat, l’economia, i fa tristesa veure com ens estem allunyant dels valors de l’humanisme, d’aquella manera en que alguns autors com Stefan Sweig o Rilke, per exemple, entenien la vida.
En l’acte de presentació vam voler reunir a totes les persones que ho han fet possible i que no es coneixien entre sí. D’alguna manera venia a ser com l’escena final de la pel·lícula «Casablanca» quan Bogart li diu al policia: Louis, presiento que éste es el comienzo de una hermosa amistad.
I així va ser. Vam compartir riures, emocions, música, vermut i aquella “joie de vivre” que fa que valgui la pena estar envoltant de la bona gent. Vaig recordar una frase de Wiesenthal que en certa ocasió em va dir que seguís el meu somni si això és el que volia i també una altra d’en Ricardo Alcántara que afirmava que no ens podem jubilar de ser feliços.
Vaig intentar dir unes paraules raonables i explicar el perquè de tot plegat, com hem arribat a aquest punt i sobretot agrair les complicitats de (per ordre d’aparició):
En Ferran que ens va ajudar a trobar el local, sota la premissa que havia de ser a l’Hospitalet i més concretament al barri de Sant Josep.
L’Albert, el nostre API de capçalera, que va dir que endavant amb la compra i que s’encarregava del parquet, del trasllat i del que calgués.
La Montse i en Carles, llibreters meravellosos que ens van regalar el nom de “Llamps i centelles”, ens van assessorar en temes de decoració i ens van fer propostes de millora.
En Raül Castillo que va entendre perfectament la idea i va dissenyar el logo corporatiu tan preciós que llueix a l’entrada.
En Luciano que va trobar temps per fer les reformes durant el mes de juliol. Va pintar, va instal·lar els focus, el parquet, va sanejar els lavabos, va penjar els miralls, etc.
La Laura que ens va ajudar a muntar els mobles d’una coneguda empresa sueca que també està a l’Hospitalet.
La Rafaela, ex-mare de l’escola, que ens ha ajudat a ordenar els llibres, ens ha instal·lat les cortines i ens ha fet mil-i-una indicacions encertades de decoració.
La Carmencita, la millor germana que un pugui tenir i que ens va llençar un repte: Aquí quedaria bé la «alacena bajo la escalera de la família Dursley, la que surt a les pel·lícules de Harry Potter».
En Ricardo amb qui col·laborem en un projecte solidari amb les biblioteques de Colòmbia, gestionant la donació de llibres nous i usats per a biblioteques de Llatinoamèrica. Ho podeu llegir aquí.
La Família Guilera Guerra, més coneguts com la família Potter, que van fer realitat la frase de la Carmencita i d’ells hem aprés que «Las coses fáciles son para cobardes y nosotros no somos cobardes».
El José (Cirol) que va entendre el concepte del lloc i ens va grafitejar les persianes atenent a la consigna «per volar, els ocells tenen ales i els infants tenen llibres».
La Maria Antònia, la Rosa Mari i en Miquel amb qui hem dissenyat un racó dins l’Espai dedicat a la memòria d’un gran lector, l’Àngel García. Agraïm que haguin vingut a la presentació expressament des de Castelló, amb en Foc, el simpàtic gos que sempre està al seu costat.
L’Eric, un ex-alumne de l’escola, i la seva família. Juntament amb el seu pare ens van tocar un parell de peces musicals precioses.
Va ser un matí emotiu i inoblidable. Podeu veure algunes imatges en el següent vídeo:
De vegades, ens preguntem perquè ens atrau determinat llibre. Sovint és la il·lustració de la coberta.
Per contra, sovint, també, en llegir la història que hi ha pàgines endins quedem decebuts.
I encara una circumstància freqüent és quan una coberta poc atractiva no ens crida l’atenció, passem de llarg i ens perdem un bon relat.
És curiós, si més no, tot plegat. Per això convé girar el llibre i veure quines pistes ens aporta la contracoberta i també obrir el llibre i fer-li una ullada a la primera frase que sol indicar el ritme, l’estil i el vocabulari que s’emprarà.
En aquest “El concert més animal” hi diu: Temps era temps, un matí de primavera, al corral de Mas Pagès va a haver-hi un gran enrenou perquè la gallina Fina, enlloc d’un ou en va pondre tres!
I així ja sabem que el relat té forma de rondalla, de conte atemporal (temps era temps) i està situat en un lloc concret (corral de Mas Pagès), en un temps (primavera) i ens anticipa el conflicte es pot derivar (la gallina pon tres ous enlloc d’un). Bon inici.
Si, a més, a la portada llegim que ha estat mereixedor del Premi Emili Teixidor, tenim un altre motiu per seguir amb la lectura.
I això fem, perquè el format és ideal per als infants de segon o tercer de primària. Ens costa trobar aventures per aquestes edats que no siguin àlbums il·lustrats sense mots o històries amb un missatge implícit des de la primera paraula, d’aquelles que ja veiem el que volen aconseguir i que tracten de sentiment i de com s’han de comportar les criatures.
«El concert més animal» és una aventura esbojarrada que ens fa riure i que, si volem, també conté un missatge (un parell de missatges, millor) però que no és indispensable perquè l’aventura per l’aventura s’ho val.
De què va? D’una gallina que pon tres ous i d’un masover que entra al corral per triar-ne una per fer-ne el brou per al sopar. La gallina Fina arreplega com pot els tres ous (un a sota de cada ala i el tercer al bec) i fuig com pot.
En la fugida, una sèrie de despropòsits fan que quedi allunyada dels ous i aquí comencen les dues aventures paral·leles: la dels animals del bosc que troben els ous i miren de covar-los com poden i la peripècia de la Fina en el seu intent de tornar i trobar els seus tres ous.
Una història força divertida que conté, al final, el concert de celebració i on hi ha entre els assistents un llop que també vol participar i cantar. La seva peça fa així:
Tots, bèsties i humans, Sempre heu cregut que els llops som agressius. Tots, petits i grans, Ens acuseu de ser monstres assassins. Sense pietat penseu això de mi, I ara esteu tots amb el cul encongit. Perquè … us han dit que em menjo iaies, sí, I em carrego set cabretes, jo sol, I amenaço els pastors. ….
Una bona lectura per als infants a partir de set anys.
LES DADES: Títol: El concert més animal Autora: Anna Fité Il·lustrador: Pedro Simón Editorial: laGalera Pàgines: 48 Barcelona, 2021
L’origen de la Castanyada es perd en la nit dels temps però a les escoles es dediquen estones a recordar-ne els elements que conformen aquesta festa. Es programen accions per descobrir els elements de la natura que s’hi apleguen en la tardor, tant en el món vegetal (caiguda de les fulles, els bolets, les herbes oloroses que s’escampen pel bosc, els fruits de la tardor, les castanyes) com en el món animal (migracions d’ocells, desaparició dels insectes) i els canvis climàtics (dies més curts, tonalitats més suaus del cel, els colors de la natura).
També hi són presents, a l’hora d’organitzar la festa, els aspectes que la cultura popular ha anat conservant fins als nostres dies o que, parcialment oblidats, les mestres entossudides s’entesten en recuperar: cantarelles, poemes, dites i contes.
Excursions al bosc, visites al mercat o a la pastisseria per veure i preguntar com fan els panellets, realització de murals, disfresses de castanyeres, etc. tot un ventall d’observació i ambientació que ens dona l’oportunitat de viure aquest primer parèntesis en l’activitat escolar. Bé ,aquest any, la cosa anirà d’una altra manera però, ni que sigui en la bombolla de l’aula o via telemàtica, estarà bé que hi dediquem alguna estona a viure la castanyada.
Pel que fa als contes, hi ha força reeixits. Potser el d’en «Benet i el seu roure» i el de «L’indi errant que dugué la tardor» siguin dels més explicats. També «la Maria Castanya i els follets» i altres de populars o que s’han anat publicant durant els darrers anys.
Bé, avui us n’explicaré un que no s’ha arribat a traduir. Primer aniré al bosc a buscar algunes castanyes…
«L’eriçó i la castanya»
Un conte de l’autor turc Feridun Oral, del qual s’ha publicat a casa nostra «La poma vermella» un relat que conserva la mateixa estructura que aquest: un inici amb un conflicte i una recerca de la solució que passa per trobar col·laboradors. Finalment, un accident que resol el problema i un final feliç. El conte original «Kirpi ile Kestana» comença així:
Era un dia assolellat. El petit eriçó dormia profundament als peus del castanyer. “Plof!” alguna cosa va caure al seu damunt. El petit eriçó es va despertar. No entenia que havia passat. Va mirar a la seva dreta i no va veure res. Va mirar a l’esquerra i tampoc va veure res. —Es veu que dormia profundament —es va dir a si mateix. Volia caminar, però li costava perquè notava un pes a l’esquena. —Potser estic creixent, les meves espines es tornen pesades —va pensar. En aquell moment va sentir una veu: “Hola!” El petit eriçó va mirar al seu voltant, però no sabia d’on provenia el so. “Ei, em sents?”
Aquesta història narra l’amistat entre l’eriçó i la petita castanya que li cau a l’esquena. L’eriçó no entén què passa però aviat s’adona que es tracta d’una castanya. Li diu que baixi per veure-la però resulta impossible, perquè les punxes d’ambdós estan enredades. El petit eriçó salta i salta, però no aconsegueix treure’s la castanya de sobre. Fins i tot fa tombarelles, però només aconsegueix que s’enredin més. Llavors busquen ajuda per resoldre aquest problema. Però els animals que van trobant no els ajuden per molts motius diferents. Tots tenen altres coses importants a fer. Al final, quan es fa fosc, el petit eriçó corre tan de pressa que rellisca i roda costa avall, fent que la castanya es separi. Quan obren els ulls, es troben. Problema resolt.
El petit eriçó torna cap a casa seva, la castanya es queda sola i, just en aquell moment, alguna cosa cau de l’arbre que té al costat…
Us deixo el Powerpoint amb les imatges per si us ve de gust aprofitar-lo aquests propers dies. Només cal clicar a l’enllaç següent: KIRPI ILE KESTANE
Els companys del projecte literari “CAP NEN/A SENSE CONTE” han publicat el sisè conte. Primer el van distribuir en format pdf però ara ja es pot demanar en format paper.
D’aquest projecte solidari ja n’hem parlat en diverses ocasions. La darrera va ser l’any passat. Ho podeu recordar clicant aquí.
S’han imprés 20.000 exemplars que es fan arribar a escoles i biblioteques de Catalunya, així com a trenta-cinc hospitals amb servei de pediatria dins del sub-projecte “Per Sant Jordi, cap nen/a hospitalitzat/da sense conte”. El projecte compta amb la col·laboració d’empreses, entitats i diversos ajuntaments.
El sisè conte, porta per títol ELS FILLS DE L’EMPERADOR XIAO LING i si us ve de gust el podeu descarregar i llegir clicant a:
S’acaba de publicar el cinquè conte del projecte literari «CAP NEN/A SENSE CONTE». Es titula «El tresor del pirata Ferric» i segueix l’estil dels quatre anteriors: Unes il·lustracions en blanc i negre perquè els infants les puguin acolorir i un text en català i en anglès.
El cost d’impressió s’ha finançat gràcies a la col·laboració de nombres empreses del Vallès i altres poblacions de Catalunya.
La iniciativa és obra de dos professors, l’Antoni Argent i la Núria Ramon, que hi dediquen moltes hores a portar la lectura de forma gratuïta a tothom que ho demani. També s’encarreguen d’un altre projecte similar, “PER SANT JORDI, CAP NEN/A HOSPITALITZAT SENSE CONTE”, que consisteix a portar exemplars a més de 30 hospitals de Catalunya que disposen de servei de pediatria.
Els cinc contes es poden sol·licitar a l’adreça electrònica: antoniargent@gmail.com.
I si voleu descarregar el cinquè, cliqueu AQUÍ
Aquesta acció generosa col·labora amb altres entitats i oenagés com ALEGRIA SIN FRONTERAS, que desenvolupa activitats en els països més desafavorits, prioritzant les intervencions en l’àmbit de la salut, educació i igualtat de gènere. Col·laboren a Gambo, al sud d’Etiòpia, i al Senegal, amb protecció de la infància en risc centrat en escolarització, atenció mèdica, suport nutricional i acompanyament personal i organitzant colònies d’estiu gratuïtes per a nens, nenes i joves en situació de vulnerabilitat. Han posat en marxa una granja de pollastres per tal d’augmentar l’aportació proteica de l’alimentació de les famílies.
L’ajuntament de Girona organitza cada inici de curs una Jornada de Biblioteques Escolars que es extensiva a tots els centres educatius i entitats interessats en la biblioteca escolar. Enguany es celebrarà el dia 23 d’octubre, de 9 a 14 h a la biblioteca Salvador Allende de Girona.
A aquesta convocatòria, es convida especialment a les persones responsables de les biblioteques escolars i als representants dels equips directius dels centres educatius de la ciutat de Girona, els serveis municipals implicats en el projecte i els representants del Centre de Recursos Pedagògics del Gironès i d’entitats interessades en la biblioteca escolar.
L’objectiu és oferir un espai de formació i intercanvi on, a més es presentin noves estratègies comunes de treball.
Aquest any, la jornada està pensada per promoure la creació d’una xarxa de biblioteques escolars de ciutat. Sota el títol Fem xarxa, sumem recursos, volen que aquesta jornada sigui un espai de treball que afavoreixi el treball cooperatiu, la col·laboració, l’intercanvi i la comunicació.
Hi participa l’Àlex Cosials, director de la biblioteca de l’Ateneu Barcelonès i antic coordinador del programa Lecxit i del projecte Biblio(r)evolució de la Fundació Bofill. Garantia d’èxit assegurat.
Ja hi ha data per a l’acte de presentació de la Crida BIBLIO(r)EVOLUCIÓ, una iniciativa promoguda per la Fundació Bofill i que busca centres educatius que desitgin crear col·lectivament nous usos i models per a la seva biblioteca escolar. Serà el proper 9 de novembre de 2017 a les 18:00 h al Recinte Modernista de Sant Pau / Sala Pau Gil. Si esteu interessats cal que us inscriviu. Ho podeu fer anant a l’enllaç següent: http://www.fbofill.cat/formularis/crida-biblioteques-presencial
Es tracta d’una nova crida oberta als centres educatius a repensar, somiar i cocrear els usos de la biblioteca escolar per contribuir a uns aprenentatges més actius, més integrals, més respectuosos, més inclusius, més transformadors, més compromesos i significatius.
Què és una Crida? Una CRIDA és un espai on persones interessades en l’educació ideen solucions pràctiques i innovadores a problemes educatius reals per tal de donar resposta a reptes concrets dins el seu context més proper. El seu funcionament és senzill: Educació Demà llença 1 repte específic vinculat a 1 temàtica clau (arquitectura per a l’aprenentatge, millora de la relació família-escola, i molts d’altres). Les persones interessades poden inscriure’s individualment o en equip a les crides (segons cada convocatòria) per tal de donar resposta al repte. Cada crida es regeix per les seves pròpies bases. Totes les crides compten amb un marc temporal concret per dur-se a terme: presentació d’idees i participant, acompanyament, prototipat de solucions, etc. En cada cas s’ofereixen eines que donen suport a la creació de solucions: mentories, workshops, kits metodològics, etc. Per últim, les crides sempre van lligades a donar un alt reconeixement a les solucions més innovadores (jornades, comunicacions, etc.).
Estic content de formar part del grup de persones que impulsen i defineixen els reptes de la crida i és un goig compartir experiències amb persones sàvies com la Mònica Baró, l’Àlex Cosials, la Carme Fenoll, l’Anna Juan i la Marta Roig; totes elles persones que han estat vinculades a l’impuls de la nova biblioteca escolar i a la promoció de la lectura i l’alfabetització informacional.
Al web de la Fundació Bofill hi podeu trobar la informació de la crida i periòdicament s’aniran afegint les novetats que es vagin generant. Ara hi podem llegir: Amb aquesta crida es vol impulsar un procés participatiu i creatiu que ajudi a configurar nous usos de la biblioteca escolar al servei dels horitzons i les necessitats pròpies de cada centre educatiu, així com visibilitzar la força que pot tenir l’acció d’una biblioteca escolar viva quan s’orienta a donar suport als processos de transformació educativa dels centres, a dinamitzar culturalment l’escola i l’institut i connectar-los amb l’entorn des de la transversalitat, la innovació i el coneixement compartit.
Diverses entitats donen suport a aquesta crida en la qual esperem sumar i promoure el compromís dels professionals que des de les escoles, els instituts, i les entitats han seguit promovent i reivindicant el rol principalde la biblioteca escolar en un sistema educatiu avançat.
Guardeu-vos l’enllaç, si hi esteu interessats: http://www.fbofill.cat/noticies/comencem-preparar-la-crida-oberta-sobre-biblioteques-escolars
La invitació a la lectura 