Jerry Pinkney, l’il·lustrador del mes (març 2017)

L’Il·lustrador d’aquest mes és en Jerry Pinkney, un autor força desconegut a casa nostra perquè només hi ha un llibre publicat (les faules d’Isop) però als EUA és un personatge molt estimat i amb molt de prestigi que ha fet nombroses exposicions, conferències i ha guanyat tots els premis imaginables.
L’he conegut per casualitat a través de l’Andrea Pozo que em va passar una joia sense text sobre la faula del lleó i el ratolí. Així que, investigant i buscant més informacions he pogut disfrutar de les seves aquarel·les i he pensat que valia la pena que el coneguéssiu.
Perquè un home que aconsegueix que els seus dibuixos decorin els autobusos de la ciutat, alguna cosa deu saber fer.
En Pinkney va néixer a Filadèlfia el 1939 i de ben petit ja va tenir interès i certa traça pel dibuix, malgrat les seves dificultats amb la dislèxia que li van detectar a la primària.
Ja més gran, va obtenir una beca per al Philadelphia College Museum of Art, i després de la seva graduació, va treballar en el camp del disseny de targetes de felicitació i la il·lustració. Més tard, va fundar l’Estudi Kaleidoscope (Boston) amb altres artistes i, posteriorment, va obrir el seu propi estudi per centrar-se en la il·lustració de llibres per a nens.


En els seus llibres es nota un interès en la diversitat i molts inclouen temes multiculturals i/o personatges afroamericans.
A més dels llibres per a infants, en Pinkney ha realitzat il·lustracions per a diverses empreses com el servei postal dels EUA, el Servei de Parcs Nacionals, i la revista National Geographic.


Segons conta ell mateix:
«Sóc un narrador que treballa amb el cor. Així que cada projecte s’inicia amb la pregunta:
—És aquesta història digna de ser explicada? És interessant? És sorprenent i desafiant? Aprendrem alguna cosa nova?
Quan es responen aquestes preguntes, llavors deixo que el text em parli. La meva feina és inspirar el text. Per tant, l’estil en què s’escriu una història (el seu idioma) em donarà pistes i em marcarà una direcció. Els dibuixos sempre els començo de la mateixa manera, faig esbossos en miniatura, seguits pels dibuixos de desenvolupament més grans i amb més detalls. Quan treballo per als nens procuro que els dibuixos siguin més clars que quan ho faig per als adults…
He il·lustrat un centenar de llibres per a infants. El meu favorit sempre és el que tinc sobre la taula de treball perquè els meus sentiments sobre un llibre en particular van lligats a la mateixa experiència de la creació. La meva intenció i esperança és portar a l’espectador a un món que només existeix gràcies a aquesta imatge.
Molts dels llibres que he il·lustrat parlen de la meva cultura, mentre que altres treballs es basen en la meva experiència viscuda com a Negre als EUA».

Una passejada pel seu web us il·luminarà:
http://www.jerrypinkneystudio.com/

Helen Ward, la il·lustradora del mes (gener 2016)

helenwardLa il·lustradora (i autora) anglesa Helen Ward després de més de vint anys dedicada a aquesta feina solitària ha aconseguit un prestigi pel seu treball detallat i precís relacionat amb la història natural, especialment pels dibuixos d’ocells i peixos.
La Helen no es persona amant d’aparèixer en actes públics. Es bastant curosa de la seva vida privada, potser per un sentiment que no amaga i que te a veure amb la timidesa. No obstant aquesta vergonyeta manifesta, sabem força coses de la seva vida i de la seva obra.
Sabem que és molt treballadora i perfeccionista i s’esforça en que els seus llibres estiguin ben acabats. Cadascun dels seus llibres l’ocupa sis mesos de feina, treballant moltes hores cada dia, però el resultat és espectacular.
Helen Ward viu a Gloucestershire, a prop del lloc on va créixer. Comenta que la seva educació va ser “d’esquerres i atea”. Des de ben petita va dibuixar i pintar i tenia accés a la biblioteca de la universitat on el seu pare ensenyava.
Va estudiar a l’Escola d’Art de Brighton i gairebé sempre s’ha dedicat a dibuixar animals. Diu:
Jo prefereixo dibuixar animals. Els observo i els recordo; també utilitzo fotografies i pel·lícules de vida silvestre per veure com s’articulen els ossos, com es mou l’animal. Faig un munt de dibuixos. Tinc un ordinador però només en faig ús per descarregar les fotos. Em sembla complicat, de moment, dibuixar a través de la pantalla…
Da-unpublished-work-Title-image-313x313Els treballs de l’Helen Ward estan fets amb aquarel·les amb l’ús ocasional del gouache. Els seus dibuixos són lluminosos, vibrants, tropicals, però també és capaç d’aconseguir tons més terrosos, més suaus i delicats, amb gradacions subtils de color.
La inspiració la troba passejant el gos pels camps del voltant de casa “recollint plomes de faisà, observant un corb, potser, trobant fòssils o una branqueta d’arbre coberta de líquens.”
Entre els seus llibres, en destaquem els següents:

rei dels ocellsEl rei dels ocells explica que d’ocells n’hi ha de tota mena. Alguns canten molt bé, d’altres tenen unes plomes molt virolades, n’hi ha que no poden volar, n’hi ha que són bons constructors de nius, n’hi ha de nocturns, rapinyaires, grans, menuts, etc.
Un dia, els ocells decideixen que de la mateixa manera que hi ha un rei dels animals terrestres, un rei dels animals marins i un rei dels arbres, cal trobar un rei dels ocells.
De totes les solucions que es proposen, finalment decideixen que serà rei aquell que voli més alt, aquell que arribi més amunt en una cursa.
Molts s’hi apunten i comencen a enlairar-se. De mica en mica es van quedant els pardals, les gavines, els cignes, fins que allà dalt majestuosa l’àguila plana orgullosa d’haver arribat més amunt que cap altre ocell. En aquell moment, un ocell menudet que s’ha amagat entre les plomes de l’àguila fa un saltiró i arriba encara una mica més amunt.
L’ocellet, gràcies al seu enginy, és nomenat rei dels ocells i el bategen com a Reietó.
Aquesta és una adaptació d’un conte molt conegut arreu, especialment al Regne Unit. A Catalunya va ser recopilat per Mossèn Cinto Verdaguer i per Esteve Casaponce. En algunes versions, l’àliga és coronada reina i l’ocellet és nomenat “el rei petit” per la seva astúcia.
El reietó (o cargolet) és un ocell petitó que saltironeja pel sotabosc i sovint el confonen amb un rosegador. Canta melodies boniques i variades i fa nius falsos per enganyar els predadors, per això té fama de llest.
Helen Ward es val d’aquest conte per introduir més de cent aus, amb sorprenents detalls. Recordo que fa anys ens va servir com a eix del treball sobre els “ocells del pati” i que el vam poder disfrutar molt.

p34
llebre i tortugaLa llebre i la tortuga és la interpretació de la coneguda faula d’Isop amb un estil fresc, vital i intemporal. Ward s’acosta el antropomorfisme amb cautela i prefereix no posar en perill la dignitat dels animals vestint-los o caricaturitzant-los; per això es val d’una rara habilitat per suggerir les qualitats tàctils de la pell, plomes i ossos, que fan que el realisme dels animals sigui major.
el-ratoli-de-camp-i-el-ratoli-de-ciutat

El ratolí de camp i el ratolí de ciutat
Hi havia una vegada un ratolí normal i corrent. Vivia una vida senzilla i tranquil.la, veient passar les estacions de l’any. El Ratolí de Camp se sentia satisfet. Però, un dia de primavera, va arribar un visitant…, era un cosí elegant de la ciutat amb moltes coses per explicar.

varmintsUn dels seus darrers treballs exitosos es diu Varmints on explica és una estranya i fosca història – també és una pel·lícula d’animació – que parla en contra de la contaminació acústica i la forma en què les ciutats estan destruint els nostres camps. Vegeu el tràiler de la pel·lícula a continuació.
https://vimeopro.com/studioaka/varmints-trailer
De Varmints també se n’han fet obres de teatre i espectacles musicals.

vermints film

egipto

 

Tesoros de Egipto : manual de aprendizaje
Un format molt atractiu i centenars d’il·lustracions per explicar-nos la vida a l’Antic Egipte. El text es basa en les notes de l’Emily Sands, una egiptòloga que va viatjar per Egipte a la dècada dels anys 20 del segle passat. Per a nois de 12 a 14 anys.

egipto2

Hi havia una vegada un bosc
https://picasaweb.google.com/110706086449169926658/HiHaviaUnaVegadaUnBosc

janaEls vestits de la Jana
Els vestits de la Jana és una bossa amb un conte, una conilleta de peluix, la Jana, i tres vestidets a mida, de princesa, d’infermera i de ballarina. Les nenes poden jugar a vestir la nina mentre llegeixen el conte.

Més informació a http://helenward-illustrator.co.uk/

Algunes imatges d’aquesta entrada estan extretes del web de l’autora.

 

Anthony Browne, l’il·lustrador del mes (desembre 2014)

anthony browneL’últim il·lustrador d’aquest any és un dels meus preferits. Cada vegada que veig una fotografia o imatge d’un goril·la, em venen al cap els seus àlbums meravellosos, les seves aquarel·les a doble pàgina farcides de símbols i de detalls que no pots deixar d’admirar una i altra vegada. He explicat als infants algunes de les seves històries. Hem passat por amb El túnel, hem reflexionat sobre l’amistat amb Cosita linda, hem cantat la cançó de Me gustan los libros i sobretot hem aprés a llegir imatges amb Voces en el parque.
La fascinació d’Anthony pels goril·les, segons ell, prové del fet que va veure una similitud amb el seu pare que va morir sobtadament quan Anthony tenia només 17 anys. El pare era fort, boxejador professional, però també era tímid i sensible. Això és veu perfectament en els seus dibuixos de goril·les.
Però els goril·les no són els únics animals que ocupen un lloc destacat en els gairebé 40 llibres infantils que ha fet. També és molt apreciada la sèrie sobre el ximpanzé Willy, un personatge que es basa en la seva pròpia infància.Meu pare
Tots els llibres d’Anthony Browne demostren la mateixa atenció als detalls, sovint amb escenes surrealistes que conviden a mirar-les i remirar-les una i altra vegada, i cada cop detectem detalls nous.
Anthony Browne va néixer al Yorkshire (Anglaterra) l’any 1946. Va estudiar disseny gràfic al Leeds College of Art i volia ser pintor. Per guanyar diners va començar a treballar com a il·lustrador mèdic al Leeds Royal Infirmary. Ho explica amb aquestes paraules: El treball consistia a entrar a veure com feien les operacions i fer il·lustracions per als estudiants de medicina. Jo dibuixava el cos com a carn… Tècnicament era una excel·lent formació, i vaig aprendre com utilitzar l’aquarel·la d’una manera molt precisa.

Després va treballar durant quinze anys en una agència de publicitat, dissenyant targetes de felicitació. Finalment, gairebé per atzar, li van encarregar un àlbum il·lustrat, i des de llavors ja no ha parat.la meva mama

El seu estil és força sofisticat, amb moltes referències al surrealisme. La seva font d’inspiració podria ser Maurice Sendak però també li veiem similituds amb Van Allsburg. És fàcil trobar també referencies a Magritte en tots els seus àlbums ,així com reproduccions d’obres de nombrosos pintor reconeguts.

Va ser guardonat amb el prestigiós Premi Hans Christian Andersen, l’any 2000. També li han concedit la Medalla Kate Greenaway i el Premi Kurt Maschler. La concessió de la Medalla Chidren’s Laureate 2009-2011, el va comprometre com a ambaixador, promotor i defensor de la literatura per a infants.

Si voleu aprofundir una mica més sobre aquest il·lustrador podeu llegir una excel·lent entrevista que li van fer a la revista argentina Imaginaria. Cliqueu AQUÍ.

Els llibres que recomanem especialment d’Anthony Browne són:

tapa El tunelEl túnel. Un conte que té molt a veure amb els contes de fades. Recorda a Hansel i Gretel. Té unes il·lustracions farcides de detalls i els psicòlegs tenen feina a desentrellar tot el que hi ha de simbòlic en aquesta narració que explica que “Hi havia una vegada un germà i una germana que no s’assemblaven en res. Ella es quedava a casa, llegia i somiava. Ell jugava al carrer amb els amics, i reia, jugava a pilota i cridava. La nena era poruga, ell era valent. Un dia que van sortir junts, ell va trobar un túnel. Va voler saber el que havia a l’altre costat. Ella es va quedar esperant, però el seu germà no tornava. Així que, vencent la seva por, va anar a buscar-lo… “

el_tunnel

cosita linda

Cosita linda és un llibre ideal per als alumnes de cicle infantil i per entrar en el món dels goril·les d’Anthony Browne. Explica és la història d’un goril·la que viu en un laboratori, ha aprés a comunicar-se per senyals, i gràcies a això té tot el que vol: menjar, beguda, diversió. No obstant, se sent sol i decideix demanar als seus cuidadors una mica de companyia. Una història carregada de tendresa i amb certes dosis d’humor.

Menjacabòries. Aquest és el més estimat per mi. Vaig tenir la sort de traduir-lo al català a partir de la versió anglesa “Silly Billy”. Narra les preocupacions d’en Bernat, un noi que sempre està preocupat. Preocupat pels barrets i preocupat per les sabates. Amoïnat pels núvols, la pluja, i, sobretot, pels ocells gegants.

menjacabòriesPerò té sort de la seva àvia que el compren molt bé i l’ajuda regalant-li un ninotets “menjacabòries”, que són el símbol d’aquest relat que ens obre la porta a la cultura guatemalenca on fabriquen aquests ninos amb petits trossos de fusta, retalls de roba i fils.
Al vespre, a l’hora d’anar a dormir, expliquen una preocupació a cadascun d’ells i els col•loquen sota el coixí. D’aquesta manera, els infants es desperten l’endemà sense preocupacions.

Anthony Browne crea un relat ple de misteri, amb unes il·lustracions que donen força a aquesta enigmàtica atmosfera. Les escenes de tensió es diferencien de les altres pel color:les pors d’en Bernat són de tonalitats grises que potencien la intriga i la inseguretat; i per altra banda, la profusió de colors omple les altres pàgines, especialment aquelles on apareixenels “menjacabòries”, fet que incrementa l’efecte bondadós dels ninotets dins la història.

voces en el parque 1Voces en el parque. Un dels llibres que millor expressa la relació entre la narració gràfica i la textual. El títol fa referència a quatre veus que representen quatre personatges, a través dels quals es descriu un parc i les relacions humanes que es desenvolupen en aquest espai. Així, tenim a la Mancha, una nena alegre i vital per a la qual el món està ple de llum i colors, i realment ho està, perquè la realitat, en el conte, es presenta tal com la nostra protagonista la veu i la sent. En Carlos, un noi que la Mancha coneix al parc, té en canvi una personalitat una mica trista i taciturna que es reflecteix clarament en els cels grisos i en els colors opacs. Tots dos tenen a més els seus respectius pares que ens ofereixen informació de la història des de les seves vivències i personalitats. Genial.voces en elparque 2

me gustan los librosMe gustan los libros. Un llibre que sempre expliquem cantant-lo amb la magnífica composició que va fer Gabriela Huesca. Ideal per començar una sessió de narració de contes (o acabar-la).
A en Willy, el simpàtic ximpanzé creat per Anthony Browne, li agraden els llibres de contes, de rimes, de dinosaures, de nombres, de pirates, de pintar… Sí, a en Willy realment li agraden els llibres. Podeu sentir la cançó si cliqueu AQUÍ

 

Altres llibres d’aquest autor i que val la pena conèixer són:
Un goril·la, El llibre dels porcs, La meva mama, El meu pare, Zoológico, Cambios, Las pinturas de Willy, Willy y Hugo, El juego de las formas, Willy el soñador, Mi hermano, La feria de los animales, Willy el campeón, Willy el tímido, Willy y el mago, Un cuento de oso, El libro del osito, Cosas que me gustan, Hansel y Gretel.

me gustan los libros 2

superman browneanthony_browne2

Marcus Pfister, l’il·lustrador del mes (setembre 2014)

l'autorL’il·lustrador del mes de setembre és en Marcus Pfister, un artista que va néixer l’any 1960 a Berna, Suïssa. La seva primera feina va ser la de dissenyador gràfic en una agència de publicitat però un viatge de sis mesos als Estats Units, Canadà i Mèxic li va fer veure que el seu futur passava per convertir-se en artista gràfic independent.
El primer llibre il·lustrar que va publicar va ser The sleepy owl (El Mussol dormilega) el 1986 però no va ser fins 1992 que va irrompre en l’escena internacional amb el seu llibre El peix irisat. Aquest llibre i l’èxit que se’n va derivar el va convèncer per centrar-se exclusivament en escriure i dibuixar els seus propis llibres. Des de llavor ha publicat uns cinquanta àlbums – un parell cada any, aproximadament- que s’han traduït a molts països i ha venut més de 30 milions d’exemplars.
Els seus llibres sempre amaguen alguna sorpresa, com els hologrames de la sèrie del peix irisat o els llibres amb doble final.A l’escola, els contes que més han agradat als infants són, precisament, el d’en Rufus i les pedres màgiques i, sobretot , el d’El peix irisat. Als infants els agrada tocar els hologrames però també els interessa l’argument d’ambdues històries.

El rocés creador d’aquest autor comença amb uns esbossos a llapis que després els passa a aquarel·la. De vegades també fa servir paper d’alumnini que és on després s’encabeixen els hologrames.

Una altra tècnica que està usant darrerament són els acrílics. Primer fa un dibuix i després l’amplia amb una fotocopiadora. Aquesta ampliació la passa a paper transparent, primer, i a finalment a paper opac.
Marcus Pfister té quatre fills i viu amb la seva família a Berna, Suïssa. Les seves gires de signatura dels llibres l’han portat a Corea, Japó, Estats Units i molts països europeus.
Treballa a casa seva – de 8 del matí a cinc de la tarda, de dilluns a divendres- i al seu estudi té una paret amb tots els seus llibres.
També li agrada anar a les escoles i parlar als infants sobre com dibuixar.
Alguns dels àlbums que podem trobar a casa nostra són:

rufusRufus i les pedres màgiques
Montena
En Rufus viu feliç amb altres ratolins en una petita illa que s’estimen molt perquè
els proporciona aliment i refugi de les tempestes. Però un dia, en Rufus, després d’una tempesta, surt de la seva cova i es troba amb una estranya pedra brillant.
L’agafa i la porta a la seva cova. La resplendor i la calor de la pedra atrauran els altres ratolins que també en voldran una. El final del conte es pot triar segons volem que sigui alegre o trist.

 

El peix irisat

BE21920.jpgEdiciones Beascoa.
El llibre ens parla d’un peix, amb escates brillants i multicolors, anomenat Peix Irisat, que n’està molt cofoi de les seves escates.
Un dia, un petit peix li pregunta si li’n pot regalar una. El Peix Irisat es nega d’una manera molt grollera. Els altres peixos es molesten pel comportament egoista del Peix Irisat i no volen jugar més amb ell.
L’estrella de mar, li diu al peix irisat que vagi a visitar al pop i li demani consell.
Quan finalment el troba li pregunta què ha de fer. El pop li diu que ha de compartir la bellesa de les seves escates amb els seus amics.
Quan es troba amb el peix petit per segona vegada, el Peix Irisat li dóna una de les seves escates preciosos i, en veure l’alegria d’aquest petit peix, immediatament ell també se sent molt millor. Molt aviat estarà envoltat d’altres peixos que li demanaran una escata brillant.

al rescateEl peix irisat i la gran balena blava
Ediciones Beascoa
Quan una gran balena blava ve a viure prop del Peix Irisat, hi ha un malentès entre ells que pot acabar en desastre. Caldrà tractar de fer les paus, com sigui.

El peix irisat al rescat
Ediciones Beascoa.
El Peix Irisat ha de decidir si arriscar o no la seva vida quan veu un petit peix perseguit per un tauró.

El_peix_Irisat_i_la_cova_dels_monstres_marinsEl peix irisat i la cova dels monstres marins
Ediciones Beascoa
És l’aventura més complicada del peix irisat. Ha d’anar a la Cova dels Monstres Marins i es rumoreja que és el lloc més perillós de l’oceà. Però ha d’anar per trobar unes algues que puguin curar el seu amic malalt.
Al final, feliç, el Peix Irisat descobreix que enfrontant-se a les seves pors, és possible superar-les.

topiTopi y Popi : una colina o un hoyo
Alberdania
Topi i Popi són dos petits talps que volen jugar junts, però Popi vol fer una gran muntanya i Topi prefereix cavar un profund forat. Cap dels dos no vol cedir. Així no poden sortir bé les coses, oi?

a-dormir-nilA dormir, Nil!
Joventut
S’acosta l’hora d’anar a dormir i abans cal sopar i banyar-se; però en Nil prefereix fer altres coses, com jugar, cantar, saltar … El pare d’en Nil ja no sap què fer perquè se’n vagi al llit.

cuervoEl pequeño Cuervo y la luna 
Lóguez
Petit Corb, només hi ha una condició si vols jugar amb nosaltres: Vola fins a la lluna! – es van burlar els altres corbs grans.
El petit corb té por, però aixeca el vol cap a la infinitament llunyana lluna. Allò no pot acabar bé. Què li passarà al petit, valent corb?

navidadLa Estrella de Navidad
En aquest llibre, la principal gràcia són les estrelles que brillen en cadascuna de les pàgines. Brillen per guiar els pastors, els Reis Mags, i els animals salvatges fins a la cova de Betlem, on es troba el Nen Jesús. És una recreació de la història de Nadal.

Pàgina web de Marcus Pfister: http://www.marcuspfister.ch/

Un parell de vídeos:
El Peix irisat

A dormir, Nil!

Oliver Jeffers, l’il·lustrador del mes (febrer 2014)

jeffersL’il·lustrador del mes de febrer és l’Oiver Jeffers, un irlandès que va néixer a Austràlia l’any 1977, va créixer a Belfast i es va graduar a la Universitat de l’Ulster l’any 2001. Des de fa sis anys viu i treballa a Nova York.
Va publicar el seu primer àlbum il·lustrat Com atrapar un estel l’any 2004. El llibre va tenir un gran èxit i l’any següent va publicar el seu segon llibre, Perdut i trobat, que també va tenir una molt bona acollida.
star2Oliver Jeffers fa servir diverses tècniques mixtes. M’agrada, tot i que no acabo d’entendre el perquè de l’absència de peus en els seus dibuixos.
El procés que segueix per a il·lustrar un llibre és el següent:

Segons conta el mateix Jeffers, parteix d’una primera idea, que generalment prové d’un dibuix, i que va anotant en els seus quaderns. Després fa centenars de noves anotacions i apunts fins que troba la idea final i li sembla satisfactòria. Quan té la trama bàsica, treballa amb el seu editor en la racionalització de tot per adaptar-se al format de trenta-dues pàgines. (Tots els llibres d’imatges, amb molt poques excepcions, contenen trenta-dues pàgines)

Fer que la historia flueixi entre les trenta-dues pàgines és probablement la part més difícil. És com dirigir una pel·lícula. Hi ha un delicat equilibri entre allò que les imatges mostren i el que les paraules diuen, i si el dibuix mostra alguna cosa, llavors no cal dir-la.

Així, una vegada que tothom hi està d’acord en la distribució de les pàgines, dibuixa en blanc i negre cada il·lustració. Llavors dissenya exactament on ha d’anar el text. Quan tot el text s’ha dissenyat, es tanca en una habitació durant sis setmanes aproximadament, i transfereix el dibuix a aquarel·les.

Els llibres que podem trobar d’en Jeffers són:

perdut i trobatPerdut i trobat. Això era un nen que un dia es va trobar un pingüí a la porta de casa. Aleshores, el nen va pensar que el pingüí s’havia perdut i va mirar d’ajudar-lo a tornar al Pol Sud. Però, quan arribaren allí, el nen descobreix que potser el pingüí no s’havia perdut, i en realitat estava buscant una altra cosa…

D’aquest llibre se n’ha fet un curtmetratge d’animació que ha rebut més de trenta premis internacionals, entre ells, el premi BAFTA al Millor Curtmetratge d’Animació.

amunt-i-avallAmunt i avall. Aquesta és la història d’un pingüí que vol aconseguir un somni: vol volar. Però descobrirà que no és fàcil. Malgrat la voluntat d’emprendre aquesta aventura en solitari, el pingüí s’adonarà que els bons amics no es queden enrere, ja que un nen apareixerà per vetllar pel seu amic volador. Amunt i avall tracta sobre els somnis i l’amistat.

atrapatAtrapat. Tot comença quan l’estel d’en Floyd queda atrapat dalt d’un arbre. Així que decideix llançar la seva sabata per fer-lo caure, però també es queda atrapada. Aleshores li llança l’altra sabata que també quedarà atrapada. El mateix passa amb una escala, una galleda de pintura, la pica de la cuina, un orangutan i una balena, entre altres coses! Aconseguirà Floyd recuperar el seu estel?

antesmeuL’ant és meu. En Wilfred té un ant. Mai abans no n’havia tingut cap. L’ant se li va acostar un dia i en veure’l va saber que era per ell. Va pensar que li posaria de nom Marcel. La major part del temps Marcel és molt obedient i respecta les normes d’una bona mascota. Però un dia, apareix un altre personatge que reclama l’ant com la seva pròpia mascota… És realment en Marcel propietat d’en Wilfred?

increïble nen menjallibres

L’increïble nen menjallibres. Aquesta és la història de l’Enric, un nen a qui li encanten els llibres, però no com a qualsevol nen. Un dia, de casualitat, va decidir tastar un llibre. Es va menjar primer una paraula, després una frase i després tota la pàgina. Estava boníssim! Inexplicablement el coneixement i continguts que tenien els llibres arribaven al cervell de l’Enric quan se’ls menjaven i va pensar que si seguia així, amb poc temps podria arribar a ser la persona més llesta del món! Però com sempre passa en els contes, la història es complica.

corazon y botellaEl corazón y la botella.  Un llibre que ens mostra de forma simbòlica el procés del dol d’una nena, després de la pèrdua d’un ésser estimat. Amb imatges plenes de significats, la resistència al patiment es representa amb el cor tancat en una ampolla de vidre, que penja com un collaret en la vida de la nena.

misterioso caso del oso

El misterioso caso del oso és un àlbum en el que els arbres comencen a desaparèixer i els habitants del bosc van recollint evidències per saber qui és el culpable dels robatoris. Aquest misteri amb tocs constants d’humor, va deixant pistes al lector en les seves imatges, creant d’aquesta manera una complicitat molt més profunda en les seves múltiples possibilitats de lectura.

Aquests són els que es poden trobar a casa nostra.

the new sweater

Darrerament l’Oliver Jeffers ha començat un sèrie de llibres sobrer uns personatges anomenats The Hueys, el primer dels quals és “The new sweater” (el suèter nou) i ens parla de les diferències entre les persones. Es pot aconseguir a través de l’Amazon o a llibreries especiatzades.

La pàgina personal d’en Jeffers està molt bé. És aquesta: http://oliverjeffersworld.com/

Us deixo una pel·lícula molt divertida que explica un dia a la vida d’Oliver Jeffers.