Després de la tempesta

Una companya del grup de treball, la Pilar, ens ha presentat aquest divertit i curiós llibre per a infants petits. És un llibre d’imatges genial que, aparentment, és per anar descodificant les imatges:
Mira, un avió! I això és una ambulància. Oh! Un cotxe de bombers!
Són paraules i imatges d’objectes coneguts i familiars però la gràcia està en que a la pàgina de la dreta observem, amb sopresa, com tot canvia i es transforma pel pas del temps o pels esdeveniments.
Les preguntes que ens fem:
—Què li ha passat al lleó després de la tempesta? Doncs que la seva melena està despentinada.
—Què li ha passat a la pera després del pas de l’elefant? Que ha quedat com una compota!
—Què li ha passat a la granota que ara és un príncep?
La fórmula que empra l’Éric Vaillé és senzilla però molt efectiva: Una pàgina doble, a l’esquerra un llibre d’imatges normal al voltant d’un tema, a la dreta les mateixes imatges però canviades perquè ha passat alguna cosa.
Fixeu-vos en aquesta imatge, per exemple:
A l’esquerra els aliments i a la dreta els mateixos aliments després de dinar.


Explicar el pas del temps, l’abans i el després amb aquest llibre és fàcil i gairebé tan divertit con els diàlegs d’en Blas i l’Epi del Barri Sèsam… abans, després, abans, després, abans,…
Recomanat per a cicle infantil però també per a més grans (adults inclosos).

LES DADES
Títol: Els meus dibuixos després de la tempesta
Autor: Éric Veillé
Traductor: Eloi Marcoda
Editorial: Harper Collins
32 pàgines

 

Què hi portes, a la bossa?, un conte per a cicle infantil

La Nayat Kaid és una il·lustradora independent que viu a Barcelona i compta amb uns estudis ben variats —Art Dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona, llicenciada en Sociologia, màster en Educació Secundària en l’especialitat d’anglès, formació artística a Brussel·les, Londres (Central Saint Martins School), Tòquio (Temple University Japan Campus) i Barcelona (Escola Massana)— que li permeten veure la vida des de diversos angles.

Ara acaba de publicar el seu primer àlbum, un conte anomenat «Què hi portes, a la bossa?» on explica la història d’un conill que passeja amb una bossa i tot el que troba ho fica dins.
Però, esclar! Tot el que troba no li pertany, és d’algú altre. Així que quan se n’adona farà esforços per retornar-ho als seus amos que estan buscant desesperadament els objectes: la girafa busca una arracada vermella, la guilla un rellotge, l’elefant les seves ulleres, etc.

Les il·lustracions són llampants i cada animal s’identifica amb un color ben viu, el groc de la girafa, el lila del mico o el rosa de l’elefant, per exemple. El fons blanc ajuda a centrar la mirada. Potser l’únic que no m’ha acabat de fer el pes és la maquetació perquè algunes imatges m’han costat de llegir. Tal vegada, si el format hagués estat apaïsat…

El conte està adreçat a infants de dos o tres anys. La trama és senzilla i les repeticions ajuden a entendre el problema que es genera quan algú pren quelcom que no és seu. Són diàlegs divertits:

—Ei! —va dir l’elefant.
—Ei! —va dir el conill.
—He perdut les meves ulleres quadrades. Les has vist?
—No.
—Llàstima. Què hi portes, a la bossa?
—Res.
—Qui te l’ha donat?
—Ningú.
—Molt bé.
—Molt bé.
—Adéu.
—Adéu.

A les mestres de cicle infantil segur que us fa venir al cap la situació viscuda a l’hora de marxar cap a casa. En més d’una ocasió, a l’escola, hem hagut de dir als nens que miressin a la bata perquè s’havia perdut un objecte (normalment una joguina nova) i era possible que s’hagués caigut «accidentalment» a la butxaca de l’abric, per exemple.
Sempre apareixia, misteriosament, algú deia «Ui! Aquí està! Ha caigut a la meva butxaca!» i la retornava. Més o menys com al conte de la Nayat.

A la presentació, els de l’editorial Quorum destaquen:

[… hi ha un treball del desenvolupament de l’empatia. És així que la intenció de l’àlbum és ajudar al nen a comprendre els sentiments d’altres persones, que molts cops poden ser provocats per les nostres accions, i a corregir el propi comportament si s’ha fet alguna cosa malament. I és que tan sols mitjançant l’ensenyament de la intel·ligència emocional s’aconsegueixen nens amables, tolerants, respectuosos i responsables, que seran els que milloraran el món.]

Quòrum Llibres és una plataforma editorial que publica a través del crowdfunding (micromecenatge). Tenen la seu a Valls.

LES DADES
Títol: Què hi portes, a la bossa?
Autora/ il·lustradora: Nayat Kaid
Editorial: Quorum llibres
Col·lecció: Altres
40 pàgines
Valls, 2017

Un tastet aquí

Si voleu conèixer una mica més del conte, teniu una oportunitat formidable d’ací uns dies al Clot:

 

Apunts per viure al planeta Terra, segons Jeffers

He estat uns dies a Londres i he fet els recorregut típic dels lletraferits: Visita obligada al 84 de Charing Cross Road per recordar la Mark and Co., foto a l’andana 9 ¾ de King Cross, passeig per les sales de la Llibreria Nacional, cervesa a The Ten Bells i, com no? compres a Waterstone. Dels diversos llibres que m’he firat, n’hi ha un que buscava amb ànsia i que he pogut aconseguir. Una meravella anomenada «Here we are» i que no puc estar-me de comentar. És realment magnífic i estem de sort perquè aviat el veurem traduït al català per Andana edicions.
«Here we are» porta un subtítol —Notes for líving on planet earth— que ja ens indica de què va la cosa. L’autor és l’Oliver Jeffers (el de «Perdut i trobat», «l’Increïble nen menjallibres» «Atrapat», la sèrie «els Huguis», etc) i en aquesta ocasió s’ha superat.
El llibre explica com és el lloc on vivim, el nostre planeta i les seves singularitats. A les guardes llegim que és un regal que li va fer al seu fill acabat de néixer. El veiem representat en forma de capoll blau.
El llibre és una introducció al món on vivim tots nosaltres. Comença amb una visió d’astronauta mostrant-nos com és la Terra des de l’espai i després es centra en les coses boniques que hi ha al nostre planeta. A doble pàgina podem veure llocs tranquils i llocs sorollosos, el dia i la nit, el mar i les muntanyes. La pàgina on hi ha les persones és brutal perquè t’hi pots entretenir a veure com som de diferents: un lluitador de sumo, una monja a la seva esquerra, un punk a la seva dreta, dues dones que es casen, la reina, el pianista, l’àvia, el pallasso, la dona amb burka, el cuiner, etc., fins a més de vuitanta personatges singulars i quotidians.


La dedicatòria al seu fill Harland de 2 mesos diu: “Aquestes són les coses que crec que necessites saber”. A sota en caràcters petits una cita de J.M. Barrie sobre com he de procurar ser cada dia una mica més amables del que és necessari. I aquesta bondat és la que plana sobre totes les pàgines.

El final, amb tota la gent del món acompanyant el bebè, és espectacular. Quan el tinguem traduït al català en tornarem a parlar perquè el tractament dels colors és una altra història i convé que el tingueu a les mans per fer-vos una idea precisa.

Serà un llibre de referència a les escoles, sens dubte.

De moment, conformem-nos amb el booktrailer oficial:

De què treballa el cocodril?

Profesión: Cocodrilo, escrit per la italiana Giovanna Zoboli i il·lustrat per Mariachiara Di Giorgio, és un àlbum sense paraules que explica un matí qualsevol en la vida del cocodril. El veiem com es desperta, esmorza, es vesteix i camina pels carrers, agafa el metro i arriba a la feina.

El recomanem per la seva bellesa i per la cura en l’observació dels detalls del comportament humà i dels petits gestos quotidians. Per exemple, la manera tranquil·la i educada de relacionar-se a l’ascensor, el respecta als qui llegeixen al metro en hora punta i ple de gent que es desplaça també a la feina.


Les il·lustracions ens mostren també els olors de la ciutat. Les botigues d’aliments i la floristeria són tan reals que podem flairar i assaborir aquests moments que recorden els nostres barris, els passeigs per la ciutat.

El llibre és per infants a partir de set anys perquè la lectura de les imatges té una certa complicació. Comença amb una del cocodril al llit, amb pijama i màscara de dormir, somiant amb la vida salvatge. Quan es desperta, fa les rutines diàries: raspallar-se les dents, seure al vàter, esmorzar o triar una corbata. Les il·lustracions combinen els detalls amb els plans generals i convé aturar-se a descodificar cadascuna de les «vinyetes» i observar què fa i amb qui es relaciona el cocodril.

El final és sorprenent perquè no t’imagines que pot treballar a… bé, millor que ho descobriu vosaltres mateixos.
És un llibre ben pensat, començant pel format allargat que en obrir-lo fa la sensació de tenir un cocodril a les mans. Un llibre intel·ligent, enginyós, dolç, tendre i ple d’encant. Hi ha molts detalls que veuran els nens, com els animals que viatgen al metro i conviuen amb els humans o l’infant i la mare que van amb el cotxe que esquitxa el cocodril amb l’aigua del bassal.
És un cant a la vida, a la celebració dels plaers quotidians.

LES DADES
Títol: Profesión: Cocodrilo
Autora: Giovanna Zoboli
Il·lustradora: Mariachiara Di Giorgio
Editorial: Adriana Hidalgo Editora
32 pàgines

 

Llegir i rellegir… Els enamorats del llibre

«Els enamorats del llibre» és un àlbum il·lustrat ideal per començar o cloure una sessió de narració de contes. El títol pot semblar enganyós perquè els enamorats no som els lectors, són els personatges que hi viuen a dins del llibre. Són dues persones que tenen una forma estranya, minimalista. Ell viu a la pàgina de l’esquerra (la parell) i ella a la senar, la de la dreta. En cap moment passen a l’altra banda ni un ni l’altra.

Ell viu a la pàgina de l’esquerra (hola!). Ella viu a la pàgina de la dreta (bon dia!)
Ell està molt enamorat d’ella (oh, sí sí sí sí sí!)
Ella està molt enamorada d’ell (oh, sí sí sí sí sí!)però hi ha un problema, un gran, gran problema i és que entre ells hi ha l’enquadernació, absolutament in-fran-que-ja-ble, rigorosament insuperable.

Mentre avancem en la lectura, veiem com passen el dia, ambdos fent la seva vida, feliços. I els qui llegim el llibre no ho acabem d’entendre.. Com poden ser feliços en la distància sense poder fer-se ni un petó?

Resulta molt bonic anar veient com cada vegada hi apareixen nous elements que emplenen les pàgines. Hi ha molts detalls: els espais blancs, els contorns, els buits, ofereixen múltiples relectures. La història avança, el dia es va acabant i podem imaginar que finalment faran un túnel que comunicarà ambdues cases o construiran un pont o apareixerà un helicòpter o vés a saber com s’ho faran per estar junts. La gràcia rau en esperar que arribi la nit i llavors es produeixi l’encontre. Finalment ho aconsegueixen, és clar i resulta meravellós veure com l’autor, en Frédéric Laurent, ho resol. Brillant.
Es tracta d’una proposta útil per iniciar converses sobre l’amor, un tema que sempre fascina als infants a partir de cinc anys.

Hi ha un punt en que es pot aturar la narració i pensar en solucions per fer que els amants es trobin.

Ah! I quan el llibre es tanca i retorna a la prestatgeria, passen coses…
Un llibre que funciona a cicle infantil i que agraïm a Edicions Tramuntana l’encert d’oferir-nos un producte de molta qualitat.

LES DADES:
Títol: Els enamorats del llibre
Autor: Frédéric Laurent
Traductora: María Teresa Rivas
Editorial: Tramuntana
40 pàgines
Sant Feliu de Guíxols, 2017

Jörg Müller, l’il·lustrador del mes (març 2018)

Aquest extraordinari i detallista il·lustrador va néixer el 1942 a Lausana (Suïssa) i va créixer a Küsnacht, prop de Zuric. Als catorze anys assistí al curs preliminar de l’Escola d’Arts Aplicades de Zuric i després va fer formació a l’Escola d’Arts Aplicades de Biel (que és on viu en l’actualitat).
En acabar els estudis va marxar a París on va treballar primer en una agència de disseny i després com a artista gràfic independent. El 1968 va tornar i va començar un projecte, a partir del qual hauria de sorgir el seu primer llibre d’imatges –The Change of the Landscape– que el va fer popular a Suïssa i també a Alemanya, França, Països Baixos i Escandinàvia.

Des del 1974 ha il·lustrat diversos diversos llibres amb l’escriptor suís Jörg Steiner i també ha treballat en l’animació de pel·lícules de dibuixos.
El seu mètode és laboriós i per això necessita dos anys per a fer cada llibre
De tots els seus llibres el que em té més fascinant, sens dubte és la versió que va fer del conte d’Andersen «El soldadet de plom»
Els dibuixos d’en Müller són precisos i detallats. Les seves obres semblen reals i molt semblants a l’art de la fotografia.
M’agrada especialment la seva paleta de colors trencats, poc purs i sobretot és una característica seva els enquadrament tan originals i les perspectives gairebé impossibles, tan especials que aconsegueix un efecte únic.
A l’editorial Lóguez el valoren i es preocupen de reeditar els títols que s’exhaureixen ràpidament.

A els nostres llibreries podem trobar tres dels seus llibres:

El soldadito de plomo
Al web de Lóguez podem llegir:
¿Quién no conoce el cuento de “El soldadito de plomo? En la narración de Hans Christian Andersen, el soldado de una sola pierna se enamora de la bailarina del palacio, es arrancado de su pequeño mundo, comienza un viaje aventurero en un barco de papel y, finalmente, regresa a casa, donde se le depara un final agridulce.

El llibre dins el llibre dins el llibre
Tan bon punt desembolica el llibre, sent una veueta demanant ajuda. Una veueta que surt del llibre. No veu ningú, però s’adona que passa alguna cosa estranya. És idèntica a la nena que surt al llibre, però al seu costat hi ha assegut un conillet i no un gat, que és el que hi ha a la realitat. A part d’això, el llibre que surt al llibre sembla un mirall. I a la portada hi ha dibuixat un llibre en què hi ha dibuixat un llibre en què hi ha dibuixat un llibre… Deu continuar fins a l’infinit? La petita lectora s’endinsa al llibre i coneix l’autor en persona! En endinsar-nos en un llibre ens veiem transportats a un altre món. Jörg Müller s’agafa aquesta màxima al peu de la lletra, la plasma en imatges i fa aparèixer al bell mig d’aquesta confusa trama de múltiples capes el propi il·lustrador del conte.

El gran gris
Narra la fugida de dos conills que veuran com la vida en llibertat esdevé una malson per al conill gris. Al web de Lóguez llegim:
Aturdido por un mundo que ya no conoce, el de la libertad, le pide a su compañero de huida que regresen a la fábrica de conejos, a la jaula, donde él tiene todo lo que necesita y donde esperará hasta que los hombres lo lleven, ya pronto, al país de los Guardianes Blancos, de donde nadie ha vuelto y nadie sabe dónde se encuentra.

Estimat Bau, un llibre que parla de llibres

Els llibres tracten tots els temes imaginables però hi ha alguns que formen part d’allò que es diu metaliteratura, llibres que parlen de llibres. A la producció adreçada a infants i joves també en trobem que tenen com a protagonista el llibre, així com altres on el llibre és un element important en la narració. Esquemàticament podem classificar-los en:

Narracions en les quals els personatges entren i surten dels llibres, com per exemple Sorra a les sabates, Historia de la ratita encerrada en un libro, o El libro en el libro.
Narracions que expliquen històries dels llibres com és el cas d’Artefactes, o Los libros errantes.
Narracions que presenten tipus de llibres com passa a Me gustan los libros.
Narracions que passen al lloc on viuen els llibres, a les biblioteques: Guillermo un ratón de biblioteca, El monstruo y la bibliotecària, o El segrest de la bibliotecària.
Narracions que ens transporten a d’altres móns a partir d’un llibre concret com és el cas de El saber perdut, La història interminable, etc.

Veiem-ne alguns exemples:

Olívia. Una porqueta feliç de ser-ho a qui agrada molt ballar i que acaba totes les seves aventures a la nit, amb un llibre entre els mans, abans d’anar a dormir.

—Avui només cinc llibres, mare —diu.
—No, Olivia, només un.
—Què et sembla si són quatre?
—Dos.
—Tres.
—Bé, d’acord, tres… Però ni un més!

Me gustan los libros
Un àlbum d’Anthony Browne que fa una repassada als diferents llibres per a infants. Les il·lustracions d’aquests autor són goril·les, com a gairebé totes les seves obres.

Me gustan los libros.
Los libros chistosos y los de espantos.
Los cuentos de hadas y las rimas.
Las historietas, y los cuadernos para colorear.
Los libros gordos y los delgados.
Estimat BauLos libros de dinosaurios y los de monstruos.
Me gustan los libros de números y los libros de letras.
Los libros sobre el espacio y los libros de piratas.
Los libros de canciones y los libros extraños.
Sí, de veras, me gustan mucho los libros.

L’Ot llegeix un conte
L’Ot, el bruixot, ha arribat de la biblioteca amb un llibre sota el braç.
—Quin llibre és aquest que portes? —li pregunta la Berta, curiosa.
—Es diu El viatge d’en Robert —li contesta l’Ot—. Vols que te’l llegeixi?
—D’acord —diu ella. I es disposa a escoltar.
—En Robert sempre s’estava a casa seva i no havia viatjat mai —llegeix l’Ot—. Un dia, en Robert va dir «He de sortir a conèixer món!»

La història interminable
Magradaria saber, es va dir a si mateix, què passa realment en un llibre mentre és tancat. És clar, a dins només hi ha lletres impreses sobre el paper, però, malgrat tot… Alguna cosa hi deu passar, perquè quan l’obro, hi apareix tot d’una una història sencera. Hi ha personatges que encara no conec, i totes les aventures i heroïcitats i batalles possibles… i, alguns cops, s’esdevenen tempestes al mar o algú que arriba a ciutats i països estrangers. D’alguna manera, tot això es troba dins del llibre. És clar, s’ha de llegir per poder-ho viure…

Sorra a les sabates
Va agafar el llibre obert i va aixecar-lo amb les dues mans per sobre el cap, com si es tractés d’una samarreta que anava a posar-se. I el va fer baixar, de mica en mica, com un avió de paper.
Però en arribar als cabells, ja no va poder anar més avall. No hi havia manera.
—Com s’ho deuen fer, l’Adrià i en Marcel, per ficar-se dins dels llibres? —es va preguntar.
Aleshores, la Maria es va estirar de panxa a terra i amb la mirada damunt del llibre. Va obrir-lo per la primera pàgina i va començar a llegir a poc a poc. No en sabia més. Tenia sis anys.

I podríem seguir amb L’ós que estimava els llibres (L’amistat entre un ós i una dona que llegeix i tot el que va passar un estiu a la cabana del bosc), On és el llibre de la Clara? (La Clara ha perdut el llibre que ha de tornar avui a la biblioteca), El segrest de la bibliotecària (Uns bandolers segresten la bibliotecària per demanar un rescat a l’Ajuntament però les coses es compliquen per culpa d’una inoportuna malaltia) El señor Todoazul, abrillantador de placas callejeras (Un funcionari de l’Ajuntament que té una feina ben especial, netejar els rètols dels carrers, es pregunta qui deuen ser els personatges que es poden llegir en aquelles plaques.) El monstruo y la bibliotecària (Un monstre que té molta calor somia en viure al Pol Nord però troba refugi a l’aparell d’aire condicionat de la biblioteca municipal), etc.

Estimat Bau

El darrer llibre que tracta d’aquest tema és «Estimat Bau», un àlbum il·lustrat amb text de la Mar Pavón i il·lustracions encertades de la Gemma Zaragüeta.
Explica la història d’un nen de cinc anys, en Bau (diminutiu d’Arquimbau), que viu amb una mare escriptora i un pare il·lustrador (quina sort, no?) i un dia, ell mateix, escriu i dibuixa un conte. Quan el té enllestit li demana a la seva mare que li llegeixi i la mare així ho fa. Li explica la història d’una nena que té el cap ple de cors vermells que un dia es converteixen en papallones i se’n van volant.

Un altre dia li demana al pare que li torni a llegir i el pare li explica que és la història d’una jove que estava enamorada.
—No! —protesta en Bau — l’estàs llegint malament.

Però el pare li explica que és un conte màgic i que cada cop que algú el llegeix sona diferent.
A la tercera part és el propi Bau qui el llegeix i és clar, la història torna a ser diferent. Ara és una nena que estima molt la seva mare i el seu pare i que està plena de cors per dintre seu.

La idea és potent  -recorda Roberto Piumini a Un amor de libro-  i serveix per reflexionar sobre el poder la imaginació i de com les paraules i les imatges ens ajuden a ser més feliços.
Estimat Bau és un conte de relacions familiars i d’estimació i que traspua tendresa. Els qui seguiu a la Mar ja sabeu quin és el seu estil (recordeu, per exemple, l’emotiu Inseparables) però potser el que més ens sorprèn d’aquest àlbum són les il·lustracions, unes imatges on es combinen les imitacions de dibuixos de nens de cinc anys amb altres que són primers plans, simetries i fins i tot veiem aproximacions al moviment (per exemple, a la pàgina central). Amb un format prou generós i un tractament del color força atractiu, és un bon àlbum que pot anar bé per a ser narrat a tot el grup quan al matí fem la rotllana de classe o a la sessió de contes a la biblioteca.
Recomanat per a infants a partir de 5 anys.

LES DADES:
Títol: Estimat Bau
Autora: Mar Pavón
Il·lustradora: Gemma Zaragüeta
Edicions del Pirata
Pàgines: 40
Barcelona, 2017