24 Juliol 2015 by jcentell

Algunes lectures per a l’estiu

Ara sí que no hi ha gaires excuses per no llegir. Amb les vacances a tocar segur que trobarem temps per a tot. Temps a fer el mandra, per passejar, per fer la partida al trivial amb els amics, per perdre’ns amb la bicicleta per camins inexplorats, per afartar-nos de menjar gelats de tres boles, per apuntar-nos a aquella marató de cinema que no ens perdem cap any, etc. Però també trobarem temps per disfrutar amb les vides que ens proposen els autors de la bona literatura, de la literatura que ens agrada.

Recomanar sempre és difícil. El meu consell és que us acosteu-vos a la biblioteca més propera i remeneu a la recerca d’aquell llibre que us està esperant. El trobareu, segur. La resta és fàcil. Llegir, llegir i no parar de llegir.

Si voleu algun consell, aquí en van tres.

Primer. Ana Garralón, (http://anatarambana.blogspot.com.es/) ha publicat una entrada ben curiosa en el seu blog on pregunta a diferents persones quins llibres tenen sobre la taula per anar llegint en els propers dies. L’entrada es titula Qué leen los que escriben sobre lij y promoción de lectura. Ho podeu llegir a:

http://anatarambana.blogspot.com.es/2015/07/que-leen-los-que-escriben-sobre-lij-y.html

Segon. Una altra companya, l’Ana López, del grup Abanico ha fet unes recomanacions de lectura que també us les faig arribar.

GUÍA de lecturas para profesores 2015

Tercer. A més a més de la literatura infantil i juvenil, les lectures que tinc ara mateix a la tauleta de nit, xiuxiuejant-me “agafa’m, agafa’m!” són aquestes:

Però no en feu gaire cas de tot plegat. Bon estiu i bona lectura!

Aquest blog entra en un estat de semi letargia durant el mes d’agost i només penjarem una entradeta a la setmana.

imatge extreta de elplacerdelalectura.com

22 Juliol 2015 by jcentell

Ai, biblioteca! Tu que n’ets tan boniqueta no et voldries casar amb mi…

Comparteixo aquest vídeo tan emotiu que han fet els integrants del grup infantil La tresca i la verdesca (http://www.latresca.com/) sobre una cançó titulada “Biblioferit” que parla d’un usuari que s’enamora de la seva biblioteca.
El Servei de Biblioteques de la Generalitat n’ha fet un videoclip per promocionar les biblioteques públiques i han triat la biblioteca de Can Butjosa (http://bibut.parets.org/) a Parets del Vallés, per rodar el videoclip. A les imatges podeu veure la Gisela i les altres companyes, així com els usuaris (infants i familiars) habituals d’aquesta fàbrica de lectors.

20 Juliol 2015 by jcentell

L’extraordinari enginy parlant del Professor Palermo

Acabo de llegir una de les darreres novel·les d’en Jordi Sierra i Fabra: L’extraordinari enginy parlant del professor Palermo. La tenia pendent des que vaig veure el treball que havien fet a Oriola els mestres d’aquella ciutat.
M’ha agradat força. Bé, de fet l’he llegit perquè el curs vinent farem una recerca dels llibres que tenen com a elements claus els artefactes, les màquines o els enginys mecànics. Crec que aquesta obra ens anirà molt bé. Aquí es barregen realitat i ficció d’una manera molt natural, molt planera. Tot és creïble, la part fantàstica és un complement a la part real. M’ha recordat “L’invenció de l’Hug Cabret” pels tres personatge principals (el nen, l’adult i l’autòmat) i perquè es tracten temes que interessen als alumnes (o que poden interessar) com les relacions entre persones, la solidaritat, l’amor, l’amistat, les guerres, els extraterrestres, etc.

La lectura és fàcil i ràpida, plena de diàlegs i escrita en primera pèrsona pel narrador infant. En Jordi Sierra ens porta a través de la història combinant misteris, màgia, emoció i sentiments i, a mi, m’ha transportat a les novel·les de la meva infantesa, quan estava enganxat a Jules Verne.

La narració explica la vida d’un noi orfe que a principis del segle XX, a Lió, es cola en un teatre, veu l’actuació d’un mag ventríloc (el professor Palermo) i queda encisat per l’espectacle. Aquest ventríloc s’acompanya d’un Enginy Parlant que parla i es mou, aparentment sense fils ni sense contacte amb l’home.
L’interès i l’atzar portaran al noi a descobrir el misteri i el Professor l’incorporarà com a ajudant i li mostrarà el secret del seu ninot parlant.

Més endavant, quan en Palermo mor, el noi passarà a ser el nou mag de fama internacional.

Aquesta obra va obtenir el 5è Premi La Galera Joves Lectors. Molt recomanable per als alumnes de cicle superior.

Com a anècdota, explica l’autor que el guió d’aquesta obra el va escriure en un tovalló de paper mentre sopava en una terrassa de Palerm, d’aquí el nom del mag.

Unes declaracions de Jordi Sierra al programa InfoK, a propòsit del llibre, les podeu veure a continuació, clicant AQUÍ

13 Juliol 2015 by jcentell

Philippe Corentin, l’il·lustrador del mes (juliol 2015)

Imatge extreta de Babelia

Aquest mes presentem un dels il·lustradors que més fan riure als infants. El riure és sa però en els contes de Philippe Corentin també conté una certa contradicció perquè representa alhora la grandesa i la misèria humana.
Aquesta autor francès va néixer el 1936 a Boulogne-Billancourt (a tocar de París) i el seu nom real és Philippe Le Saux. Va començar com humorista gràfic en el món de la publicitat i des d’allà va passar a il·lustrar llibres per a infants i joves.
La característica principal de la seva obra és que els personatges sovint són una mescla de persones i animals. Vesteix els animals com a persones i els aplica trets humanes, creant una interacció dels dos mons.
A les seves obres trobem un personatge que es va repetint, el llop. Però és un llop que té molt a veure amb el personatge de la literatura clàssica, de la narració oral.
Corentin ens repta a plantejar-nos què és la imaginació i en els seus dibuixos podem veure un món una mica estrany on podem trobar-nos amb, per exemple, un gat de color rosa.
La gràcia de les seves il·lustracions són els seus colors brillants i els jocs de paraules. Aquest autor juga fins i tot amb la forma dels llibres que converteix en part bàsica del conte. Per exemple, la manera com hem de passar les planes a “L’ogre, el llop, la nena i el pastís” ens recorda molt el moviment de les onades que fem quan nedem o, en aquet cas, quan creuem el riu dalt d’una barca. Un altre cas significatiu és Xap! Amb una forma vertical que apunta el contingut que trobarem: un llop que creu veure un formatge al fons del pou.

Imaginació a l’abast dels nens però que també ens agrada als grans.

Si voleu iniciar-vos en el món d’en Pillipe Coerentin us recomano que comenceu per aquestes dues obres:

L’Àfrica d’en Zigomar

El ratolí Pipiolí és un ratolinet inquiet. Mentre la mare el banya li pregunta perquè l’oreneta emigra a l’Àfrica i els ratolins no. La mare respon que els ratolins mengen gra i no els cal emigrar. Però en Pipiolí vol veure món. Primer intenta que el dugui a l’Àfrica la seva amiga Gineta, però pesa massa per a ella. Després ho intenta amb les cigonyes, però s’adona que se’l poden menjar. Finalment la merla Zigomar accedeix a endur-se’l. Fins i tot s’hi afegeix una granota. De camí cap a l’Àfrica Pipiolí i la granota que van en direcció contrària a les oques. Però Zigomar no en fa cas i afirma que coneix perfectament la ruta i que el primer que veuran és un elefant. Els explica que els elefants es caracteritzen pels seus ullals. Quan hi arriben, efectivament, veuen un animal de grans ullals, però el dibuix mostra al lector que és un elefant marí. A les làmines següents Zigomar mostrarà uns micos que en realitat són pingüins; uns cocodrils que en realitat són foques, un hipopòtam que és un caribú i un lleó que és un ós blanc. Els tres amics tornen cap a casa per la por de l’ós. Quan la mare de Pipiolí els pregunta com és l’Àfrica la granota respon que hi neva i hi fa molt fred.

L’ogre, el llop, la nena i el pastís.
Un ogre torna de cacera amb un llop, una nena i un pastís. Per arribar al seu castell, ha de creuar un riu però la seva barca només té dos seients i se li planteja un veritable problema: a qui s’emporta primer… no pot deixar el llop amb la nena… ni la nena amb el pastís … Quina és llavors la solució per portar-los a tots a l’altra banda del riu amb total seguretat?

És un llibre que il·lustra un enigma prou conegut amb diverses variables. La gràcia d’aquest àlbum il·lustrat és com presenta la doble plana amb una pestanyeta en mig que ajuda a visualitzar l’acció. El llibre és molt bonic i està molt ben pensat per veure les anades i vingudes a banda i banda del riu.
Però també podem seguir una altra història que modificarà el final esperat.

Però segur que també xalareu molt amb la resta de llibres d’en Corentin.

Els que podem trobar a casa nostra són de l’editorial Corimbo i són traduccions de la francesa Ecole des loisirs. Aquest són alguns dels sus llibres:

8 Juliol 2015 by jcentell

BiraBiro, una nova editorial de literatura infantil i juvenil

El dia 7 de juliol es va presentar un nou segell editorial, de nom BiraBiro. La cita era a la Documenta del carrer Pau Claris. Vaig arribar tard però vaig poder parlar amb la Mireia Guerola, companya del grup de treball de Rosa Sensat, persona inquieta i amb experiència en el món editorial de la literatura infantil i juvenil. La Mireia és la persona que hi ha al darrera d’aquest nou segell, juntament amb l’Oriol González.
Aquest mes de juny han publicat els primers títols del seu catàleg.
Segons explica la Mireia “Amb el lema «Llegir per llegir», la línia editorial assumeix que l’objectiu principal de la literatura infantil és proporcionar entreteniment de qualitat als infants i joves, perquè només l’assoliment d’aquest objectiu pot garantir la possibilitat de complir amb èxit totes les altres funcions tradicionals de la literatura per a nens i joves: educar, emocionar i ensenyar”.

La seva previsió és publicar uns 20 títols anuals en català i castellà, combinant obres importades i títols originals que serviran per donar a conèixer autors internacionals i també per projectar els talents literaris i artístics del país.
Els títols que enceten el catàleg són una adaptació d’El màgic d’Oz, il·lustrada per l’artista croata Andrea Petrlik Huseinovic; Potes enlaire!, de l’autora holandesa Catharina Valckx; Qui Què Qui, de l’il·lustrador francès Olivier Tallec, i En Tomeu Guineu fa un amic, de l’italiana Febe Sillani.
Al setembre apareixeran dos títols protagonitzats per en Jake, La llista gegant d’en Jake i El monstruós caos, un personatge creat pels australians Ken Spillman i Chris Nixon.
Tot i les dificultats econòmiques que des de fa temps amenacen i perjudiquen el sector, des de BiraBiro es considera que hi ha prou mercat per créixer, sempre que el pla editorial sigui controlat i realista, tant pel que fa a costos de producció, com a la previsió de vendes.
Si voleu més informació podeu consultar el seu web on trobareu les fitxes dels títols publicats (si cliques AQUÍ podràs veure la d’El màgic d’OZ) i informacions relacionades amb altres col·laboracions.

Per cert, em va dir la Mireia que BiraBiro vol dir Papallona en no sé quina llengua africana, em va semblar que deia amhàric… D’aqui ve l’explicació del seu logo.
http://www.birabiroeditorial.com/

Amb la Mireia, el dia de la presentació

8 Juliol 2015 by jcentell

Salvaje d’Emily Hughes, premi Llibreter 2014

Salvaje
Emily Hughes
Editorial: Libros del Zorro Rojo
Barcelona, 2014

Fa uns dies es va concedir el premi Llibreter a l’àlbum il·lustrat Salvaje d’Emily Hughes.
Coneixia aquest àlbum perquè l’havíem vist i comentat al Grup de Treball de l’Associació de mestres. És una bona historia que reviu un dels mites de la literatura universal. De fet, la idea d’intentar “domesticar” un infant de la selva fins i tot s’ha passat al cinema en diverses ocasions. El cas més conegut és el del Llibre de la selva però també formen part d’aquesta idea pigmaliana en Pinotxo, My fair lady o Pretty Woman. A la literatura d’adults també Borges ho va referenciar a Las ruinas circulares.
D’aquest àlbum sorprèn que l’autora sigui tan jove i hagi trobat un estil diferent i particular. Són unes imatges molt “salvatges” també, però per al meu gust una mica massa farcides i que poden costar d’entendre per als infants de cinc anys, per exemple (l’editorial recomana aquesta edat).
Els ullassos de la nena, a la portada ens conviden a obrir el llibre, i a dins trobem unes planes en les que predominen les imatges de natura exuberant i uns animals que ensenyen a la nena a parlar, a menjar i a jugar. La frase final “no se puede domar algo tan felizmente salvaje” és la cirereta del conte. Un acabament que ens convida a la conversa i a la reflexió sobre els límits que s’han de posar als nens.
No sé com ha anat la votació però imagino que haurà estat difícil triar perquè hi ha molts boníssims àlbums que ens fan veure el futur de la literatura infantil amb il·lusió. Allò que és important és que als mitjans de comunicació se’n parli i que la informació o l’existència d’aquests llibres arribi a les famílies.
Algunes pàgines les podeu veure a :

5 Juliol 2015 by jcentell

Presentació del conte Sota l’acàcia

11722194_691363254329711_9101409657093911079_o

Amb la Maria del Mar, coordinadora del projecte Implica’t+, la Rosa Pujol, vicepresidenta de l’IEI, i la Rita Sañé, la il·lustradora del conte.

Onetti deia que ningú no sap com ha de ser un conte. Afegia que els contes, a més, són canviants, com les persones. Crec que depenent del moment en que el llegeixes, ara o d’aquí a deu dies, ja és un altre conte i cal tornar-lo a repensar perquè les paraules o el seu significat ja ha canviat i cal tornar a trobar el seu misteri, mentre les paraules passen a l’ull i d’aquí al cervell o millor, al cor que és on han d’anar, el centre de la diana és l’ànima o el cor. Recordo que algú va dir també que tota lectura ha de ser com una clatellada, t’ha de sacsejar, fer pensar, i que quan llegeixes no ets el mateix abans que després.

Foto de família

Bé, com podeu comprendre aquesta entrada és molt especial per a mi perquè la presentació del conte Sota l’acàcia, el passat dijous a l’Institut d’Estudis Ilerdencs, va significar un final. Un final perquè des que vam començar a dissenyar la història, allà pel mes d’octubre, hem compartit amb les persones del projecte Implica’t+ moments de treball i converses molt agradables al voltant del document “La Carta de la Terra” (és l’eix de la narració). Però també és un principi perquè ara que ja està imprès, i començarà a circular per les escoles, imagino que malgrat passaré una mica de vergonya pels comentaris de tota mena que ens arribaran, els destinataris que són els infants de cicle superior i de la ESO tindran una altra eina que els servirà per comprendre que al món també hi ha persones bones.

A la presentació hi van venir unes quaranta persones, amics i companys del projecte Implica’t+ i em va agradar conversar amb la majoria d’ells. Allà hi eren la Desirée Gifré, en Raül Manzano, la Cristina Manyench, la Montserrat Remacha, la Regina Pérez, en Robert Izquierdo, l’Anna Castro, l’Anna Teixidó, la mare de la Maria del Mar Lluelles, en Jaume, la Noemí Munné, l’Anna Fontelles i els altres que segur que em deixo (i els demano disculpes, els podeu veure a les fotos).

A la taula, a més a més de la Rita Sañé, l’autora de les fantàstiques il·lustracions (aquí sí que hi ha consens) també m’acompanyaven la Maria del Mar Lluelles, ànima impulsora del projecte, i en Miquel Àngel Cullerés, Director dels Serveis Territorials d’Ensenyament a Lleida, que van dir unes paraules sentides i coratjoses. Va fer la presentació, com sempre de manera delicada, la Maria Bañeres.

Vaig poder comentar algunes interioritats del conte perquè sempre fa gràcia explicar el perquè dels noms i les situacions, i ara que repasso mentalment el que vaig dir m’adono que eren paraules farcides dels referents que m’han inspirat. Crec que vaig citar els noms de Hemingway, Neruda, Louis Germain, Iuri Gagarin, Pepita Castellví, Harry Potter i alguns altres.

Del conte se n’ha fet una tirada de 1000 exemplars, en la que hi han col·laborat el Departament d’Ensenyament, el CRP del Segrià, l’Institut d’estudis Ilerdencs i la Diputació de Lleida. Es repartirà a tots els centres educatius de la província de Lleida i també a les biblioteques municipals.

Us passo l’enllaç al Calaméo per si el voleu fullejar. http://es.calameo.com/read/0000646608cf49fea8d14

El podeu descarregar en format pdf clicant a SOTA L’ACÀCIA

I també algunes fotos de la presentació.

Podeu trobar més informació al web de l’Implicat+: http://www.xtec.cat/~mlluelle/implicat/
I al facebook: https://www.facebook.com/pages/Implicat/192304094235632

La Rita comenta algunes il·lustracions

Un moment de la presentació de l’acte a càrrec de la María Bañeres.

Amb la Desirée, companya d’aventures solidàries.

el plaent moment de les dedicatòries.

alguns dels assistents

2 Juliol 2015 by jcentell

Los viernes va de poesía

“Hay un libro donde el viento
arrastra todas las letras,
un libro con un camino
por donde nadie regresa”

Las palabras que se lleva el viento
(Juan Carlos Marín Ramos)

Les companyes Mercedes Fernánz de l’escola Ramón y Cajal (Fuenlabrada) y Isabel Sastre del centre Andrés Manjón (Fuenlabrada) entenen que una bona manera d’acostar la poesia als alumnes és a través del joc. Col·leccionar poemes, un cada setmana, amb la intenció de completar un àlbum fomenta i ritualitza l’acció que presenten aquest mes a les pàgines de la revista GUIX. L’objectiu final de l’acció és que les poesies es recitin, es recreïn, es comprenguin i s’aprenguin.

Segons escriuen:
Los viernes va de poesía es una actividad dirigida a toda la comunidad educativa (alumnado, maestros, madres, padres) realizada con el objetivo de fomentar el gusto por la poesía y el conocimiento de distintos poetas.
Esta actuación se lleva a cabo los viernes (este curso) aunque varía cada año en función del horario de la coordinadora de la biblioteca.

Se coloca una cesta llena de poemas en cada una de las distintas entradas del colegio para que, quien lo desee, coja una poesía, la lea y…

I afegeixen que:

Al potenciar la poesía en la escuela no pretendemos hacer de nuestro alumnado verdaderos poetas, nuestra intención es que conozcan las posibilidades del lenguaje: su valor para expresar sentimientos y emociones, para convertirse en un instrumento que nos permita conocer y comprender el ritmo, la entonación, el significado de las palabras, las metáforas, las imágenes,…

Cualquier momento es bueno para acercar a los niños/as al lenguaje poético.

Al principio a través de la lectura y la recitación de poesías, jugando con el ritmo y modulando la entonación. El folklore es una fuente inagotable para el juego poético: canciones de corro, retahílas, trabalenguas, adivinanzas,…

Pasamos después al lenguaje escrito, recordando siempre que para obtener buenos resultados las estructuras poéticas tienen que haber sido aprendidas oralmente, de forma colectiva, intensamente, para que nuestros alumnos y alumnas puedan apropiarse de ellas, por repetición, contaminándose de las palabras, de su musicalidad y de magia.

El escritor y narrador Pep Bruno comenta que no se trata de escribir largas composiciones sino simplemente de escribir. La escritura creativa es un proceso difícil, hay que dar pautas, trucos, motivaciones. Conviene empezar con palabras y frases trabajando en grupos colaborativos.

De com organitzen aquests divendres poètics podeu tenir una idea més precisa al GUIX núm. 416 de juliol-agost (i també a AULA núm. 243)

29 Juny 2015 by jcentell

Màriam Ben-Arab, la il·lustradora del mes (juny 2015)

cliqueu sobre la imatge!

A Espanya s’editen, actualment, més de seixanta mil llibres anuals (68.378 l’any 2014). D’aquests prop de 70.000 títols, el 12% són de literatura infantil (8.400 títols cada any). Només a Espanya. I una bona part d’aquests 8400 estan il·lustrats. És una bona notícia per als lectors i per als il·lustradors, i és una tendència que va creixent poc a poc des que es tenen dades fiables.
Davant d’aquesta allau de títols ens trobem que no sabem ben bé per on començar a triar i llavors hem d’anar a demanar ajuda als llibreters de confiança, als especialistes que fan ressenyes en determinades revistes o deixar-nos guiar pel nostre instint i/o experiència.
En aquesta secció hem anant comentant els treballs d’alguns grans autors, des d’Emily Gravett, que va ser la primera, passant per noms consagrats com Jutta Bauer, Anthony Browne o Roberto Innocenti i descobrint a Melánie Rutten o Anna Laura Cantone, entre d’altres.
He tingut la sort de conèixer personalment a alguna d’aquestes persones però mai m’havia passat el que ara us explicaré i que em servirà per introduir a la il·lustradora d’aquest mes.
Amb la gent amable, la bona gent de Cruïlla, estem treballant sobre un projecte que, si tot va com ha d’anar, veurà la llum el 2016. Són sis contes que hem escrit conjuntament amb l’Andrea Pozo, sota la supervisió de l’editora Núria Hervada. Quan vam tenir els contes més o menys acabats ens van presentar la persona que, segons l’editorial, tenia el millor perfil com a il·lustradora. Es tractava de la Màriam Ben-Arab i vam quedar un dia amb ella per fer una sessió de treball, una mena de brainstorming per acabar de polir i fer-li avinent com estava enfocada la sèrie. La Màriam ens va passar alguns esbossos del que havia interpretat i imaginat i els ulls se’ns van posar com a taronges. Una divinitat, ho podeu creure!

De camí a casa, vaig fer una parada obligatòria a la llibreria a comprar alguns dels llibres de la Màriam i a intentar entendre el seu estil, perquè té una varietat de registres que fa difícil dir si s’assembla a la Cristina Losantos (que sí, de vegades!), ens recorda a l’Oliver Jeffers (que també!), ens evoca Luke Pearson (força!) però sobretot ens recorda als camaleons, aquelles bestioles capaces d’adaptar-se a l’entorn (llegiu, capaces d’entendre el text, pescar la idea i aportar els colors, les perspectives, els moviments, etc., tot el necessari per transmetre les emocions que multipliquin l’aventura). Com molts dels il·lustradors les primeres idees les treballa a llapis i després les escaneja i continua polint la composició en pantalla. Però també podem veure que alguns dels seus treballs empren tècniques més convencionals com els llapis de colors o els acrílics.
La Màriam de seguida es va entusiasmar amb el projecte (cerc que s’apassiona fàcilment) i vull compartir en aquest blog el poc que conec d’ella. (bàsicament informació que podeu trobar al seu web http://www.mariambenarab.com/ i al seu blog https://mariambenarab.wordpress.com/ d’on he manllevat algunes de les imatges que us mostro.

La Màriam Ben-Arab va néixer l’any 1983 a la Roca i va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona i també a la Llotja. S’ha especialitzat en il·lustració infantil i juvenil. Ha publicat diversos àlbums il·lustrats a nivell nacional i internacional i col·labora en diverses revistes infantils amb els seus dibuixos i còmics.
Ha il·lustrat, per exemple, els llibres infantils La llegenda de Sant Jordi (Empúries) i Opa ist überall (Edelkids, Hamburg), Endevinalles per jugar i Refranys per jugar (Vox). També ha il·lustrat Politik, una novel·la gràfica escrita per Emma Reverter i publicada per Roca Editorial.
Hi col·labora amb editorials com Ara Llibres, Barcanova, Casals, La Galera, Larousse, Teide i amb les revistes infantils Cavall Fort, El Tatano i Súpers! El 2009 va quedar finalista del Premi de Còmic Cavall Fort.

Imatge revista El Tatano

El jardí de les emocions

El vestit nou de l’emperador

D’entre els seus treballs en destaco:
Endevina quantes endevinalles endevinaràs, escrit per Nathalie Pons, ens presenta un seguit d’endevinalles i jocs de paraules que ens ajuden a enriquir el vocabulari. En els seus dibuixos introdueix algunes pistes per trobar les solucions.
La llegenda de Sant Jordi, un conte que explica la coneguda llegenda però des d’un punt d vista una mica especial.
El meu primer llibre de la mona és un conte en cartoné, adreçat als infants més petits
Quin estiu! : diari de les meves vacances, escrit per l’Àngels Farré és com una mena de diari on els infants poden escriure els coses que els hi passen durant l’estiu. A més d’espais per escriure, també n’hi ha per enganxar fotos i, al final, una capseta per muntar i desar-hi els records de l’estiu.
Xiroi, el meu amic núvol, d’en Carles Sala, explica la història de la Berta que, una tarda de divendres, va amb la seva germana gran al parc. Però tots els seus amics han marxat de cap de setmana. Seu tota sola a l’ombra d’un núvol i sent una veu que la saluda. Mira al seu voltant, però no hi ha ningú. Aixeca el cap, i només hi ha un nuvolet petit que li fa ombra i sembla que l’estigui mirant a ella. Pot ser que hagi estat el núvol?
El misteri del caganer d’Antoni Dalmases presenta una situació en la qual els personatges del pessebre estan enfadats per la pudor que desprèn el caganer.
També ha publicat alguns contes a d’altres països que no estan traduïts a casa nostra. En destaco Dave the Dinosaur , una historia adreçada a infants de cicle infantil i inicial, que planteja els terribles hàbits alimentaris del dinosaure però en clau humorística i divertida. Tracta de potenciar l’alimentació saludable.

I els tres llibres de la col·lecció d’educació emocional “El jardín de las emociones” amb textos d’Eulàlia Canal. Són preciosos!

El día en que Qanik rompió el hielo.
Una noche muy oscura.
Niebla en el bosque de los renos.

Si podeu, feu-li una ullada al seu portfoli:
http://www.mariambenarab.com/portfolio.html?lang=en&page=portfolio

Amb la Màriam, la Núria i l’Andrea, superequip!

26 Juny 2015 by jcentell

Visita a la biblioteca de l’Institut Escola Mare de Déu del Portal (Batea)

Entrada a l’edifici escolar

Totes les biblioteques escolars de qualitat (com a la novel·la Anna Karènina) s’assemblen. El seu aspecte físic pot ser diferent, amb més o menys llum, llibres, mobiliari, etc. però quan entres en un d’aquests espais tens una sensació agradable de “dejà vu” perquè perceps que al darrera del projecte hi ha moltes hores de dedicació (voluntària), d’estimació i de “savoir faire”. I inevitablement unes persones compromeses amb l’educació literària dels seus alumnes.

Bat, la mascota de la biblioteca

Això és el que m’ha passat aquesta setmana a la biblioteca de l’Institut Escola Mare de Déu del Portal, a Batea. Vaig anar a conversar unes lectures i unes propostes didàctiques amb l’equip de mestres i vaig tornar amb la idea que havia aprés molt de les persones que em van acompanyar durant tota la jornada. Al final em quedo amb la lluentor que desprenien els ulls de les mestres que, com l’Asun, l’Ana, en Jordi i la resta de companys, em van contaminar del seu entusiasme.
Si voleu conèixer algunes de les activitats reeixides que es duen a terme a la seva biblioteca només cal que entreu al seu blog AQUI (l’han posat en marxa aquest curs que ara acabem) i us fareu una idea de la seva filosofia. A mi només em queda expressar-los el meu agraïment i el desig que el proper curs puguem continuar col·laborant.