Arnold Lobel, l’il·lustrador del mes (agost 2016)

LobelEls llibres de l’Arnold Lobel crec que m’han acompanyat durant els anys que he treballat amb infants de cicle infantil. Especialment la seva sèrie de les dues granotetes Gripau i Gripou, mes conegudes com a Sapo y Sepo, dos amics gairebé més que amics. Em plau especialment recordar-los i compartir-los amb vosaltres.
Ara potser la qualitat de les seves il·lustracions no són d’allò més novedoses però cal recordar que el primer conte de la sèrie Gripau i Gripou (Frog and Toad are Friends) es va publicar l’any 1970 i va ser mereixedor del premi Caldecott.
Si anem una mica més enllà en el temps ja trobarem contes amb una estructura similar. Acabada la segona Guerra Mundial van apareixer un seguit de contes que tenien un vocabulari basat en les paraules més conegudes i comunes, amb frases senzilles i entenedores i histories força emotives. Aquest és l’estil d’Arnold Lobel, un estil molt reconeixible d’altra banda.
Els contes de Sapo y Sepo segueixen aquesta línia de paraules fàcils de llegir (en anglès), frases curtes, paraules que es van repetint i capítols breus. Els llibres de les dues granotes, a més, tenen una força especial per les històries que expliquen.
Arnold Lobel va néixer l’any 1933 i als cinc anys, degut a la separació dels seus pares, es va instal·lar amb la seva mare a casa dels avis, a Schenectady, Nueva York. Des de ben petit ja va tenir vocació pel dibuix i per inventar històries i així va ser com va anar a parar al Pratt Institute, on va estudiar art i va conèixer a Anita Kempler, il·lustradora de contes infantils que es va casar amb ell i va passar a signar els seus contes amb el nom d’Anita Lobel.
sapo y sepo2Els llibres que va fer Arnold Lobel, arriben al centenar, setanta dels quals són escrits per ell mateix. Malauradament a casa nostra no han arribat gaires títols, però actualment l’editorial Kalandraka està fent un esforç per anar–los traduint.
Arnold Lobel va morir a Nueva York l’any 1987 víctima de la SIDA, però si ens hi fixem bé encara el podrem veure amagat en moltes de les seves meravelloses il·lustracions.
Alguns dels llibres que podem trobar en català o castellà són:
La sèrie de llibres sobre Sapo y Sepo que gira al voltant de l’amistat entre aquests dos personatges força diferents. L’un és neuròtic, poruc i irritable,l’altre és més assenyat i comprensiu.

Sapo y Sepo son amigos
Sapo convida al seu amic Sepo a passejar pel bosc, però Sepo no té ganes de fer res perquè vol dormir. Per això, el seu amic s’inventa amb molt enginy alguna cosa que el motivi. Tots dos comparteixen una vida amb experiències molt divertides, gaudint del que els succeeix dia a dia.sapo y sepo amigos
Sapo y Sepo, inseparables
Sapo i Sepo ho comparteixen tot. Els dos surten a passejar, tenen cura del jardí, comparteixen el menjar i viuen aventures fantàstiques. Encara que són força diferents l’un de l’altre, es complementen perfectament.
Sapo y Sepo, un año entero
Es descriuen les aventures de Sapo i Sepo al llarg d’un any. A l’hivern, Sepo no vol sortir de casa perquè té fred. A la primavera s’amaga darrere d’una cantonada. A l’estiu té por que calor desfaci els seus gelats i a la tardor cauen les fulles. La història finalitza amb el sopar dels dos amics la nit abans de Nadal.

un año entero
Días con Sapo y Sepo
Llibre dividit en cinc capítols.
En el primer, “Mañana”, es presenta a Sepo com un personatge mandrós i desordenat. La roba tirada pel terra de l’habitació… fins que decideix ser més endreçat.
En el segon, “La cometa”, Sapo i Sepo aconsegueixen que el seu estel voli molt alt, fins al cel.
En el tercer, “Escalofríos”, Sapo i Sepo tenen por i esgarrifances en recordar al “Viejo Sapo de las Tinieblas”.
En el quart, Sapo li regala a Sepo un barret pel seu aniversari però li va gran i per això, Sapo li recomana al seu amic que pensi en coses molt grans per a què li arribi a quedar a la seva mida.
I en l’últim, “Solo”, Sapo li explica a Sepo que el considera el seu millor amic però que hi ha estones en què li agradaria estar sol.

ratolinsHistories de ratolins
– Pare, ara ja som tots al llit –van dir els ratolinet. Si us plau, explica’ns una història.
– Faré una cosa millor –va dir el pare. Us explicaré set històries, una per cadascun de vosaltres…
No hi ha res millor que anar-se’n a dormir amb un conte, i si a sobre en són set, com els que explica el pare Ratolí, encara millor.
“Històries de ratolins” s’ha convertit en un referent inprescindible, pels seus textos i il·lustracions senzilles i evocadores.

El porquet
El porquet vivia a la porquera de la masia, li agradava menjar, recórrer la masia amunt i avall i fer bones becaines. Però el que més li agradava era asseure’s al fang tovet i sucós i anar-s’hi enfonsant. El pagès i la seva dona s’estimaven el porquet.
–Per a nosaltres ets el millor porquet del món –li deien.
La neteja de la porquera desencadena una sèrie de despropòsits que converteixen el porquet en el protagonista d’una complexa operació de rescat. La seva desventura ens commou, però alhora ens fa riure. Les il·lustracions reforcen aquest sentit de l’humor, portant-nos des del camp a la ciutat, en un viatge d’anada i tornada inoblidable.

sopaSopa de ratolí
Però jo no tinc cap conte -va dir la mostela.
-Jo sí que en tinc. Si vols, te’ls explico ara mateix -va dir el ratolí.
-Sí. I afanya’t que tinc molta gana -va dir la mostela…
Un ratolí, que està a punt de ser cruspit per una mostela, li diu que perquè la sopa de rosegador sigui molt més saborosa necessita ingredients de molts contes. D’aquesta manera el protagonista comença a explicar històries a la mustela, que es queda totalment enlluernada.

L’oncle elefant
…Va venir una tempesta i el veler no va tornar. El pare i la mare s’havien perdut al mar. Estava sol. Vaig seure a la meva habitació amb les cortines tancades. Vaig sentir com s’obria la porta. –Hola, sóc l’oncle Elefant -va dir una veu.
Tendresa i sensibilitat són algunes de les emocions que desprèn aquest entranyable relat. El petit elefant, degut a la desaparició dels seus pares, passa un temps amb el seu oncle, el qual gràcies als contes que li explica, a les cançons divertides i als jocs de paraules, aconsegueix mitigar una mica la tristesa del seu nebot. Aquesta dolça història, amb final feliç, està organitzada en 9 capítols que segueixen una estructura circular i amb les il·lustracions realistes, senzilles, de colors suaus i amb clarobscurs que accentuen les formes robustes dels protagonistes.

El libro de los guarripios.
El llibre dels guarripios o porcs que en on els protagonistes dels versos.
Un cerdo, entre todas las cosas,
gozaba al cazar mariposas
y luego al dejarlas
bailar y mirarlas
haciendo piruetas airosas.”

Saltamontes va de viaje
Està descatalogat fa molts anys però si aconseguiu un exemplar de Saltamontes va de viaje xalareu de valent perquè veureu com cada dia és l’inici d’una nova vida.
Saltamontes va de viaje ens explica el viatge d’una llagosta que es va trobant molts personatges i amb cadascun d’ells viu una aventura diferent.

Les il·lustracions d’en Lobel expressen la mateixa tendresa que les històries que explica i formen part essencial de l’obra. Sense les imatges no s’entendrien. Té un traç ferm i una gama molt reduïda de colors.

buho

fabulas

Gripaus

oncle elefant

sapo ysepo3

un año entero

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s