Tomi Ungerer, l’Il·lustrador del mes (novembre 2014)

foto autorAquesta setmana, en Tomi Ungerer celebra els seus 83 anys (el 28 de novembre). En Tomi Ungerer és un autor-il·lustrador de literatura infantil amb una producció enorme de títols. Pel boc gros, en més de cinquanta anys de dedicació, ha fet entre 30.000 i 40.000 dibuixos, ha publicat cent cinquanta llibres infantils i s’ha expressat amb tècniques i gèneres diversos. Això sí, sempre amatent a reflectir en la seva obra la societat que l’ha envoltat, els personatges del seu temps i afirmant sempre que els infants necessiten la veritat.

Jean Thomas Ungerer, conegut com a Tomi Ungerer va néixer a Estrasburg l’any 1931. Va quedar orfe de pare als quatre anys i es va instal·lar amb la seva mare a la casa dels avis a Colmar, un poblet proper a Estrasburg. L’ocupació nazi d’Alsàcia el va enganxar en plena edat escolar i patí la forta germanització imposada pels ocupants, cosa que provocà, un cop es capgirà la situació, un fracàs escolar darrere l’altre.

Durant la seva adolescència i joventut va fer diversos viatges. Així, a l’edat de quinze anys es va embarcar en un vaixell de vela i va recórrer la costa francesa. Als vint anys, fent autostop va arribar a Lapònia i als vint-i-dos va començar a estudiar arts decoratives (però va ser expulsat per indisciplina). Va continuar viatjant. Els anys 1954 i1955 va recórrer Islàndia, Noruega, Grècia i Iugoslàvia, sempre fent autostop o com a mariner en un vaixell.

El 1956 va fer el salt a Nova York, on va començar a publicar llibres per a infants, 90 llibres en 10 anys. Això ho va compaginar amb una tasca de publicista i cartellista, destacant els que va fer contra la Guerra del Vietnam. Posteriorment es va instal·lar a Nova Escòcia i el 1975 va fer la primera donació de la seva obra i la seva col•lecció de joguines a la ciutat d’Estrasburg.

La seva tècnica bàsica és la tinta aplicada amb ploma. Empra línies negres però també hi afegeix una toc de color. El seu estil ha evolucionat amb el temps: dels primers dibuixos més incisius i aguts va anar passant a unes formes més suaus i arrodonides.
A la seva obra, traduïda a més de 20 idiomes, podem veure com es mostra com a pacifista compromès, una mica subversiu, humorístic, amb tocs d’absurditat i provocació.
El 1998, va rebre, per tot el seu treball, el més alt honor per a un autor-il·lustrador de llibres per a nens: el prestigiós Premi Hans Christian Andersen.

D’entre els seus llibres en destaquem els següents:

El primer llibre
melops-1Va aparèixer l’any 1957, quan feia pocs mesos que havia arribar a Nova York. The Mellops Go Flying (Los Melops se lanzan a volar, editat en castellà per Alfaguara), el primer volum de les aventures d’una família de porquets. Com que són un porquets humanitzats, així Ungerer es situa directament en la línia que havia encetat Beatrix Potter, recuperant l’esperit de les velles faules de La Fontaine. Aquest primer llibre no va estar exempt d’alguna queixa de les feministes que veien en la senyora Melops un estereotip de la dona tradicionalment lligada a la cuina i les tasques domèstiques. Els Melops recorden molt les aventures de Babar, per com estan dibuixats, amblínies de traç lleuger i ambients afrancesats.

adelaidaemile-tomi-ungerercrictor portada.fh11rufus

 

Cinc faules 

 

 

Durant els anys seixanta apareixen cinc contes protagonitzats per animals: Críctor la boa constrictor, Adelaide la cangur, Emil el pop, Rufus el ratpenat i Orlando, el voltor. Són cinc animals poc reconeguts i poc estimats pels infants. El que lliga aquests cinc animals és l’amistat que s’estableix entre ells i els homes, malgrat no siguin gaire benvinguts en el nostre món. Però són més humans que els propis humans.
La tècnica emprada evoluciona cap a una línia de colors més vius.

els trs banditsEl tres bandits
El 1961 va aparèixer un àlbum que es convertiria en un clàssic: Els tres bandits. Per a molts de nosaltres, el millor dels llibres d’Ungerer i un àlbum imprescindible en qualsevol biblioteca escolar o personal.
El conte narra la història de la Úrsula, una entremaliada nena condemnada a anar a un orfenat, i que té la sort de trobar-se als tres bandits, quan passa pel camí que creua el bosc.
A la portada es veuen els capells dels bandolers i la seva ondulació ens recorda el famós quadre de Hokusai, La gran ona de Kanagawa. Tot el conte té un aire japonès, amb l’ús del color blaus d’alguns fons, les diagonals que estructures algunes planes i el vigor del traç de les línies negres.
Si voleu treballar aquest àlbum amb els vostres alumnes de cicle inicial, podeu clicar a:
 Fitxa
Dossier del mestre
Quadern alumne
tres bandidosD’aquesta obra mestra se n’han fet diverses adaptacions al cinema i a l’animació. La més recent, i molt aconseguida és Les trois brigands, una producció alemanya de l’any 2007, de 80 minuts de durada i realitzada per Hayo Freitag.

el-ogro-de-zeraldaEl ogro de Zeralda
Publicat recentment en castellà i amb certa polèmica entre alguns mestres que el consideren poc correcte, El ogro de Zeralda segueix la línia argumental de Els tres bandits perquè es basa en la conversió del mal al bé gràcies a la influència d’una nena. Aquí es diu Zeralda (és el nom del camp algerià on Ungerer va fer el seu servei militar).
El conte narra com una nena sedueix a l’ogre que se la vol menjar, preparant-li un àpat deliciós. El ogro de Zeralda està molt ben escrit, té similituds amb contes tradicionals com El Petit Polzet, hi apareixen ogres (imatges antològiques) però el final és feliç i inesperat. Aquest és un llibre una mica massa acolorit, menys radical que Emile visualment. Destaca la portada, inquietant.
Ens va anar molt bé quan vam treballar a l’escola sobre alimentació, lligant-ho amb els llibres de cuina i les receptes.

Hombre luna
Aquest àlbum narra el malaguanyat viatge que Hombre Luna, habitant del nostre satèl·lit, realitza a la Terra per sortir del seu avorriment i gaudir de les mateixes diversions que contempla des de la seva talaia. El seu accidentat aterratge el converteix en un presoner, i després en un fugitiu de la justícia. Però en la seva fugida, i abans de tornar a la seva llar, Hombre Luna té l’oportunitat d’experimentar la llibertat, la bellesa i la bondat.
hombre_lunaSegon Ungerer, aquest home és una mica ell mateix, és a dir, una mica “llunàtic”. El llibre critica la injustícia, la intolerància i el militarisme. Quan va sortir aquest llibre, l’autor estava immers en la il·lustració d’una sèrie de cartells contra la guerra de Vietnam, la qual cosa li va suposar algun que altre problema amb l’FBI. Maurice Sendak va dir d’aquest llibre que era “el millor llibre de l’any”.

 

El sombrero
Un conte que explica les aventures d’en Benito Badoglio, un invàlid de guerra que no tenia ni un cèntim a la butxaca. Un dia, un barret que volava d’ací cap allà es va aturar sobre el seu cap pelat. En Benito aviat va descobrir que aquest barret era viu i que era un barret molt especial.
el sombreroAquest és un dels pocs llibres que Ungerer situa en un lloc concret (Itàlia) i un temps determinat (segle XIX). Tot el conte està ple de detalls i al·lusions que els adults podem reconèixer, com les escales de la pel·lícula El acorazado Potemkin. El llibre critica l’exclusió, la pobresa i la guerra.

Altres llibres que podeu trobar al mercat són:

Ningún beso para mamá.
Las aventures de la família Melops
Los Melops a la pesca del tesoro
Los Melops encuentran petróleo
La Navidad de los Melops
Otto, autobiografia de un osito de peluche
El hombre niebla
On és la meva sabata?
Pàgina oficial de Tomi Ungerer:
http://www.tomiungerer.com/

Visiteu el seu Museu a Strasbrug: http://www.musees.strasbourg.eu/index.php?page=musee-tomi-ungerer-en

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s