L’il·lustrador del mes de febrer és l’Oiver Jeffers, un irlandès que va néixer a Austràlia l’any 1977, va créixer a Belfast i es va graduar a la Universitat de l’Ulster l’any 2001. Des de fa sis anys viu i treballa a Nova York.
Va publicar el seu primer àlbum il·lustrat Com atrapar un estel l’any 2004. El llibre va tenir un gran èxit i l’any següent va publicar el seu segon llibre, Perdut i trobat, que també va tenir una molt bona acollida.
Oliver Jeffers fa servir diverses tècniques mixtes. M’agrada, tot i que no acabo d’entendre el perquè de l’absència de peus en els seus dibuixos.
El procés que segueix per a il·lustrar un llibre és el següent:
Segons conta el mateix Jeffers, parteix d’una primera idea, que generalment prové d’un dibuix, i que va anotant en els seus quaderns. Després fa centenars de noves anotacions i apunts fins que troba la idea final i li sembla satisfactòria. Quan té la trama bàsica, treballa amb el seu editor en la racionalització de tot per adaptar-se al format de trenta-dues pàgines. (Tots els llibres d’imatges, amb molt poques excepcions, contenen trenta-dues pàgines)
Fer que la historia flueixi entre les trenta-dues pàgines és probablement la part més difícil. És com dirigir una pel·lícula. Hi ha un delicat equilibri entre allò que les imatges mostren i el que les paraules diuen, i si el dibuix mostra alguna cosa, llavors no cal dir-la.
Així, una vegada que tothom hi està d’acord en la distribució de les pàgines, dibuixa en blanc i negre cada il·lustració. Llavors dissenya exactament on ha d’anar el text. Quan tot el text s’ha dissenyat, es tanca en una habitació durant sis setmanes aproximadament, i transfereix el dibuix a aquarel·les.
Els llibres que podem trobar d’en Jeffers són:
Perdut i trobat. Això era un nen que un dia es va trobar un pingüí a la porta de casa. Aleshores, el nen va pensar que el pingüí s’havia perdut i va mirar d’ajudar-lo a tornar al Pol Sud. Però, quan arribaren allí, el nen descobreix que potser el pingüí no s’havia perdut, i en realitat estava buscant una altra cosa…
D’aquest llibre se n’ha fet un curtmetratge d’animació que ha rebut més de trenta premis internacionals, entre ells, el premi BAFTA al Millor Curtmetratge d’Animació.
Amunt i avall. Aquesta és la història d’un pingüí que vol aconseguir un somni: vol volar. Però descobrirà que no és fàcil. Malgrat la voluntat d’emprendre aquesta aventura en solitari, el pingüí s’adonarà que els bons amics no es queden enrere, ja que un nen apareixerà per vetllar pel seu amic volador. Amunt i avall tracta sobre els somnis i l’amistat.
Atrapat. Tot comença quan l’estel d’en Floyd queda atrapat dalt d’un arbre. Així que decideix llançar la seva sabata per fer-lo caure, però també es queda atrapada. Aleshores li llança l’altra sabata que també quedarà atrapada. El mateix passa amb una escala, una galleda de pintura, la pica de la cuina, un orangutan i una balena, entre altres coses! Aconseguirà Floyd recuperar el seu estel?
L’ant és meu. En Wilfred té un ant. Mai abans no n’havia tingut cap. L’ant se li va acostar un dia i en veure’l va saber que era per ell. Va pensar que li posaria de nom Marcel. La major part del temps Marcel és molt obedient i respecta les normes d’una bona mascota. Però un dia, apareix un altre personatge que reclama l’ant com la seva pròpia mascota… És realment en Marcel propietat d’en Wilfred?
L’increïble nen menjallibres. Aquesta és la història de l’Enric, un nen a qui li encanten els llibres, però no com a qualsevol nen. Un dia, de casualitat, va decidir tastar un llibre. Es va menjar primer una paraula, després una frase i després tota la pàgina. Estava boníssim! Inexplicablement el coneixement i continguts que tenien els llibres arribaven al cervell de l’Enric quan se’ls menjaven i va pensar que si seguia així, amb poc temps podria arribar a ser la persona més llesta del món! Però com sempre passa en els contes, la història es complica.
El corazón y la botella. Un llibre que ens mostra de forma simbòlica el procés del dol d’una nena, després de la pèrdua d’un ésser estimat. Amb imatges plenes de significats, la resistència al patiment es representa amb el cor tancat en una ampolla de vidre, que penja com un collaret en la vida de la nena.
El misterioso caso del oso és un àlbum en el que els arbres comencen a desaparèixer i els habitants del bosc van recollint evidències per saber qui és el culpable dels robatoris. Aquest misteri amb tocs constants d’humor, va deixant pistes al lector en les seves imatges, creant d’aquesta manera una complicitat molt més profunda en les seves múltiples possibilitats de lectura.
Aquests són els que es poden trobar a casa nostra.
Darrerament l’Oliver Jeffers ha començat un sèrie de llibres sobrer uns personatges anomenats The Hueys, el primer dels quals és “The new sweater” (el suèter nou) i ens parla de les diferències entre les persones. Es pot aconseguir a través de l’Amazon o a llibreries especiatzades.
La pàgina personal d’en Jeffers està molt bé. És aquesta: http://oliverjeffersworld.com/
Us deixo una pel·lícula molt divertida que explica un dia a la vida d’Oliver Jeffers.
Molt interesant i divertit
Sí, realment és un home interessant. Va estar l’any passat a Valladolid i pel que m’han comentat els qui van poder assistir a les seves explicacions és molt treballador i molt imaginatiu.
Una abraçada
Jaume
Retroenllaç: Un curt d’en Jeffers | centrifugant
Ei, gràcies. A través de l’unchatbotte.blogspot.com vaig anar a parar al teu blog, i tant l’un com l’altre em feu fer troballes la mar d’interessants!
Remenant per can Jeffers he penjat un vídeo seu al meu blog, on de passada et menciono.
Salut!
Hola Jordi!
Acabo de veure l’entrada que has fet al teu bloc. No coneixa aquest curt d’en Jeffers. Moltes gràcies per la informació. No parem d’aprendre, quina meravella!
Una abraçada, company!
Jaume