Cinc novel·les

A punt d’acabar les escoles d’estiu i encetar unes vacances merescudes, és moment de passar per la biblioteca del barri o per la llibreria a buscar unes bones novel·les, d’aquelles llargues, que s’han de llegir amb moltes hores per endavant i que ens trasporten a llocs inimaginats o ens recorden com és de meravellosa la vida.

A la meva maleta n’he encabit  cinc. Una ja l’he començat i les altres són recomanacions de gent de confiança. Són aquestes:

siguiendo-mi-camino-9788415689447Wiesenthal, Mauricio. “Siguiendo mi camino”.

Acantilado 2013

Si vau disfrutar amb Libro de Réquiems, Luz de Vísperas i El esnobismo de las golondrinas, la genial trilogía europea, ara teniu una altra oportunitat de disfrutar de la sabiduría d’en Maurició Wiesenthal, aquest humanista savi, que ens explica vivències i mil anècdotes més, relacionades, en aquest cas, amb les músiques que l’han acompanyat durant el segle XX.

la-ridicula-idea-de-no-volver-a-verte-9788432215483

 Montero, Rosa. “La ridícula idea de no volver a verte”

Seix Barral  2013.

La ridícula idea de no volver a verte és una obra que està escrita amb la força narrativa d’aquesta autora. Alegre, apassionat i original, el llibre inclou fotografies, records, reflexions sobre la superació del dol o sobre la manera d’afrontar la literatura. Un homenatge a les dones que com Marie Curie s’han enfrontat al seu entorn per dur endavant allò en el que creien, en una societat que les ignorava per la seva condició femenina.

el-libro-de-la-senorita-buncle-9788484287247Stevenson, D.E. “El libro de la señorita Buncle”

Alba 2012.

Una novel·la deliciosa, lleugera, còmica, enginyosa i una mica malvada, de la mà d’una autora inèdita a Espanya. Un argument senzill però ple d’embolics: Barbara Buncle, una jove soltera que viu en un petit poble anglès, decideix escriure una novel·la per augmentar els seus ingressos. Com es considera una persona sense imaginació es dedica a explicar la vida dels seus veïns sota un nom fals. El llibre es publica i quan comença a circular pel poble els veïns es veuen reflectits i tramen una venjança sobre qui ells creuen autor de la novel·la.

 el-aire-que-respiras-9788408035534Santos, Care. “El aire que respiras”

Planeta, 2013

El aire que respires ens explica la història de la Virginia, quan acaba d’heretar el negoci familiar: la llibreria Palinuro. Entre el munt d’exemplars, pols i papers que el seu pare va acumular, apareix la història de Carlota Guillot i la recerca d’un llibre, esmunyedís i capritxós, que va formar part d’una de les biblioteques particulars més particulars de la Barcelona napoleònica. Una història perllongada al llarg de les dècades més convulses del segle XIX en què la ciutat va assistir, incrèdula, a la seva major transformació: l’enderrocament de les muralles i la urbanització de la Rambla.

de-sobte-truquen-a-la-porta-ebook-9788475883823Keret, Etgar. “De sobte truquen a la porta”

Proa, 2013

La fantasia desbordant, l’enginy subversiu i l’humor negre d’Etgar Keret, un jove autor israelià, ens recorda a Pere Calders, un dels escriptors més estimats a casa nostra.

Un narrador obligat a explicar un conte a punta de pistola, un mentider compulsiu que descobreix que tot el que explica s’acaba fent realitat, un peix geni capaç de concedir tres desigs, un home que anticipa el que passarà al cap de tres segons, la confessió forassenyada d’un assassí a punt de ser executat… Una quarantena de contes breus protagonitzats per persones poc convencionals, una mica neuròtiques però entranyables, que viuen situacions al límit de l’absurd.

Anuncis

2 pensaments sobre “Cinc novel·les

  1. Gràcies per les recomanacions, van molt bé. Has llegit “El esnobismo de las golondrinas” de Maurizio Wiesenthal?, molt i molt interessant.
    Bon estiu

    • Hola Carme!
      Sí que vaig llegir “El esnobismo de las golondrinas” i vaig xalar molt. El tinc tot subratllat, espcialmet els capípols on comenta els llocs que conec. M’agrada com escriu aquest home i les anècdotes que explica. Vaig tenir la sort d’anar a una de les seves conferències i és talment com escriu, un autènctic dandy, un home de món. Si pots, llegeix el Libro de requiems perquè és el millor de la trilogia europea, pel meu gust. Gràcies a ell he pogut entrar en el món de Rilke, rellegir Tólstoi, etc.
      Aquest “Siguiendo mi camino” que recomano l’estic acabant i també m’ha emocionat perquè explica les coses com les veu, sense miraments, sense por… per cert, avui mateix he llegit un capítol on comenta d’on ve la paraula “snob” i té a veure amb l’escola. Ben curiós.
      Abraçada
      Jaume

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s